Novetats. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat un centre educatiu públic de Barcelona a impartir almenys una assignatura en castellà, a banda de la de llengua castellana, sense establir percentatges. És la primera sentència de l’alt tribunal català que ordena ampliar les classes en castellà després de l'entrada en vigor del decret llei 6/2022 i la llei 8/2022, aprovades pel Govern per superar la sentència del TSJC que ordenava el 25% de castellà a tots els centres del país. La presidenta de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), Ana Losada, ha fet pública la sentència aquest dimarts, i sosté que aquesta resolució pot crear jurisprudència i obre la porta a admetre els recursos de més famílies que demanen escolaritzar els seus fills en castellà, superant la nova normativa catalana. El TSJC va denunciar articles de la nova normativa al Tribunal Constitucional  (TC) en considerar que no es garantia el castellà com a llengua vehicular.

Per la seva part, el Departament d'Educació ha afirmat que la sentència que ha donat a conèixer l'Assemblea per una Escola Bilingüe és “d'un cas anterior a l'aprovació de la nova normativa” impulsada pel Govern i que no suposa cap nova aplicació. Segons han defensat fonts d’Educació a l'ACN, després de l'aprovació del decret del Govern que rebutja l'aplicació de percentatges lingüístics i de la llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari, “cap nova escola ha hagut d'aplicar el castellà per imposició dels tribunals”.

Certament, el TSJC resol ara el recurs d’una família  presentat el 2019, però la sentència de l’alt tribunal català és de divendres passat, 23 de desembre, i estima parcialment el recurs interposat i declara “el dret de la filla del demandant que, mentre romangui escolaritzada en el sistema educatiu català, rebi de manera efectiva en castellà, a part de l'assignatura o matèria corresponent a l'aprenentatge d'aquesta llengua, una o unes matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, puguin ser considerades com a principals”.

La nova interpretació del TSJC

En una roda de premsa, l'advocat José Domingo, representant de l'AEB, ha assegurat aquest dimarts que la decisió del TSJC "canvia la planificació que havia fet la Generalitat i deixa sense efecte l'estratègia dissenyada pels governants per acabar amb el model de conjunció lingüística". La sentència fixa que "una o unes matèries o assignatures addicionals", a banda de la pròpiament de llengua castellana, s'hauran d'impartir en aquesta llengua. Hauran de ser, a més, assignatures "que per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva puguin ser considerades com a principals", afegeix el tribunal.

En concret, el magistrat Eduard Paricio, que és el ponent de la nova sentència, afirma que “no es pot qüestionar la legitimació d'una persona singular per discutir la legalitat d'una norma o una disposició general que l'afecta, independentment que aquesta pugui afectar també d'altres persones”.  Hi afegeix que l'ús docent de les llengües en una classe o en un grup ha de ser definit per l'escola atenent l'ordenament jurídic, sense excepció: el Decret llei 6/2022 i la Llei 8/2022, “mentre estiguin formalment vigents, però respectant també la resta de disposicions legals, incloent-hi la Constitució i el model de conjunció lingüística que aquesta norma imposa”.

 

Educació Física en castellà

En el cas denunciat, la filla de l'actor rebia en castellà les assignatures de Llengua Castellana i d'Educació Física. A banda, se li prestava atenció individualitzada en la mateixa llengua, i constava, així mateix, que les comunicacions i circulars enviades a la família es trametien en llengua castellana, a partir de la mesura cautelar imposada pel TSJC, que afegeix: “Sigui com sigui, hem de considerar que la presència del castellà és insuficient, tenint en compte conjuntament la naturalesa de les matèries i les hores lectives impartides en aquesta llengua.”

El TSJC raona que “Educació Física és una més de les 8 àrees de l'educació primària, i que ha anat assolint una importància prou rellevant en l'educació i en la significació per a l'alumne, atesa la seva vinculació amb l'esport i també amb la salut física i mental, segons els continguts atribuïts a aquesta matèria. Ara bé, -manifesta el TSJC- no és menys cert que la utilització del llenguatge no té en aquesta assignatura la rellevància que té en les altres matèries, de forma que probablement es podria considerar que la utilització vehicular del castellà és inferior a la de l'anglès que, amb el mateix nombre d'hores lectives, inclou dues matèries curriculars obligatòries, en què l'ús de la llengua és intensiu i de molta rellevància”.

El tribunal conclou que “encara que no es pugui utilitzar un paràmetre percentual com demana el recurrent, el coneixement precís de la situació concreta de l'alumna afectada permet en aquest cas establir una garantia d'adequació de l'ús de les llengües oficials, d'acord amb el sistema de conjunció lingüística en termes substancialment iguals als sol·licitats, concretament, reconeixent el dret de l'actor que, mentre la seva filla romangui escolaritzada en el sistema educatiu català, rebi de manera efectiva en castellà, a part de l'assignatura o matèria corresponent a l'aprenentatge de la llengua esmentada, una o unes matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, puguin ser considerades com a principals”.

Les normes recorregudes al TC

El TSJC manté així la defensa dels drets individuals en el cas educatiu, mentre les dues noves normatives aprovades pel Govern per superar la imposició de percentatges a l’escola catalana estan recorregudes al Tribunal Constitucional (TC) per part dels partits unionistes, com del mateix TSJC, que va imposar els percentatges de castellà a totes les escoles del país, en assegurar que la nova normativa no protegeix l’oficialitat de la llengua castellana. El TC va admetre a tràmit l’estudi dels articles que es consideren no constitucionals i per ara no hi ha data per al seu debat.

 

A la foto principal, l'advocat José Domingo i la presidenta de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), aquest dimarts. / Foto: Gerard Artigas / ACN