Fa anys que l'educació s'ha convertit en una patata calenta pels successius Governs i darrerament les turbulències s'han instal·lat a les aules. Hi ha un malestar acumulat i creixent entre el professorat envers la gestió del Departament d'Educació i la manca estructural de recursos davant la creixent complexitat social i educativa que troben els docents a classe. Si bé ja va haver-hi protestes l'any passat, els primers mesos de 2026 han estat marcats per un seguit de vagues massives per part de mestres, professors i altres professionals de l'educació, a uns nivells de mobilització que no es veien des de feia dècades. El conflicte continua vigent i els sindicats han convocat tot un mes de vagues més entre el maig i el juny.
Les demandes són les habituals del sector, que s'arrosseguen des de fa temps i els sindicats ja les havien reclamat als anteriors governs: pel que fa al salari, recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades de la crisi del 2008; incrementar la inversió en educació fins a almenys el 6% del PIB —com marca la llei, si bé s'ha situat entorn del 4%— per reduir les ràtios d'alumnes per professor i garantir l'atenció adequada als alumnes amb necessitats especials; eliminar la càrrega de feina burocràtica que requereix el Departament; treure poder a les direccions dels centres i donar-li-ho als claustres; o revisar els currículums i les instruccions pel que fa a l'activitat docent comptant amb l'opinió del professorat.
Tots els sindicats del sector de l'ensenyament a Catalunya —USTEC, Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT— es van posar en peu de guerra a principis d'any i van convocar vagues al febrer, que van materialitzar-se en una manifestació multitudinària a Barcelona —amb més de 75.000 persones, segons els sindicats; 25.000, segons la Guàrdia Urbana— i nombroses accions de protesta com talls d'algunes de les principals vies de l'àrea metropolitana. Tota una marea groga —color que han volgut convertir en símbol de l'educació pública— que els sindicats van titllar d'"històrica".
El Departament d'Educació, a càrrec de la consellera Esther Niubó, va recollir el guant, es va reunir amb els sindicats i va presentar una primera proposta de millora del sistema i de mesures per donar resposta a les demandes del col·lectiu. Tanmateix, va ser rebutjada de pla en considerar-la "insuficient” i “irrisòria", donat que de facto significava "poc més de 25 euros bruts mensuals". La unitat sindical, però, no va trigar a trencar-se. El Govern va arribar a un acord amb CCOO i UGT, sindicats minoritaris al sector, per millorar les condicions laborals i salarials dels docents. Un acord que la resta de sindicats van denunciar en considerar que s'havia signat d'amagat i fora del marc de negociació, la Mesa Sectorial. A banda, rebutgen el contingut de fons en considerar-lo, novament, "insuficient".
El Govern defensa un "acord de país" històric lligat al "principi de realitat"
L'Executiu de Salvador Illa va presentar el pacte com "un acord de país" per donar resposta a les necessitats de l'escola catalana i des d'Educació van titllar el pacte d'"històric", alhora que esperen que suposi un "punt d'inflexió" en el sistema educatiu. La seva aplicació, defensa el Govern, situarà els docents catalans com els tercers més ben pagats de l'Estat, quan ara eren dels pitjor remunerats. Se'n beneficiaran els 129.327 docents de Catalunya, incloent-hi tant els de la pública com els de la concertada —els 97.000 docents del sistema públic suposen el 54% dels treballadors de la Generalitat—.
De fet, des del Departament sempre han defensat que aquesta millora salarial suposa un "esforç importantíssim" per les arques públiques, en un context en el qual el Govern en minoria parlamentària no ha pogut aprovar pressupostos i ha hagut de funcionar amb suplements de crèdit pactats amb ERC i els Comuns. Davant les comparacions amb les pujades salarials als Mossos d'Esquadra, fonts de la conselleria van demanar no comparar "pomes amb peres" tot assenyalant que els agents són molt menys, uns 19.000 efectius.
Tanmateix, USTEC, sindicat majoritari, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical no han signat l'acord, en considerar-lo "insuficient" en tots els àmbits: pel que fa a la pujada salarial i quant als recursos per a la millora educativa. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, va afirmar que es tracta d'un acord "absolutament ideològic, polític i que no respon a les necessitats del col·lectiu". Al llarg dels darrers dos mesos, aquests sindicats crítics amb l'acord han insistit reiteradament al Departament de reobrir negociacions. També van impulsar una consulta interna entre el professorat, que van contestar uns 42.965 docents, el 95% dels quals va rebutjar la proposta d'Educació.
