Me’n vaig al Pirineus perquè m’ha deixat el nòvio. Literal. No ens hem deixat. No ens hem donat un temps. No. Tinc 25 anys i m’han deixat. Tenia plans de futur i entrades per coses, però m’ha deixat. Però si us ho explico així, sense filtres, no és per fer-ne d'aquest article un confessionari públic, sinó per encetar una evident reflexió: què passa quan tens 25 anys i has fracassat en allò de complir amb les expectatives de l’amor romàntic. Perquè aquesta és una realitat que acceptes després de suplicar lo just, d’enviar audios molt llargs plorant als amics, de demanar a la mama que s’emporti les restes de l’amor perdut abandonades al teu pis i de tirar-te el primer imbècil de Tinder que et passa pels morros. I un cop fet això, acceptes que t’has quedat soltera, que t’han deixat i que és l’hora de plantejar-te la gran pregunta: amb qui cony passo ara les vacances?

No sé com és la vostra vida social, però la meva no és trepidant. Per sort, però, tinc súper bons amics: guapos i llestos i llestos o guapos; nets no, però cadascú a casa seva fa el que vol. De fet, sovint, quan tinc un dia tonto clarament associat a la meva ovulació, em demano com tinc la sort d’estar envoltada de tanta gent meravellosa que crec que m’estima i que vol passar el seu temps al meu costat. I malgrat que tenen totes aquestes qualitats increïbles m’estan fallant en la meva quimera de compartir les vacances amb algú més que amb la meva ombra, ja sigui perquè tenen parella o pel mateix que ens passa al 99% dels joves de 25 anys: perquè no tenen pasta. Això vol dir que no fem coses? No. Fem plans? Sí. Però són plans de tarda, de fer birres a 2 euros a la primera terrassa lliure i, si s’anima la nit, tornar fent esses a casa. I per molt que sigui divertit parlar de Twitter en una terrassa de l’Eixample, no compleix amb les meves expectatives vacacionals. Amb qui marxo a Tenerife a banyar-me amb dofins si és que aquesta activitat existeix? Qui està disposat a fer-me fotos a Roma fins que en trobi una de prou bona per posar al feed d’Instagram? Amb qui em parteixo un gelat en una terrassa de plaça Osca?

No ho sé, potser m’hauria hagut d’ajuntar amb gent menys guapa i una personalitat terrible que els fes impermeables a ser estimats. O que hagués estudiat ADE en lloc de periodisme en una facultat pública. Però un no tria amb qui fa 'click', com un no tria de qui s’enamora o que el Jägger Boom sigui la seva beguda predilecta. O igual que un no tria quan el deixen. I en aquests moments has de prendre la decisió de passar-te els dies asseguda al sofà fent ús intensiu del Satysfier o triar què vols fer amb el teu temps. Per això jo me’n vaig als Pirineus a fer un voluntariat i a fer-me selfies envoltada de vaques. Hi aniria si estiguéssim junts? No. Això treu que em mori de ganes de marxar? Tampoc. Simplement, que hi ha moments on has de ser capaç d’apanyar-te-les sol.

Però cuquis, si podeu, si us plau, deixeu les novies i els novios al setembre.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat