Els bacteris acostumen a ser éssers microscòpics. Però, recentment, investigadors han descobert un bacteri d'un centímetre de mida als manglars de Guadalupe (arxipèlag francès del Carib). És observable a simple vista i qüestiona alguns principis fonamentals de la biologia i l'evolució dels éssers vius.

Aquest gegantesc bacteri és del gènere Thiomargarita i està batejat com a Magnifica. I té una complexitat inesperada, segons un estudi que publica Science. La seva singularitat rau en el fet que aquest bacteri està constituït per una sola cèl·lula i el seu ADN està compartimentat en vesícules unides a la membrana, així que “pot ser considerat com el primer i únic bacteri que té, fins ara, aquesta capacitat, desafiant així el nostre concepte de cèl·lula bacteriana”, indica a Efe Silvina González-Rizzo, de la Universitat de les Antilles (França).

Concretament, té forma de filaments i és 5.000 vegades més gran que la majoria de bacteris. “Com si un humà es trobés amb un altre tan alt com l'Everest”, va explicar en una roda de premsa virtual Jean-Marie Volland, del nord-americà Institut Conjunt del Genoma (JGI). Per la seva mida, va afegir, supera el màxim teòric permès per a l'envergadura dels bacteris, que està relacionat amb com interactuen amb el medi ambient i com fan servir la seva energia.

De moment, els científics no saben quina és la causa de la seva dimensió gegantina. No obstant això, creuen que els seus gens contenen “alguna pista potencial”, segons Tanja Woyke, de la Universitat de Califòrnia Merced. També consideren que la seva membrana li podria haver permès assolir aquestes dimensions.

Thiomargarita magnifica va ser trobada l'any 2009 per Olivier Gros, de la Universitat de les Antilles de Guadalupe, qui va indicar que no és patògena per als humans. "Eren com uns filaments blancs units a alguna cosa al sediment, com un full", recorda. Inicialment, el descobriment no va atraure molta atenció. Gros, en aquell moment, pensava que la seva troballa era un fong. Ell mateix i d'altres investigadors van trigar cinc anys a esbrinar que en realitat es tractava d'un bacteri. I uns quants anys més tard, Jean-Marie Volland, un estudiant de postgrau que treballava per a Gros, va destapar les seves propietats inusuals.

Una gran troballa

Les anàlisis van determinar que era una cèl·lula procariota (bacteris i arqueus). És a dir, organismes amb cèl·lules que no tenen un nucli diferenciat i en què l'ADN flota lliurement al citoplasma. González-Rizzo, una de les encarregades de les anàlisis genètiques, va pensar, en un primer moment, que eren cèl·lules eucariotes (les dels animals, plantes i fongs, amb l'ADN embolicat per una membrana), però les anàlisis van determinar que és una procariota que oxida el sofre, un bacteri del gènere Thiomargarita.

Aquest bacteri també és únic per la complexitat del seu genoma. I és que té tres vegades més gens que la majoria i el seu ADN està compartimentat en estructures o orgànuls que han anomenat "llavors" i que s'assemblen a una membrana, quelcom inesperat tractant-se d'un bacteri. Aquesta última característica, segons la científica, “desafia el concepte de cèl·lula bacteriana”. Però també va subratllar “no és cap baula perduda entre cèl·lules procariotes i eucariotes. No hi ha dubte que aquest organisme és una gammaproteobacteria sulfooxidant pertanyent al gènere Thiomargarita”.

Fins ara, mai no s'havien observat aquest tipus d'estructures en forma de compartiments en un bacteri. Segons Volland, es tracta d'“un exemple fascinant de bacteri que ha evolucionat amb un grau més gran de complexitat”. El descobriment del bacteri més gran del món “ens fa replantejar i qüestionar certs principis fonamentals de la biologia i l'evolució dels éssers vius”, assegura. I per a González-Rizzo, la troballa fa repensar "el món procariota i les noves versions aparentment possibles d'aquesta mena d'éssers vius”.