La conselleria d'Educació, per la seva part, s'ha obert a reunir-se i dialogar, però ha descartat renunciar a l'acord amb CCOO i UGT o entrar a revisar-lo. La resposta reiterada del Govern aquests mesos ha estat convidar USTEC i els altres sindicats crítics a sumar-se al que ja hi ha. El missatge és clar: demanen que “hi hagi un principi de realitat i del que es pot assumir”, en paraules de la portaveu Sílvia Paneque. Així les coses, els sindicats crítics mantenen el pols i la seva resposta ha estat estirar les vagues. Aquest març va haver-hi una nova setmana de protestes arreu de Catalunya, amb talls a les principals carreteres i autovies. I ja s'ha convocat tot un mes de mobilitzacions entre el maig i el juny. La posició dels sindicats crítics també és clara: "Sense condicions dignes no acabarem el curs". Totes les trobades, és clar, han acabat sense acord.
Què diu l'acord signat per CCOO i UGT?
El pacte del Govern amb CCOO i UGT inclou un increment de sou via augment del 30% del complement salarial autonòmic de manera progressiva fins al 2029 —una qüestió que no es modificava des del 2001—. En l'àmbit salarial, l'acord contempla una pujada progressiva del complement autonòmic en quatre anys, de tal manera que l'increment sigui del 8,5% aquest any, del 9% el 2027, del 6,25% el 2028 i també del 6,25% el 2029. En concret, s'assoleix un increment del complement específic de 2.960,79 euros a l'any a infantil i primària, i de 3.027,49 a secundària, que equival a uns 200 euros més al mes. Els beneficiaris seran els 129.327 docents de Catalunya, incloent-hi tant els de la pública com els de la concertada. Aquests increments s'abonen en un pagament únic cada any, enguany durant el segon trimestre, i per a la resta d'anys durant el primer trimestre. Educació també ha acordat una pujada del sou del Personal d'Atenció Educativa d'un 20% a través d'un complement, per a la qual cosa hi haurà una partida de 23,2 milions d'euros. A la pràctica, aquest complement va de 290 euros als ajudants de cuina i netejadores als 473 per als tècnics d'educació infantil rural.
Així mateix, l'acord contempla una rebaixa "progressiva" de les ràtios. Educació assegura que el cus vinent el 90% dels grups públics tindran ràtio màxima de 20 alumnes a I3, quan l'actual és de 25. El curs següent aquesta ràtio a 20 alumnes es fixarà a tots els grups públics d'I3. Pel que fa a l'ESO, la ràtio actual és de 30 alumnes i l'acord inclou que el curs vinent no hi haurà sobreràtios als centres públics i que el curs 2027-2028 s'iniciarà una reducció "progressiva" a 25 alumnes a 1r d'ESO, prioritzant els centres de màxima i alta complexitat. A batxillerat, es garantirà no superar la ràtio màxima de 35 als centres públics el curs vinent i baixar-la a 30 de manera "progressiva" a 1r de batxillerat a partir del curs següent, prioritzant també els centres de màxima i alta complexitat. Finalment, a l'FP l'objectiu és no superar les ràtios de 30 alumnes a cicles de grau mitjà i superior el curs vinent, ni de 20 al grau bàsic. A partir del curs 2028-2029, les ràtios han de ser de 25 alumnes a grau mitjà i superior, i de 20 al grau bàsic. La secundària és on més massificació d'alumnes hi ha a les aules, especialment pel que s'anomena matrícula viva, és a dir, els estudiants que arriben amb el curs ja començat. Una altra mesura és la revisió de les dotacions d'aules d'acollida d'alumnat nouvingut, per tal d'adequar-les a la realitat del sistema educatiu. Per tal d'aconseguir-ho, es farà un seguiment mensual de la matrícula de l'alumnat nouvingut susceptible d'aquest recurs. A més, a partir del curs vinent s'haurà d'implementar una ràtio màxima de 18 alumnes per aula d'acollida.
Un altre dels àmbits acords fa referència a les conegudes com a places perfilades, que són aquelles per a les que es demanen unes competències o requisits addicionals. Els sindicats crítics denuncien de fa temps que aquestes serveixen de facto perquè les direccions situïn a dit docents afins, com si es tractés d'una empresa privada —per això els docents reclamen de fa temps la retirada dels decrets de plantilles i direccions, una eina que els sindicats rebutgen en considerar que dona molt de poder als directors dels centres en detriment dels claustres—. El pacte inclou que el curs 2027-2028 el percentatge de places perfilades no podrà superar el 3% del total de places estructurals. Això suposarà passar de 7.000 places perfilades actualment a unes 2.500. Les places perfilades suprimides passaran a ordinàries i es farà una avaluació de resultats de les que quedin. A més, Educació ha afirmat que ja no es faran entrevistes per cobrir aquestes places, tot i que les entrevistes sí que es mantindran pel que fa a la inclusiva. D'altra banda, el pacte inclou el compromís de convocar concursos de trasllats anuals, alternant l'autonòmic i l'estatal. L'objectiu és assolir taxes d'estabilització del personal del 65% el 2027 i del 85% el 2028. Actualment, i tot i els darrers processos d'estabilització, aquesta taxa és del 57%.
