Expedició catalana a Suïssa després de l'espectacular allau de Blatten, que fa una setmana va sepultar per sempre aquest petit poble dels Alps. Va ser un despreniment massiu de més de deu milions de metres cúbics de roca i gel, a causa del col·lapse parcial del cim Kleines Nesthorn (de 3.300 metres) i d'un despreniment de la glacera Birch. A més d'afectar greument aquest municipi de la vall del Lötschental (al cantó de Valais), la massa mobilitzada va obstruir el curs del riu Lonza i ha provocat la formació d'un llac amb risc d'esfondrament de la barrera natural que l'ha generat, fet que podria desencadenar una avinguda d'aigua i materials cap a les poblacions situades aigües avall.
➡️ Les impressionants imatges que mostren l'abans i el després del poble suís sepultat per l'allau
En aquest context, el grup de recerca FluvAlps-PaleoRisk del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona (UB), liderat pel catedràtic Lothar Schulte, ha analitzat els fets i ha recordat que "els processos geomorfològics com els despreniments, els corrents d'arrossegalls o els fluxos de fang són el resultat d'una combinació de múltiples factors naturals i humans". Entre aquests factors destaquen l'escalfament global, la fusió de glaceres, la degradació del permagel, les precipitacions intenses i l'exposició dels assentaments humans. Schulte ha assenyalat també que "el canvi climàtic no és una causa directa, però actua com a factor condicionant que incrementa la freqüència i intensitat d'aquests fenòmens".
Cap a les valls de Gastern, Kander i Hasli
Ha estat precisament aquest dimecres quan el professor Schulte ha iniciat una sortida de camp amb estudiants dels màsters en Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la UB i en Gestió d'Àrees de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) per analitzar caos d'impactes recents i històrics en diverses valls alpines suïsses, en el marc de l'assignatura de Riscos naturals. Tot i la restricció d'accés a Lötschental, l'expedició catalana estudiarà fenòmens similars en indrets com les valls de Gastern, Kander i Hasli. "La cultura local del risc, les actuacions coordinades entre administracions i investigadors, i la transferència de coneixement basada en estudis històrics i geogràfics són clau per minimitzar l'impacte d'aquests fenòmens", ha afirmat el catedràtic, abans de concloure que col·laboracions com aquesta han permès "reduir dràsticament el nombre de víctimes malgrat l'extrema violència dels processos naturals registrats als Alps suïssos".
La unitat de recerca liderada per Schulte fa més de dues dècades que estudia els processos geomorfològics i hidrològics als Alps, i ha contribuït de manera significativa a la comprensió dels riscos naturals en entorns d'alta muntanya. L'equip FluvAlps-PaleoRisk treballa actualment en el projecte FloodLand —del Ministeri de Ciència—, que estudia la dinàmica de les inundacions en paisatges fluvials culturals de muntanya. Mitjançant una combinació de registres sedimentaris, cartografia geomorfològica, fons documentals, anàlisi de líquens, dendrogeomorfologia i anàlisi de sèries climàtiques amb intel·ligència artificial, el projecte busca comprendre la relació entre clima, inundacions i activitats humanes al llarg de la història. Els resultats de la recerca del grup han estat reconeguts per institucions com el Ministeri suís de Medi Ambient, i han contribuït a informes estratègics com el Hydro-CH2018. A més, el grup va participar en el primer estudi europeu de llarg abast sobre inundacions històriques del continent, publicat a la revista Nature el 2020.