La vida i la societat actual fan que els joves cada cop triguin més a tenir fills. L’edat mitjana d’embaràs no para de pujar any rere any i ja se situa als 32 i això, inevitablement, comporta problemes de fertilitat i dificultats. És per això que cada cop més persones necessiten acudir a clíniques de reproducció assistida. Allà, fecunden embrions ‘in vitro’ que després s’introdueixen a l’úter de la dona. Però per fer-ho no només es fecunda un embrió, sinó que se’n fan diversos per si cal repetir el procés o per si les parelles volen tornar a tenir fills més endavant. I què passa si després ningú els reclama? Doncs que es converteixen en “embrions sense destí”. 

Congelar i guardar els embrions té un cost d’uns 200 euros anuals. La majoria de parelles comencen a pagar aquesta quota, però al cap del temps ho deixen de fer. Cada dos anys les clíniques han de posar-se en contacte amb els pacients per renovar els consentiments i si els pacients no contesten, els embrions, segons la llei, passen a ser propietat del banc Què passa aleshores? Aquesta pregunta no té una resposta concreta, ja que no hi ha una llei clara al respecte i genera un gran debat bioètic. Segons el Grup d'Ètica i Bona Pràctica Clínica de la Societat Espanyola de Fertilitat, ara mateix hi ha més de 600.000 embrions sense destí a l’Estat. Més de 600.000 casos plens de dubtes ètics i legals. A més, els centres de reproducció assistida han d’assumir el cost i la feina de conservar aquests embrions que es guarden classificats per parelles dins de tancs de nitrogen.

 

Què es fa ara amb els embrions?

Ara mateix, cada pacient procedeix de diferent manera. Alguns els donen a altres parelles que ho necessiten, però és difícil, ja que hi ha molts obstacles i requisits legals. Per exemple, que els progenitors de l’embrió han de ser menors a 35 anys. Altres centres els donen a la ciència perquè es facin investigacions, mentre alguns opten per la destrucció. Aquesta última opció genera un gran debat entre els especialistes en bioètica, ja que la llei és ambigua i no parla de si es poden destruir embrions humans.

“Amb la llei actual els centres no s'atreveixen a destruir-los per por que els pacients apareguin d'aquí a uns anys i els reclamin. Per això segueixen estant emmagatzemats. Ningú sap què passarà amb ells”, asseguren des de l’associació. Actualment, el 17% dels embrions conservats a Espanya estan destinats a la investigació, el 18% a la destrucció i només el 5% dels embrions dels bancs són per a donació o embrioadopció.

En aquests moments a l'Estat un de cada deu nadons és fruit de la reproducció assistida i totes les dades apunten que el percentatge anirà creixent en els anys vinents. És per això que les clíniques demanen desencallar i aclarir aquesta llei perquè tenen els emmagatzematges plens amb el cost que això els suposa.