Pel que fa a l'escola inclusiva, l'acord amb CCOO i UGT contempla gairebé 200 milions d'euros. Uns 87,6 són per al manteniment de 300 integradors i educadors socials que ara formen part d'un programa temporal que finalitza l'agost del 2027. El Departament sosté que es "generalitzarà progressivament" la figura de tècnics d'integració social als centres de primària i d'educadors socials als d'ESO a partir del 2027-2028. A més, hi ha 6,3 milions per a augmentar les dotacions de personal als centres d'educació especial, amb una previsió màxima de 80 grups nous; així com 3,8 milions per incorporar 85 mestres d'audició i llenguatge els dos cursos vinents. També es destinaran 2,2 milions a incorporar de manera progressiva monitoratge de suport, conegut com a vetlladors, a la postobligatòria entre 2026 i 2030, entre altres mesures.
En relació amb el currículum, s'ha establert que en el cas de futures modificacions es crearà un mecanisme de consulta prèvia a les organitzacions sindicals signants. Es crearan també grups de treball integrats per docents de les diferents etapes i especialitats curriculars i la participació en aquests grups computarà com a mèrit. L'acord inclou mesures per a la desburocratització i l'impuls d'una iniciativa legislativa per incorporar en l'ordenament jurídic la consideració del professorat com a autoritat pública. D'altra banda, s'introdueix un pagament de 50 euros pels docents per pernoctació en colònies i viatges de fi de curs. La inversió global de l'acord és de prop de 2.000 milions d'euros, a la qual cosa Educació s'ha compromès hi hagi o no pressupostos de la Generalitat.
CCOO va defensar que no es podia assumir el risc de "deixar passar" les propostes sobre la taula. "Altres vegades ha passat que hem volgut aspirar a més i el que teníem sobre la taula ho hem perdut", va afirmar la portaveu sindicat Ester Vila. Des d'UGT van destacar que recull "gairebé totes les aportacions" que havien fet.
Què reclamen USTEC i els altres sindicats crítics?
La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, manté que el pacte amb CCOO i UGT "no és cap acord històric" sinó "una traïció històrica". En la seva contraproposta subratllen que l'augment de sou del complement específic suposa un augment del 7,5% del sou general en quatre anys, la qual cosa "no resol el greuge del 20-25% del poder adquisitiu perdut, ni ens situa al capdavant de les retribucions entre les diverses comunitats autònomes". Tampoc reconeix el "deute" dels sexennis, apunten. Quant a les oposicions, el sindicat assenyala l’existència de 5.500 places pendents de convocar a oposicions sense garantia que totes es convoquin. També "hi ha el compromís de fer concursos cada any alternant estatal i autonòmic, però la majoria de les vacants es reserven per ser convocades d’aquí a dos anys", afegeix USTEC.
Pel que fa a les ràtios, denuncien que el calendari és a quatre anys i sense cap impacte immediat. També apunten que es manté en la línia del que ja s’està negociant a l’Estat en el marc de l’avantprojecte de llei. Addicionalment, sostenen que no es garanteixen prou dotacions per a aules d’acollida als centres amb més alumnes i que no s'inclouen desdoblaments a partir de quinze alumnes a FP com s’havia parlat. També assenyalen que encara cal una inversió significativa que acosti al 6% del PIB. En suma, els sindicats crítics veuen mesures puntuals sense impacte immediat i "molts compromisos condicionats a futurs desplegaments".
Quant als currículums lectius, el sindicat majoritari sosté que no es dona resposta al clam contra la reforma del currículum de batxillerat. Finalment, pel que fa a la desburocratització, USTEC admet que es recullen la majoria de les seves propostes, però lamenta que no hi ha un pla que doni garanties de compliment ni s'especifiquen els reforços necessaris de personal d’administració i serveis. Així, els sindicats crítics disparen contra el que consideren un intent de l'Executiu de Salvador Illa de "tancar en fals aquest conflicte laboral". Davant d'això, la seva intenció que el curs no acabi amb normalitat. El pròxim sis de maig tornaran als carrers, i les protestes no acabaran fins al cinc de juny.