Un equip internacional liderat pel Centre d’Astrobiologia (CAB-CSIC/INTA) ha detectat per primera vegada un sucre al medi interestel·lar, la regió de l’espai situada entre les estrelles d’una galàxia. La molècula identificada és l’eritrulosa, un sucre de quatre àtoms de carboni que a la Terra es troba en els gerds i altres fruits vermells, i que també s’utilitza en alguns productes cosmètics autobronzejadors. La troballa s’ha produït al núvol molecular G+0.693-0.027, situat a prop del centre de la Via Làctia, a uns 27.000 anys llum de la Terra. Els resultats, publicats a la revista científica Nature Astronomy, reforcen la possibilitat que part de la química necessària per a l’aparició de la vida ja existís abans de la formació del Sistema Solar. "La nostra feina mostra que els sucres es poden formar de manera natural a l’espai", explica Izaskun Jiménez-Serra, investigadora del Centre d’Astrobiologia i primera autora de l’estudi.
Fins ara, s’havien identificat sucres com la ribosa o la glucosa en meteorits, asteroides i mostres recollides directament d’aquests cossos. No obstant això, mai no se n’havia detectat cap de manera directa i inequívoca al medi interestel·lar. Els sucres són biomolècules fonamentals per als éssers vius, ja que formen part de l’estructura de l’ADN i l’ARN i també intervenen en processos metabòlics. Per aquest motiu, comprendre com es van formar els primers sucres és una de les grans qüestions que estudien els investigadors dedicats a l’origen de la vida.
Una empremta química captada amb radiotelescopis
La identificació de l’eritrulosa ha estat possible gràcies a les observacions del radiotelescopi de 40 metres de l’Observatori de Yebes, a Guadalajara, i del radiotelescopi de 30 metres de l’Institut de Radioastronomia Mil·limètrica, situat a Pico Veleta, a Granada. Aquests instruments no capten imatges convencionals, sinó les ones de ràdio que emeten les molècules quan roten. Cada compost produeix una combinació específica de freqüències, comparable a una empremta dactilar, que permet identificar-lo encara que es trobi a milers d’anys llum de distància.
Els investigadors van comparar els senyals observats al núvol molecular amb l’espectre de l’eritrulosa mesurat prèviament al laboratori de la Universitat del País Basc. Les coincidències obtingudes van permetre confirmar la presència del sucre en aquesta regió de la galàxia.
Un dels aspectes més sorprenents de l’estudi és la seva abundància, ja que, segons els autors, l’eritrulosa és almenys vuit vegades més abundant que el gliceraldehid i la dihidroxiacetona, dos sucres més senzills formats per tres àtoms de carboni que no s’han detectat en aquesta mateixa regió. "Aquest resultat va ser inesperat, ja que la idea més acceptada en astroquímica és que les molècules interestel·lars creixen de mida mitjançant l’addició consecutiva d’àtoms de carboni. Per això, havíem de continuar investigant", assenyala Jiménez-Serra.
Una possible aportació a la Terra primitiva
A partir de la quantitat d’eritrulosa observada al núvol G+0.693-0.027, els investigadors calculen que entre mig milió i 50 milions de tones d’aquest sucre podrien haver arribat a la superfície terrestre durant el Bombardeig Intens Tardà.
Aquest període, situat entre fa 4.100 i 3.800 milions d’anys, va estar marcat per l’impacte freqüent de meteorits i cometes contra la Terra primitiva. Aquests cossos podrien haver transportat compostos orgànics formats anteriorment als núvols moleculars dels quals neixen les estrelles i els planetes. La detecció de l’eritrulosa no demostra que aquesta molècula arribés efectivament a la Terra ni que participés directament en l’aparició de la vida.
El següent objectiu de l’equip serà continuar buscant sucres com la ribosa i estudiar com es comporten aquestes molècules sota les temperatures extremadament baixes i el buit gairebé absolut dels núvols interestel·lars.