Com era el "Vic d'ahir"? Els joves podran tenir una petita finestra al passat per a conèixer-lo i els veterans podran gaudir d'un exercici de nostàlgia per recordar quan eren joves. La capital osonenca compta des d'aquest estiu amb un museu que recrea diferents comerços de la ciutat dels anys seixanta: un quiosc, un taller de fusteria per construir joguines, una merceria, una farmàcia o una botiga de queviures de l'època. Es tracta d'un museu de caràcter privat i que està ubicat al centre històric.
La impulsora és una veïna de la localitat, Isabel Cuixeres, que va visitar fa uns anys les Botigues Museu de Salàs, al Pallars Jussà, i va pensar que allò "podia funcionar" a Vic. A partir d'aquell moment, va començar a recopilar objectes i materials que li han servit per recrear el seu propi museu de botigues antigues, al qual ha batejat com a Vic d'Ahir. Tots els objectes els ha aconseguit a través de plataformes de venda de segona mà, antiquaris o donacions que li han fet amics i familiars. "Podria ser qualsevol barri dels anys seixanta, amb botigues que et podries haver trobat en qualsevol barri d'Espanya o de Catalunya d'aquella època", explica la responsable del projecte en declaracions a l'ACN.
El Museu de Botigues Antigues Vic d'Ahir està ubicat al número 8 del Call Nou, al centre de la ciutat. De moment, el museu fa visites en hores convingudes. L'objectiu de Cuixeres és que el visitant "s'endinsi" en l'experiència i sigui conscient que la vida ha canviat "de dalt a baix". "El que pretenc és fer recordar i donar a conèixer als que no ho han viscut com es vivia als anys seixanta, i que es pugui comparar amb com ha evolucionat tot", apunta Cuixeres, que és professora de professió.
"Busco que els més joves entenguin que la vida ha canviat moltíssim", explica Cuixeres. "Llavors se sortia d'una guerra i hi havia moltes necessitats. La gent s'havia d'ajudar tant sí com no per tirar endavant. Per exemple, la confiança entre veïns, ara no té res a veure", explica. Fiar allò que es comprava era habitual als comerços, subratlla Cuixeres, "fins i tot a veïns que venien a la ciutat de Vic només pel Mercat del Ram i se'ls fiava a botigues d'un any per l'altre". "Això avui seria impensable", valora.
La forma de consumir les notícies també ha canviat molt i han desaparegut bona part dels quioscos, o també ho ha fet la manera de comprar a la carnisseria o la peixateria. La impulsora del projecte explica que als visitants més joves els hi sorprèn que gairebé tot es venia a granel. Des dels ous fins als xiclets, passant pels bolquers per a bebès. "Com que necessitaven estalviar i aprofitar al màxim les coses, només compraven l'imprescindible. Reutilitzaven molt i no generaven envasos", apunta, tot reivindicant el valor divulgatiu que té això ara per a la sostenibilitat.
"Una manera de recuperar la memòria"
Per als visitats ja adults "és una manera de recuperar la memòria que han viscut". Alguns li diuen a Cuixeres: "Jo en tenia a casa, jo ho he viscut, em recorda a la meva àvia". "Tenen algun tipus de connexió amb el museu", apunta. "Avui tothom té pressa i sembla que falti temps", assenyala. "Però abans els dies tenien 24 hores, i això no ha canviat, és com distribuïm el temps", reflexiona Cuixeres. "La societat també sabia estalviar i es conformava amb poc. Tot feia il·lusió perquè no hi havia gaire de res", afegeix.
Si el museu funciona pel que fa a l'afluència de públic, Cuixeres té clar que vol ampliar l'exposició. L'espai li ho permet, ja que en realitat només ha llogat una part dels baixos de la casa que ocupa, i hi hauria la possibilitat d'ampliar. De moment, li ronda pel cap la idea de recrear una barberia, una llibreria, una merceria o una escola. "Espais que puguin cridar l'atenció del públic i permetin oferir curiositats que sempre agraden de veure", resol.