El debat pel decret d’habitatge que aquest dimarts s’ha de votar al Congrés dels Diputats ha escalat, encara més, tensió política entre Comuns i Junts. Després que els juntaires trenquessin relacions amb Sumar, el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, ha carregat durament contra la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, per les seves crítiques a la norma impulsada per Sumar. “Que no jugui a la desinformació”, li ha etzibat en una roda de premsa aquest dimarts.

Cid ha assegurat que els Comuns “continuaran intentant fins al darrer minut” que tiri endavant. En aquest sentit, ha pressionat Junts perquè canviï el sentit del seu vot: “Volem que no se situï al costat de la patronal ni de Sánchez Llibre, sinó al costat dels llogaters”. El dirigent ha plantejat el debat en termes de “vot de classe”, contraposant “la gent que es forra amb l’habitatge” amb aquells que “fan mans i mànigues per arribar a finals de mes”.

Nogueras carrega contra el decret

Les declaracions arriben després que Nogueras hagi fet pública a les xarxes socials una dura crítica al decret. La dirigent juntaire denuncia que la norma permetria als grans tenidors prorrogar contractes mantenint preus antics i evitant així rebaixes, i també alerta que s’allargarien contractes a inquilins que no paguen. A més, sosté que les polítiques actuals “no creen cap habitatge nou”, han reduït l’oferta de lloguer i han incrementat la inseguretat jurídica, tot afavorint —segons diu— l’entrada de fons d’inversió.

Cid ha replicat punt per punt aquestes afirmacions. Ha negat que els preus del lloguer hagin pujat a Catalunya en els termes que denuncia Junts i ha assegurat que, per exemple, a Barcelona han baixat i que a les zones tensionades han crescut per sota de la inflació. També ha acusat Nogueras d’“inventar-se les dades” sobre la caiguda de contractes, afirmant que durant el 2025 se n’han registrat prop de 9.000 a Catalunya, amb una concentració important en zones regulades. “Les polítiques dels Comuns funcionen”, ha reblat. El portaveu també ha carregat contra la proposta alternativa de Junts, centrada en la construcció d’habitatge públic, recordant que entre el 2013 i el 2022 —amb governs de l’espai postconvergent— només es van construir 519 habitatges públics a Catalunya.

Junts i PNB faran embarrancar el decret

La confrontació arriba amb el posicionament ja fixat de Junts per Catalunya, que aquest dilluns va confirmar que votarà en contra del decret. Malgrat els intents d’acostament de Sumar —amb el ministre Pablo Bustinduy assegurant que algunes propostes dels juntaires són “acceptables”—, la formació liderada per Carles Puigdemont no es mou. De fet, el PNB també ha anunciat aquest dimarts que s'abstindrà en el decret. Fonts de Junts remarquen que el text no és modificable i rebutgen qualsevol negociació: “No hem de negociar res ni estem negociant res”. La negativa s’emmarca també en el trencament de relacions amb Sumar, liderat per Yolanda Díaz, després de les acusacions de “classistes” i “racistes” dirigides als juntaires.

Des de Junts defensen un model alternatiu basat en incentius fiscals i menys intervenció del mercat. Entre les seves propostes hi ha una deducció del 15% a l’IRPF per lloguer o hipoteca, amb un topall anual, així com mesures per evitar que persones grans que venen el seu habitatge habitual per pagar una residència hagin de tributar. El partit també reclama que sigui l’Estat qui assumeixi el cost de les polítiques socials.

El contingut del decret

El decret impulsat per Sumar planteja una intervenció directa en el mercat del lloguer, amb reduccions obligatòries de preus en zones tensionades, especialment per a grans tenidors, i mesures per ampliar el parc públic d’habitatge. També inclou limitacions a la venda d’habitatge públic a fons d’inversió i una regulació més estricta dels lloguers turístics i de temporada. En l’àmbit social, preveu la prohibició de desnonaments sense alternativa habitacional per a famílies vulnerables, ajudes al lloguer i incentius fiscals per als propietaris que abaixin preus. L’objectiu, segons els seus impulsors, és frenar l’especulació i garantir l’accés a l’habitatge com un dret.

Amb les posicions allunyades i el vot de Junts en contra, el futur del decret queda en l’aire, enmig d’un xoc polític que reflecteix dues visions oposades sobre com abordar la crisi de l’habitatge.