Gent gran i suïcidis constitueixen per separat dos temes sovint invisibilitzats, i la situació és encara pitjor si parlem de les persones majors que es lleven la vida —és a dir, si ajuntem totes dues qüestions. És per això que la gerontòloga Cristina Anoro Lloveras ha intentat posar llum sobre la xacra dels suïcidis entre la gent gran a Catalunya, un problema que no s'aborda com cal. Les xifres que recull en un estudi recent publicat a la Revista de Treball Social, extretes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), són molt clares: les persones de més de 65 anys tenen les taxes més altes de suïcidi. Tanmateix, els plans actuals reflecteixen "un vague esforç" en la seva prevenció en la vellesa.
Abans de res, l'estudi adverteix que no és el mateix el volum de suïcidis (que es concentra especialment entre els 30 i els 60 anys) que la taxa per cada 100.000 habitants, una xifra més relativa en la qual les taxes més altes corresponen a les edats més avançades. En termes absoluts, de les 1.231 morts per suïcidi a l'Estat espanyol l'any 2023, gairebé el 30% van ser persones majors de 65 anys —l'edat que l'estudi entén per "vellesa", definida per la jubilació. En termes relatius, la taxa mitjana de suïcidis en majors de 65 anys a Catalunya va ser de gairebé 86 per cada 100.000 habitants —una xifra que escala fins a 95 en l'àmbit estatal. D'aquesta manera, les persones de més de 65 anys representen més de la meitat de la mortalitat per suïcidi: més de 56 en l'àmbit català i del 53 en l'àmbit espanyol. La franja d'edat més destacable és la de 85 a 89 anys (16), mentre que a Espanya és la dels 90 a 94 anys (17,5).
Les xifres es queden curtes
També cal afegir que la majoria dels morts van ser homes, en una proporció de 3 a 1 respecte de les dones. El penjament o l'estrangulació va ser el mètode més emprat pels homes majors de 65 anys, en gairebé la meitat dels casos (49,78%) en l'àmbit estatal. En canvi, les dones de més de 65 anys van optar per la precipitació, en gairebé un 40% dels casos.
Amb tot, l'autora denuncia que "l'escassa fiabilitat de la informació estadística sobre les morts per suïcidi de les persones més grans de 65 anys es produeix de forma generalitzada", motiu pel qual "s'entén l'existència d'una subestimació de les xifres reals". És a dir, que segurament hi ha més morts per suïcidi dels que realment es compten, ja que hi ha casos en els quals és difícil identificar la intencionalitat i s'acaben registrant com a accidents. Amb les dades actuals, gairebé una de cada deu (9%) persones majors de 65 anys que van morir a Catalunya el 2023 es va suïcidar, de manera que el suïcidi seria la quarta causa externa de mortalitat per a la gent gran —en la població de 65 a 69 anys sí que és la principal causa de mort externa—, però és probable que la xifra real sigui més alta.
Millorar prevenció i estadístiques
L'autora va més enllà i no només assenyala els problemes estadístics, sinó també els que afecten els plans de prevenció del suïcidi en la vellesa. Tant a Catalunya com a Espanya i Europa, el marc definitori de la prevenció és adscrit al territori de la salut mental i, per tant, s'entén el suïcidi com un problema psicopatològic dels individus més que com un problema social. Però diversos estudis previs ja avisaven que la depressió és només un factor de risc, i no pas la causa principal per la qual les persones ancianes van decidir suïcidar-se. En canvi, els factors precipitants solen associar-se a la soledat i canvis negatius en l'estat físic i de salut. És a dir, en factors socials i sanitaris. La qüestió aquí és que no se solen registrar estadísticament aquests factors precipitants, segons l'anàlisi.
I cal no oblidar que, malgrat que la gent gran és considerada com un grup vulnerable al qual s'ha de prestar atenció, "en cap (dels plans) no s'estableix una línia estratègica per abordar la conducta suïcida en la vellesa". Amb tot, l'autora suggereix que s'ha de començar a abordar el suïcidi de la gent gran com "un problema social i de salut pública", i remarca "la necessitat d'establir un pla específic per abordar el suïcidi en la vellesa" que estigui fora d'un marc exclusiu de salut mental per posar en marxa plans socials. En resum: "Hem de conèixer, des del punt de vista estadístic, el context social i sanitari de les persones ancianes mortes per suïcidi per poder incidir en els factors que hi precipiten, a través de plans de prevenció socials i sanitaris".