Ciutat de góndoles, ciutat de canals, ciutat romàntica, ciutat de màscares, ciutat de vaporettos, ciutat de palaus, ciutat d’esglésies, ciutat de ponts, ciutat de Marco Polo, ciutat de la Biennale, ciutat de Spritz, ciutat de cicchetti, ciutat de pasta, ciutat de tiramisú, ciutat de gelats, ciutat de turisme i ciutat de creuers: Venècia, la ciutat que s’enfonsa.
Milions de turistes d’arreu del món visiten cada any una de les ciutats amb més encant i amb més atractius de la vessant nord d’Itàlia. Una ciutat que en els darrers temps s’ha vist sobrepassada per aquest increment de visitants i per la constant anada i tornada de creuers que la travessen a diari, i que provoquen accidents que afecten i perjudiquen el valor de la ciutat i el seu patrimoni cultural.
L’augment del nivell del mar, una amenaça per a Venècia
Els experts alerten que el nivell del mar està augmentant degut al canvi climàtic, a l’escalfament global. A més, el sòl de la ciutat s’enfonsa —per causes naturals i pel moviment de les plaques tectòniques— de tal manera que es multiplica i s’accelera el procés pel qual es preveu que, en un futur no molt llunyà, la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO quedi coberta per les aigües del mar Adriàtic.
Segons un estudi elaborat per un grup d’investigadors del CSIC, s’estima que a finals d’aquest segle, s’incrementarà d’1’4 a 18’5 la freqüència anual d’acqua alta a la ciutat italiana. Així mateix, s’espera que la durada d’aquests episodis també s’incrementi, passant de les 12 a les 72 hores, així com l’augment de les inundacions, que afectaran més del 75% de la ciutat.
Què és l’acqua alta?
D’octubre a gener i de forma periòdica, la ciutat de Venècia es veu afectada pel fenomen natural de l’acqua alta. Un fenomen que consisteix en l’augment d’uns centímetres del nivell del mar —que dura unes hores—, produït per la baixa pressió atmosfèrica, el vent que bufa de sud-est, els corrents del mar Adriàtic i l’acció gravitacional del sol i la lluna. Es considera acqua alta la marea que supera els 110 cm sobre el 0 mareogràfic de Punta della Salute, nivell de referència a Venècia des de 1897.
L’acqua alta comença afectant els punts més baixos de la ciutat, la plaça San Marco i els carrers adjacents
En els dies d’acqua alta, al centre històric de la ciutat i de les illes adjacents sonen sirenes d’alerta de marea, avisos sonors que prediuen l’augment de la marea i permeten anticipar les inundacions previstes.
Encara que per a molts visitants aquest sigui un fenomen que els faci il·lusió de veure i, a la vegada, els pugui resultar incòmode a l’hora de visitar la ciutat, aquest és un problema greu per a Venècia i els seus habitants, acostumats a trobar-s’hi. La UNESCO ha advertit dels efectes negatius de l’acqua alta pel que fa al patrimoni cultural de la ciutat. Un fet que podria ser el motiu per incloure Venècia a la llista dels indrets del Patrimoni Mundial de la UNESCO en perill si no es prenen mesures per a la seva conservació.
El projecte MOSE (Mòdul Experimental Electromecànic)
Per tal de protegir Venècia de les inundacions que afecten la ciutat en període d’acqua alta —agreujada per l’escalfament global i l’augment del nivell del mar—, la ciutat italiana té un pla per no quedar submergida sota el mar adriàtic: el projecte MOSE.
El projecte MOSE, que significa Moisès en italià i “salvat de les aigües” en hebreu, consisteix en un sistema capaç de regular les marees mitjançant 79 comportes mòbils instal·lades als tres punts d’entrada de les aigües a la llacuna veneciana. El seu funcionament es pot veure resumit en el vídeo següent :
Caldrà esperar fins al pròxim 2021 per veure el sistema en funcionament, quan es preveu posar en marxa un cop estiguin acabats tots els sistemes de controls.
Els creuers i el turisme, un altre problema per als venecians
París, Londres, Berlín, Roma, Amsterdam, Barcelona... entre d’altres, són ciutats europees que reben anualment milers de turistes que gaudeixen d’uns dies d’oci tot visitant els encants que les caracteritzen. En el cas de Venècia, però, l’interès es multiplica. Els seus canals i el patrimoni cultural de la ciutat són un reclam per als 30 milions de turistes que trepitgen anualment la ciutat.
Precisament milers d’aquests turistes arriben via marítima amb grans embarcacions que creuen pel bell mig de la llacuna veneciana, guiats per remuntadors que els marquen el rumb fins a arribar al moll on desembarquen a diari.
Els creuers generen una contaminació acústica i electromagnètica important, així com les marques que deixen al seu pas pel fons marí, i impossibiliten l’existència d’un ecosistema de flora i fauna que hi habiti en bones condicions. A més, moltes d’aquestes embarcacions no apaguen els motors en circular pels canals venecians, fet que agreuja la problemàtica i la contaminació del medi marí.
Els creuers posen en risc la sostenibilitat mediambiental de l’illa
Són habituals les reivindicacions per part dels venecians perquè es limiti el nombre de turistes que visiten l’illa i dels creuers que van i venen constantment. Fa qüestió de dies, es va reobrir el debat després del xoc d’un creuer amb una embarcació que es trobava amarrada al port.
Però l’anècdota o la cirereta del pastís la va protagonitzar el famós artista Banksy, que va denunciar mitjançant una nova obra—-coincidint amb la inauguració de la Biennal de Arte d’enguany— la presència d’aquestes grans embarcacions pels canals interiors de la llacuna de Venècia. L’artista va penjar un vídeo al seu compte d’Instagram acompanyat del text: “Preparant la meva parada a la Biennal de Venècia. Tot i ser l’esdeveniment artístic més gran i prestigiós del món, per alguna raó, mai hi he estat convidat”.
No queda dubte que, més tard o més d’hora, la ciutat més romàntica per excel·lència quedarà submergida entre les aigües de l’Adriàtic. Un patrimoni cultural que es perdrà i que només quedarà en el record d’aquells que hagin tingut l’oportunitat d’haver-la pogut visitar.