La fi de la gratuïtat de Rodalies, aquest dissabte, torna a posar al centre del debat la qualitat d’un servei que cada dia utilitzen uns 300.000 catalans i catalanes. Mentre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, argumentava aquesta setmana la decisió del Govern pel fet d’haver recuperat el 90% del passatge habitual des de l’accident de Gelida, des de la plataforma d’usuaris Dignitat a les Vies, consideren que “la fiabilitat del servei està lluny de fer-se realitat” i, per això, diuen que “retirar ara la gratuïtat és un pas profundament desencertat”. Segons la seva portaveu, Anna Gómez, en declaracions a El Nacional, “les millores que hi ha hagut no són suficients” i acusa el Govern de “prendre el pèl” als usuaris. Tot i això, vol deixar clar que no és una qüestió del preu, sinó del servei: “L’usuari vol pagar per un servei de qualitat i no perquè el tren no arribi”, diu.
Durant aquests tres mesos i mig de gratuïtat, a conseqüència del caos que es va desfermar a Rodalies, la xarxa catalana va tancar el primer trimestre del 2026 amb 20,9 milions de viatgers davant dels 27,9 milions del mateix període del 2025, és a dir, un descens del 25,2% en només un any, segons dades de Renfe. L'accident ferroviari de Gelida va ensenyar les vergonyes d’una xarxa malmesa per dècades d’infrafinançament i va suposar una crisi que va derivar en centenars d'obres a diferents punts del territori, amb incidències contínues, retards i, cancel·lacions. Per tot plegat, alguns usuaris –que ja venien cremats per un servei irregular– han deixat de confiar en Rodalies i han buscat (o pensen buscar) alternatives que els assegurin un servei digne.
L'autobús com a alternativa "fiable"
Un és el Nico, un jove de Mataró, que cada dia va a treballar a Barcelona, prop de l’Arc de Triomf. Segons explica a El Nacional, fa anys que va decidir que la millor opció era l’autobús interurbà, “tot i que em deixi més lluny de la feina”, diu. No és una qüestió d’anar més de pressa, ja que el trajecte d’autobús és de 40 minuts –igual que el tren– sinó de “fiabilitat”, assegura. “Si m’asseguressin que el tren funciona bé, aniria amb tren a Barcelona”, però segons indica, “ara per ara, no m’he plantejat fer aquest canvi”.
Com ell, molts altres catalans que han perdut la confiança amb Rodalies, fan ús dels autobusos interurbans, una alternativa que cada vegada va més a l’alça. L'any 2025 van registrar 90 milions de viatges, 8 milions més que l’any passat i 30 més que fa tres anys. Una tendència que indica que l’autobús interurbà s'ha convertit en una peça essencial de la mobilitat del país. La demanda creixent –s’espera que aquest 2026 s’arribi als 100 milions de viatges– ha fet que els autobusos vagin més plens i els passatgers hagin de fer sovint els trajectes per autopista drets, una circumstància que “abans era puntual”, afirma el Nico.
Per això, la Generalitat preveu incrementar la flota fins a 1.900 vehicles –actualment n’hi ha 1.597– abans de finals de 2028 i ja ha anunciat un pla de xoc amb actuacions urgents, xifrades en prop de 22 milions d'euros, que milloraran un total de 95 corredors: 50 a Barcelona, 13 a Girona, 10 a Lleida i 22 a Tarragona.
Una odissea per anar de les Franqueses a Santa Coloma
Un altre usuari que es planteja abandonar Rodalies és l’Arnau, que agafa el tren cada dia des de les Franqueses fins a Sant Andreu (Barcelona) per anar a treballar a Santa Coloma de Gramenet. Abans de les obres de desdoblament de l’R3 –des de dimarts s’ha restablert el servei entre la Garriga i Ribes de Freser, mentre que la resta de la línia s’ha de fer per carretera– el seu trajecte durava poc més d’una hora, però des de llavors, va optar per anar amb l’R2 Nord. “Em queda més lluny de casa i, en total, estic al voltant d’una hora i mitja”, diu.
Segons l’Arnau, la regularitat dels trens s’ha anat perdent amb els anys. “Abans de la pandèmia solia anar bastant puntual, però des de llavors el més normal és que arribi tard”, comenta amb certa desesperació. A més a més, “si no ve un tren perquè s’ha cancel·lat o arriba molt tard, va molt ple i és realment incòmode”, afegeix. Tampoc entén, diu, “com s’ha arribat a aquesta situació per unes pluges” i creu que “no s’està atacant a l’arrel del problema”. Per això, explica que es planteja fer el trajecte amb cotxe si després de l’estiu no ha millorat el servei, tot i que això li suposi una despesa més elevada. “Estic fart”, acaba.
Les obres del túnel del Garraf, un dels punts calents
Qui de moment no es planteja canviar és la Maria Antonia, usuària de Rodalies des de fa 35 anys. Cada dia agafa el tren a Vilanova i la Geltrú fins a l’estació de Passeig de Gràcia, a Barcelona, molt a prop d’on treballa, i explica a El Nacional que ha vist com el servei “empitjorava” durant aquests 35 anys: “Trigava 40 minuts a fer el mateix trajecte que ara faig amb 60 minuts”. Abans, diu, hi havia menys trens, però eren semidirectes de Vilanova a Barcelona, en canvi, des de fa anys n’hi ha més i paren a tots els pobles. Aquest augment de la freqüència de pas “no ha anat acompanyat d’una millora de les infraestructures”, es queixa.
Precisament, la línia R2 Sud –una de les principals línies de Rodalies– és actualment un dels punts calents de la xarxa catalana. Des del 16 de març i fins al mes de juny, Adif està duent a terme obres de millora del túnel entre Garraf i Sitges, la qual cosa implica la circulació en via única en aquest trajecte i la modificació de l’oferta dels trens de les línies que van cap al sud del país (R2 Sud, R13, R14, R15, R16, R17 i Regionals). Aquesta setmana, el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ha indicat que ja s’han fet els treballs al cantó muntanya del túnel i que en els pròxims dies es començarà a treballar en el cantó mar, amb la col·locació de formigó. Es tracta només d’obres de manteniment d’un tram malmès des de fa anys per la seva exposició a l’onatge del mar.
Aquests dos mesos, però, no han estat senzills per als usuaris de les línies afectades, que han hagut d’adaptar-se a aquesta situació. Com la Maria Antonia, que assegura que surt d’ençà de l’inici de les obres surt de casa mitja hora abans i les dues primeres setmanes va arribar a casa “més tard de les deu de la nit”. A falta de poc més d’un mes perquè es reprengui la normalitat en aquest tram, alguns usuaris han optat per l’alternativa per carretera –s’han reforçat les línies d’autobús interurbanes cap al sud–, tot i que, “en hores punta sols trigar més pel trànsit d’entrada a la ciutat”, assegura. Així, les obres, tot i que són necessàries, “és més aviat una neteja de cara i per tapar forats després de l’accident”, etziba.