“El maltractament es basa en la manipulació. És complicat veure que estàs sent maltractada”, explica una víctima de violència masclista atesa per la Fundació Ana Bella, que ajuda a les dones que han patit maltractaments. “Una mateixa es creu que no serveix per una altra cosa. El meu ex sempre em deia que estava boja”.

La violència masclista no és només física. La violència psicològica és més difícil de detectar i més lenta. Però el cert és que és un abús psíquic que té lloc dins de la relació parella. Aquests comportaments són agressions i danys que pot ser que la víctima no detecti en un primer moment i sovint percebi com una cosa que ella ha fet malament. I, per tant, se'n sent culpable.

En aquest cas, la víctima –que ha preferit no revelar la seva identitat– va estar amb la seva exparella tres anys. Segons explica, durant l’últim any i mig va patir violacions de parella. “Ho vaig veure a Google”. “No em decidia a deixar-lo fins que gairebé em pega”. Però detalla que la decisió no va ser ràpida: “Em va costar molt”. “Pensava que havia tingut un desengany amorós. No era conscient de tot el que havia passat”, insisteix.

“La sexualitat i la part sexual són importants”. Ella explica que després de com la va tractar la seva parella pensava que era asexual. “Totes les amigues parlaven de les seves vides de parella, d’experiències sexuals i jo pensava, per què no ho visc així? Malgrat tot, mai no em vaig plantejar que hagués estat víctima d’agressions”.

La violència psicològica és la més difícil de demostrar “però no per això és menys”. I ressalta que “sent tu la víctima has de demostrar que has patit un maltractament”. I lamenta: “En el millor dels casos et fot una pallissa i ja”. Tot i això, explica que amb la violència no física és una altra història. “Les manipulacions són el pitjor. Es posa en perill la teva salut mental” i remarca que “si no tens independència econòmica és difícil i complicat seguir endavant”.

I si hi ha criatures pel mig? “No haurien de perdre la relació amb el seu pare però la línia és molt fina”. Les preguntes que es planteja són diverses. “Pot ser un mal marit i un bon pare?” o bé “pot ser un mal pare i també un mal marit?”. Explica que s’ha d’anar alerta perquè l’agressor no manipuli els nens i es mostri ell mateix com la víctima.

Ara, ha intentat refer la seva vida. Després de rebre ajuda de la Fundació Ana Bella i fer diverses teràpies ha conegut a la seva actual parella. “Li vaig haver d’explicar tot des del principi, m’ha donat molt suport i comprensió”. Ressalta que hauria de ser així sempre, però que lamentablement, no ho és.

jutge pixabay
Violència masclista Violència masclista: denunciar amb advocat o sense? Anna Solé Sans
puny pixabay
Violència masclista És possible identificar un agressor? Anna Solé Sans