Un equip d'arqueòlegs ha trobat 24 estàtues de fa 2.000 anys en perfecte estat a Itàlia que "reescriuran la història", en el que es considera una de les troballes més significatives de la història antiga. Parlem d'estàtues de bronze, exvots i unes 5.000 monedes d'or, plata i bronze que han estat recuperades d'entre el fang de l'excavació de les antigues termes de San Casciano dei Bagni (Siena). Es tracta d'una excavació en marxa des del 2019 i que s'ha convertit en el dipòsit més gros d'estàtues de l'època etrusca i romana mai descobert a Itàlia, així com un dels més rellevants del Mediterrani. "Un descobriment que reescriurà la història i en el qual ja treballen més de seixanta experts de tot el món", ha declarat amb optimisme el cap de l'equip, Jacopo Tabolli.
També s'ha mostrat molt optimista el director general de Museus d'Itàlia, Massimo Osanna, que ha comentat que el nou descobriment "és la troballa més important des que es van rescatar del mar els Guerrers de Riace, els bronzes més significatius mai trobats en la història del Mediterrani antic". I és que les estàtues que s'han recuperat del fang de les antigues termes representaven les deïtats venerades en el lloc sagrat, alhora que s'han trobat algunes parts del cos en bronze que s'oferien als déus per a la intervenció curativa de la divinitat mitjançant les aigües termals.
Així doncs, entre les estàtues recuperades hi ha les efígies d'Higiea i Apol·lo. També hi ha un bronze que recorda al famós Arringatore, una estàtua trobada fa anys a Perusa i que representava la figura de l'orador Aule Metel — un senador etrusc durant la República Romana. El seu excepcional estat de conservació ha permès mantenir inscripcions en etrusc i llatí que van ser gravades abans de la seva creació, segons apunten els investigadors. Aquestes inscripcions tenen els noms de poderoses famílies etrusques i esmenten les aquae calidae — les aigües termals de Bagno Grande, on es van col·locar les estàtues.
Tabolli ha explicat que és probable que les 24 estàtues fossin elaborades per artesans locals entre els segles II aC i l'I dC. Es tracta d'un període històric amb moltes transformacions a l'antiga Toscana, durant la transició entre etruscs i romans. "El santuari, amb les seves estàtues, apareix com un laboratori de recerca únic de la mobilitat etrusca i romana", ha afegit el cap de l'excavació, que afirma que el descobriment "és una oportunitat única per reescriure la història de l'art antic i amb ella la història del pas entre etruscs i romans a la Toscana".
El santuari té estanys, terrasses inclinades, fonts, altars... i va existir des del segle III aC, com a mínim. Va romandre actiu fins al segle V dC (època cristiana), quan va ser tancat i els estanys van ser segellats amb pesades columnes de pedra. Ara, els arqueòlegs han tret aquesta coberta i s'han trobat amb un tresor que encara estava intacte. "Sembla ser un lloc únic. Una mena de bombolla de pau. Si pensem que en les èpoques històriques en les quals els més terribles conflictes existien fora, dins d'aquests tancs i en aquests altars coexistien els mons etrusc i llatí sense problemes", ha conclòs Tabolli.
