Uber volia explotar la rivalitat Barcelona-Madrid davant del rebuig a Catalunya. Va ser l'any 2014 quan la companyia nord-americana va intentar fer servir aquesta competència entre ambdues ciutats amb l'objectiu de "crear un desafiament entre Catalunya i el govern espanyol", ja que l'empresa va trobar oposició en el que havia de ser el seu camp de proves: la capital catalana. Així ho revela la informació publicada aquest dilluns per El País arran dels documents filtrats al diari britànic The Guardian i que han estat compartits amb el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, en anglès). Es tracta dels Uber Files: una recerca periodística que ja va revelar diumenge que Uber va aprofitar les protestes dels taxistes per victimitzar-se i pressionar polítics. És per això que els taxistes han anunciat noves mobilitzacions.

Els antics directius de la companyia nord-americana van veure en el Mobile World Congress (MWC) del 2015 una oportunitat per "avergonyir" Barcelona, després del rebuig de l'administració catalana durant els primers contactes amb l'empresa l'any 2014. Va repensar una ofensiva política tant a la capital catalana com a Madrid, on el govern autonòmic del Partit Popular (amb Ignacio González al capdavant) estava "ansiós" perquè entressin al mercat. És aquí on El País cita un document estratègic d'Uber en el qual es parlava de Madrid com a pròxima destinació. De fet, apuntaven cap a un executiu regional que representava "la facció més liberal" del PP. El límit, però, era "una confrontació oberta amb el taxi" i menys a "un any de les eleccions".

Uber volia generar por als polítics de Barcelona

En aquesta línia, la companyia nord-americana defensava que el que havia de fer era "generar por entre els polítics" sobre que Barcelona "podria perdre la seva reputació i imatge com a hub mundial d'innovació i desenvolupament si no adopta la política correcta". Això va arribar fins al MWC del 2015, on la companyia planejava la participació en l'esdeveniment de qui fou el seu conseller delegat, Travis Kalanick, com a "holograma". La idea no va tirar endavant, però el director de Polítiques Públiques per a Europa, Mark MacGann, va dir el següent: "M'encanta la idea com una possibilitat que avergonyiria Barcelona, com si no pogués protegir els inversors de la màfia local (en referència als taxistes)". De fet, aquest dilluns a la tarda s'ha sabut que el mateix MacGann (lobbista irlandès) s'ha identificat com l'informant en la investigació sobre Uber.

Després de la difusió dels anomenats Uber Files, fonts de l'empresa han insistit en el fet que "mai" han posat ni posaran excuses per comportaments del passat que "clarament no estan en consonància amb els valors actuals" i han demanat al públic que jutgi l'empresa tant pels últims cinc anys com pel que farà "d'aquí en endavant". La vicepresidenta sènior de Màrqueting i Afers Públics d'Uber, Jill Hazelbaker, s'ha referit aquest dilluns als errors en la gestió d'abans del 2017. És per això que es va contractar un nou conseller delegat, Dara Khosrowshahi, qui "va redissenyar els valors, va renovar l'equip de direcció, va renovar l'equip de direcció, va fer de la seguretat una prioritat per a l'empresa (...) i va instaurar rigorosos controls i processos legals per operar com a cotitzada".