Cada vegada més utilitzem les xarxes socials. Sortim a sopar i compartim una foto. Què esperem? Una reacció o potser un comentari sobre el fet. Però, per a què? Produeix satisfacció? Què busquem? Un estudi realitzat al Regne Unit conclou que les xarxes socials tenen efectes limitats en la satisfacció de la vida adolescent. Investigadors de l'Institut d'Internet d'Oxford (OII), part de la Universitat d'Oxford, Regne Unit, van utilitzar una enquesta de vuit anys en cases del Regne Unit ('Understanding Society', part de l'Estudi Longitudinal de Llars del Regne Unit) per avaluar quant temps van passar els adolescents utilitzant les xarxes socials en una jornada escolar normal i els seus corresponents índexs de satisfacció amb la vida.

Segons els autors, és la primera prova d'estudi a gran escala i en profunditat, no només si els adolescents que reporten un ús més important de les xarxes socials tenen menor satisfacció amb la vida, sinó també si succeeix el contrari. Abans d'aquest estudi, els científics tenien pocs mitjans per descobrir si els adolescents amb menys satisfacció amb la vida utilitzen més les xarxes socials o si l'ús de les xarxes socials condueix a una menor satisfacció amb la vida.

La investigació actual ha utilitzat dades millorades i enfocaments estadístics i ha trobat que la majoria dels vincles entre la satisfacció amb la vida i l'ús de les xarxes socials van ser trivials. Tanmateix, hi va haver alguns efectes bidireccionals: una menor satisfacció amb la vida va portar a més ús de les xarxes socials i viceversa. Aquests efectes bidireccionals van ser més consistents per a les dones que per als homes, però novament, van ser tendències modestes.

Quins efectes tenen les xarxes socials?

El professor Andrew Przybylski i Amy Orben, coautors principals de l'estudi, emfatitzen que això representa un pas important per comprendre els efectes de les xarxes socials. El professor Przybylski, director d'investigació de l'OII, assenyala: "Atès el ràpid ritme dels avenços tecnològics en els últims anys, s'ha tornat cada vegada més important el tema de com el nostre creixent ús de la tecnologia per interactuar entre nosaltres afecta al nostre benestar".

I continua: "Amb la major part del debat actual basat en evidències deslluïdes, aquest estudi representa un pas important cap al mapatge dels efectes de la tecnologia en el benestar dels adolescents". A això, la investigadora Amy Orben, professora de Psicologia de la Universitat d'Oxford, agrega: "La literatura anterior es va basar gairebé exclusivament en correlacions sense mitjans per dissociar si l'ús de les xarxes socials porta a canvis en la satisfacció amb la vida o els canvis en la satisfacció de la vida influeixen en l'ús de les xarxes socials".

El doctor Tobias Dienlin, de la Universitat d'Hohenheim, a Alemanya, que també va treballar en l'estudi, explica que més de la meitat dels models estadístics que van provar no van ser significatius, i els que van ser significatius van suggerir que els efectes no van ser tan simples com sovint s'afirma en els mitjans de comunicació. "La majoria dels models estadísticament significatius van examinar les adolescents. Tanmateix, degut que aquests efectes eren petits, no eren significativament més grans en les nenes en comparació amb els nens", apunta.

Les xarxes no són una via d'una sola direcció

Els investigadors van seleccionar l'Estudi del Panell de Llars del Regne Unit per a la seva anàlisi perquè va proporcionar les dades longitudinals de més qualitat disponibles. Tanmateix, destaquen que els investigadors encara estan limitats per les dades proporcionat pels participants quant a l'ús de les xarxes socials a causa de la falta d'un marc polític, ètic i científic per compartir dades d'ús detallades emmagatzemades per les companyies de xarxes socials amb els científics que intenten investigar el seu impacte.

Els autors conclouen: "Aplicant enfocaments estadístics transparents i innovadors, demostrem que els efectes de les xarxes socials no són una via d'una sola direcció, sinó que són matisats, recíprocs, possiblement depenent del gènere, i probablement d'una mida trivial".

"Encara que el nostre estudi és un pas molt prometedor cap a una ciència sòlida en aquesta àrea, és només el primer pas. Per comprendre en última instància com els diversos usos de les xarxes socials afecten als adolescents, necessitem dades de la indústria", reclama Amy Orben. El professor Przybylski afegeix: "Avançar en l'accés a aquest tipus de dades serà clau per comprendre els molts rols que exerceixen les xarxes socials en la vida dels joves".