La societat espanyola no està desconnectada del que passa, però sí que mostra creixents dificultats per interpretar-ho. En un context marcat per l'acumulació de riscos globals —des de conflictes bèl·lics com la guerra de l'Iran o Ucraïna fins a tensions econòmiques, climàtiques i tecnològiques—, el 81,8% dels ciutadans descriu el món com a inestable i el 72,9% considera que és més insegur que fa una dècada; en aquest entorn, més de la meitat projecta el futur amb incertesa (53,2%), segons les conclusions del primer informe H/ORIZONTES presentat avui a Madrid, i elaborat per H/Advisors en col·laboració amb 40dB.

Aquest informe cerca desxifrar periòdicament els reptes i preocupacions que impulsaran l'agenda pública a Espanya. Aquesta sensació d'incertesa no es tradueix automàticament en indiferència, sinó en desorientació. L'interès pel que succeeix es manté —el 96% dels ciutadans segueix el que passa—, però conviu amb una menor implicació en el col·lectiu: el 52,2% reconeix haver perdut interès o motivació per implicar-se. "Aquesta evolució apunta no tant a una desconnexió com a la dificultat de trobar marcs de referència en un entorn en transformació", en paraules d'Elena Pisonero, coordinadora de l'estudi i del Consell Assessor d'H/Advisors.

Aquest context dibuixa una seqüència clara en el comportament social. La ciutadania roman atenta, però ho fa en un entorn percebut com cada vegada més incert i insegur, on la identificació de riscos és elevada —conflictes bèl·lics (56,2%) o crisis econòmiques (49,7%)—. Davant la dificultat per interpretar i anticipar l'entorn, la reacció no és la desconnexió, sinó el replegament: el 59% afirma actuar amb més cautela, cosa que es tradueix en evitar l'endeutament (85,1%), reduir la despesa no essencial (75,3%) o informar-se més abans de consumir (78,4%).

Aquest desplaçament cap a l'autoprotecció s'acompanya d'una transformació en la relació amb el col·lectiu. Set de cada deu ciutadans perceben un augment de l'individualisme i un 67% considera que la societat està avui més fragmentada. La manca de referències compartides impulsa lectures cada cop més individuals de la realitat, debilitant els vincles col·lectius. Així, el 62% dels espanyols considera que avui és més difícil articular un projecte comú de país que fa una dècada, mentre que el 65% afirma que la democràcia espanyola no el representa.

L'informe identifica, a més, una dissociació clara entre els avenços objectius del país i la percepció social. Malgrat l'evolució positiva d'alguns indicadors, predomina una visió crítica: el 60,4% percep Espanya com menys segura i el 54,9% com menys pròspera que fa una dècada, amb valoracions negatives en àmbits com la confiança institucional (54,3%) o el nivell de vida (50,1%).

Aquesta bretxa es reforça per un canvi en les expectatives, especialment entre els joves, que són l'únic grup que considera que prosperar depèn més del patrimoni —en gran mesura vinculat a l'herència— que del treball, cosa que apunta a una transformació en la percepció de la mobilitat social. "Es perfila així una generació que, tot i que continua valorant l'esforç, ha deixat de percebre'l com a garantia suficient de progrés", ha assenyalat José María Lassalle, membre del Consell Assessor de H/Advisors, durant l'acte de presentació.

En paral·lel, les preocupacions es concentren en allò immediat: el cost de la vida (53,8%) i l'habitatge (42,9%) encapçalen la llista, en un context on aquesta última es percep com el problema més infravalorat en el debat públic.

En projectar el futur, predominen expectatives marcades per la incertesa: el 70,9% anticipa un major poder de les grans tecnològiques, el 62,6% més fragmentació internacional i el 58% possibles retrocessos democràtics, enfront d'una transició energètica (48,2%) que concentra les principals expectatives positives.

© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que es mencioni Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.