La gran onada de calor que viu l’Índia a causa del canvi climàtic, sumat a la crisi de preus derivada de la guerra a Ucraïna, ha portat les autoritats del país a prohibir l’exportació de blat. En els darrers dies el país ha arribat als 47 graus de temperatura i auguren que les collites seran nefastes. És per això que l’Índia, el segon país que més n’exporta, enguany deixarà de vendre més de 10 milions de tones de blat al món. A més, cal recordar que el 30% de la producció de cereals venia de Rússia i Ucraïna i que aquestes exportacions també han quedat paralitzades per la guerra. Com ens afectarà?

 

El preu ja ha pujat moltíssim. Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna s’ha incrementat un 57% i ho seguirà fent. Als països rics els experts apunten no cal patir pel subministrament tot i que s’encareixi, però la preocupació se centra ara en els països menys desenvolupats. La nova prohibició de l’Índia afectarà sobretot els consumidors dels països més pobres d'Àsia i Àfrica i provocarà que s’agreugi la crisi alimentària. Segons el darrer informe d'Oxfam Intermón, a causa d’aquestes crisis més de 260 milions de persones podrien sumar-se aquest any a les que ja viuen en situació de pobresa extrema arreu del planeta. És per això que, després de pressions internacionals, el govern indi podrà emetre un permís especial per exportar blat a països que estiguin en risc de patir escassetat alimentària i així satisfer les necessitats.

Què diuen els productors catalans?

Aquesta mateixa setmana s’ha celebrat a la Fira de l’Hospitalet Congrés Mundial del sector de la llavor. Allà, com no podia ser d’una altra manera, s’ha debatut sobre aquesta qüestió i els productors catalans han assegurat que no cal patir per l’abastiment a casa nostra, ja que s’està important d’Amèrica. A més, veuen aquesta crisi com una oportunitat per fer valdre els productes de la nostra terra i consideren que els preus actuals són justos per als agricultors. 

“Per al sector primari el que estem vivint és una gran oportunitat perquè se'ns valori. Aquests dos últims anys tan excepcionals han demostrat que posar els aliments als prestatges del supermercat no està sempre necessàriament garantit i per això s'ha de valorar el concepte de sobirania alimentària. És una idea que cal que estigui entre les nostres prioritats com a societat", ha afirmat Antonio Villarroel, secretari general de de l'Associació Nacional d'Obtenidors Vegetals, en declaracions a TV3. 

Toca mirar etiquetes

I és que la davallada de la pagesia al nostre país és evident. En els últims deu anys, Catalunya ha perdut 5.000 pagesos (de 26.836 a 22.233), un 17% menys. A més, no hi ha relleu generacional. Només un 9% del total de treballadors del camp tenen menys de 40 anys, mentre el percentatge de majors de 65 és del 41%.  Així doncs, si no valorem d’una vegada la nostra pagesia, ens convertim en un país menys autosuficient. Això fa que cada cop depenguem més de productes d’altres països i ens fa vulnerables com a consumidors, ja que, com hem vist en els darrers mesos amb la guerra entre Rússia i Ucraïna, ens posem en mans de la inestabilitat geopolítica que viu actualment al món. A més, les importacions contribueixen a l’emergència climàtica i a crear un sistema insostenible.