Les diferents onades de calor que afecten Catalunya tindran sens dubte el seu efecte en la presència de bolets al Pirineu, com ja ha passat altres anys marcats per les altes temperatures i la sequera. Precisament del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) té en marxa un estudi els resultats preliminars del qual apunten que el canvi climàtic podria reduir fins a un 20% la producció de bolets als boscos del Pirineu d’aquí al 2040. L’estudi també sosté que una gestió forestal adequada podria frenar aquesta pèrdua entre un 8% i un 10% i, alhora, fer els boscos més resilients.
La investigació es basa en dades recollides en parcel·les experimentals de boscos de pi negre situades entre els 1.600 i els 1.900 metres d’altitud, on s’apliquen tractaments de gestió forestal —amb aclarides d’entre el 25% i el 30% de la massa arbòria. S’analitza tant la producció com en la diversitat de bolets. Aquestes parcel·les formen part d’una xarxa d’un centenar de punts distribuïts arreu de Catalunya, activa des del 1998, amb un gradient altitudinal que va dels 300 als 2.000 metres, on s’estudia la productivitat micològica en diferents condicions climàtiques i es fan estimacions del seu potencial econòmic. En el cas del Pirineu, els tècnics del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya fan seguiment continuat al bosc de Meranges des del 2015, un dels punts de referència.
Anàlisi setmanal
El mostreig micològic es fa setmanalment durant la temporada de bolets. Comença a la primavera, però el període més intensiu s’allarga d’agost a novembre. Els investigadors Juan Martínez de Aragón i Àngel Ponce, especialitzats en micologia i tubericultura, són els encarregats d’analitzar tant fongs micorrízics —com el cep, que viuen associats a les arrels dels arbres— com sapròfits, responsables de la descomposició de la matèria orgànica. Les parcel·les disposen de sensors de temperatura i humitat del sòl, i també de sistemes per mesurar la dispersió d’espores. Les mostres recollides s’analitzen al laboratori per determinar-ne el pes en fresc i en sec, la qualitat i les interaccions amb la resta de l’ecosistema forestal. L’investigador Juan Martínez de Aragón explica que a les parcel·les s’alternen zones gestionades i no gestionades per comparar-ne els resultats. "Hem observat que, quan es gestiona el bosc, augmenten tant la producció com la diversitat de bolets", assenyala. En aquest sentit, apunta que una gestió adequada pot ajudar a esmorteir els efectes del canvi climàtic sobre la productivitat micològica.
Anys desfavorables
Segons les projeccions Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, la davallada de producció de bolets prevista respon al fet que els anys desfavorables, marcats per la calor i la manca de pluges en moments clau, són cada cop més freqüents. La producció mitjana de bolets a Catalunya se situa actualment al voltant dels 60 quilos per hectàrea, tot i que hi ha una gran variabilitat segons la zona i l’any, amb registres que poden superar els 500 quilos per hectàrea en zones com Meranges.
Per la seva part, Àngel Ponce subratlla que l’interès de l’estudi va més enllà del valor gastronòmic. "Els fongs tenen un paper clau en el funcionament dels ecosistemes forestals, tant en el cicle del carboni —inclosa la fixació a través dels micelis— com en la descomposició de la matèria orgànica", explica. En aquest sentit, destaca que aquesta funció és essencial per reduir la càrrega de biomassa als boscos.
Temporada boletaire
Pel que fa a la campanya estiuenca actual, els dos tècnics indiquen que encara no hi ha producció de bolets, malgrat les pluges abundants d'aquest hivern. La fructificació depèn de les tempestes d’estiu i de les baixades de temperatures, en un procés que pot trigar entre 20 i 25 dies un cop hi ha les condicions favorables.