El nostre Mediterrani és un brou, i així ho constaten les últimes dades del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S), que adverteixen de nous rècords de temperatura i un futur incert. Respecte a Europa, en una nota d'aquest dilluns, diu que "les temperatures superficials del mar van assolir màxims històrics per al mes de juliol al llarg de la costa atlàntica i el Mediterrani occidental, fet que s'ha associat a condicions generalitzades d'onades de calor marines intenses o extremes". A més, a escala global, l'informe alerta que la temperatura de la superfície del mar a tot el planeta aquest darrer juliol ha estat la més alta registrada mai.
Fixem-nos en el que va passar a la mar Balear la setmana passada. La boia de sa Dragonera, a Mallorca, va marcar un rècord absolut de temperatura després d'anotar 33,02 graus, segons va informar l'Agència Estatal de Meteorologia amb dades de Copernicus. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va apuntar, igualment, que les dades satel·litàries apunten a anomalies de fins a 2 graus a les illes, i que la temperatura de l'aigua al Mediterrani occidental està més de 4 graus per sobre de l'habitual en aquestes dates. Aquesta situació provoca nits molt càlides a la costa i un augment de la sensació de xafogor per la humitat elevada.
A falta de confirmació, ahir es va batre el rècord absolut de temperatura superficial de l'aigua de la mar mesurada a la Boia de Dragonera (Puertos del Estado), amb 33.02 ºC.
— AEMET_Baleares (@AEMET_Baleares) August 6, 2026
Les anàlisis amb dades de satèl·lit apunten a anomalies de +2ºC entorn a l'arxipèlag (Copernicus Marine) pic.twitter.com/PeLRH6PCx6
El juny-juliol més calorós de la història
Tornant a les dades revelades aquest dilluns, Copernicus precisa que la temperatura mitjana dels oceans extrapolars va assolir el mes passat els 20,96 graus, i bat així l'anterior rècord de 20,89 graus del 2023. D'una banda, aquest màxim històric es deu a les temperatures excepcionalment altes en una gran porció del Pacífic tropical, una zona en la qual estan presents les condicions del fenomen meteorològic conegut com a El Niño —unes condicions que, precisament, s'enduriran encara més en els pròxims mesos. D'una altra banda, el servei climàtic també atribueix la dada als rècords de temperatura a l'Atlàntic i el Mediterrani occidental, que han estat associats a onades de calor marines intenses que han afectat els ecosistemes i les comunitats costaneres.
La cosa no s'acaba aquí, ja que, en termes generals, sabem que l'oest del continent ha experimentat el període juny-juliol més calorós mai registrat, amb una temperatura mitjana de 21,62 graus, per sobre del rècord del 2022 i 2,79 graus per sobre de la mitjana. Les precipitacions i la humitat del sol han estat excepcionalment baixes per a aquest període a l'Estat espanyol, a França, a Alemanya i al Regne Unit, i només cal veure les dades alarmants d'incendis d'enguany i la sequera històrica de grans rius com el Rin i el Danubi. A escala global, aquest juliol ha estat el segon més calorós amb una temperatura mitjana de l'aire en superfície de 16,90 graus, similar a les temperatures de l'any passat, per darrere del rècord del 2023 i 1,47 graus per sobre del període preindustrial 1850-1900.
Incendis, sequera, collites, energia...
Samantha Burgess, del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mig Termini (CEPMPM), ha explicat que "els sistemes d'altes pressions persistents han atrapat calor sobre l'Europa occidental" i que "les temperatures extremes han amplificat les sequeres extenses". "En assecar-se els sòls, perden la capacitat de proporcionar frescor de forma natural", ha afegit, fent referència també a l'impacte que això té sobre l'agricultura i la producció d'energia, i ha conclòs: "És un clar exemple de com el canvi climàtic està intensificant les temperatures extremes, on la calor i la sequera cada cop es reforcen més l'una a l'altra".
"El mes passat va ser testimoni d'una activitat d'incendis forestals excepcional, en termes d'àrea cremada i emissions", ha destacat per la seva banda Laurence Rouil, directora del Servei de Monitoratge de l'Atmosfera de Copernicus. En aquesta línia, ha assenyalat que les condicions provocades per la crisi climàtica afavoreixen incendis grans i d'alta intensitat en el sud d'Europa, alhora que estenen la temporada d'incendis cap al nord. Finalment, ha advertit que uns incendis més grans produeixen més fum, que s'injecta a més altura a l'atmosfera, cosa que permet que el fum es desplaci més lluny i pugui afectar països situats a milers de quilòmetres.