Els tres executors testamentaris de l'empresari químic i filàntrop de la ciència catalana Pere Mir han demanat a l’Audiència de Barcelona que revoqui la resolució de la magistrada de Barcelona que els investiga per apropiació indeguda i administració deslleial i que l’abril passat els va retirar el control de les fundacions Cellex i Mir Puig, ara gestionades per la Generalitat, que a més s'ha personat com a acusació particular. La seva defensa, exercida pel penalista Jorge Navarro, ha aportat documentació en la qual Pere Mir deixa escrit les seves voluntats i que siguin executades per Jordi Segarra, de 91 anys i home de la seva confiança, i nega qualsevol gestió irregular o que s'hagin quedat diners i béns. Els altres dos marmessors investigats són l'oncòleg Josep Tabernero i Juan Francisco Capellas.
En el recurs, la defensa de Segarra, Tabernero i Capellas afirma que “de forma acrítica” la Fiscalia i la titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona han assumit la “hipòtesi acusatòria dels Mossos d’Esquadra”, que han investigat el cas, de forma secreta durant més d'un any. Recorda que la investigació ha de ser dirigida per la magistrada o el Ministeri Fiscal, i no pas pel cos policial, com fixa la jurisprudència. També sosté que s'ha perjudicat la seva reputació amb la intervenció judicial de les fundacions i empreses de Pere Mir.
Tornar al jutjat a declarar
En l’escrit, avançat aquest dijous per La Vanguardia i al qual ha tingut accés ElNacional.cat, el seu advocat denuncia que se’ls ha vulnerat el seu dret de defensa i aplicació de la legalitat perquè la investigació va estar secreta fa més d'un any, donant-los només un dia per veure la causa i comparèixer davant la magistrada. El 14 d'abril passat els Mossos d'Esquadra van detenir als tres investigats i el mateix dia en la compareixença al jutjat es van acollir al seu dret a no declarar en desconèixer el contingut de la investigació. Per això, de forma subsidiària, la defensa demana que si no s’anul·la la resolució d’abril, es faci una retroacció de les actuacions i se’ls torni a citar al jutjat amb “una antelació raonable”.
Contra l'anàlisi dels mòbils
En un segon recurs, al qual ha tingut accés aquest diari, els investigats Jordi Segarra i Josep Tabernero demanen a l'Audiència de Barcelona que revoqui també la resolució de la magistrada del 16 d'abril passat que permet el bolcat dels seus mòbils i ordinadors per recollir indicis incriminatoris. La defensa sosté que els indicis apuntats pels Mossos són "genèrics" i no aporten res per aclarir res per aclarir la gestió del patrimoni de Mir. Si la petició és denegada, sol·liciten que el bolcat es faci en presència de la seva defensa i que sigui la magistrada i no la policia qui limiti els missatges que s'han d'aportar i descartar a la causa.
Documents aportats
En un dels documents aportats de la defensa dels investigats es reprodueix les voluntats de Pere Mir. En un hi diu: ‘En Jordi Segarra coneix el meu desig sobre les disposicions que s’han de prendre com a conseqüència de la meva mort i li prego que les faci complir totalment.’
I hi afegeix: 'Qualsevol decisió que en el futur hagis d'adoptar respecte a la meva persona o el meu patrimoni, ets l'únic autoritzat expressament per mi, perquè sigui duta a terme
puntualment, sense ingerències ni opinions de terceres persones i sé que compliràs el meu
desig, com sempre has fet i vull deixar expressa constància que aquesta és la meva
única voluntat.'
En la resolució de l’abril passat, la magistrada Myriam Linage situa l’apropiació indeguda de l'herència de Mir en uns 6,2 milions d’euros. La defensa sosté que els investigadors "erren" i "confonen" el patrimoni de Mir i la seva dona Núria Pàmias, amb "el patrimoni separat" de l’empresari -"fet molt abans de morir-", on s'inclouen les fundacions panamenyes Elyane i Tama, i les altres mercantils intervingudes: Simex, Sociedad Anónima de Intereses, José Pamias, Mil Veinte, a més de Plaxic, Pinar i Sacer Internacional.
Hi precisa que de la liquidació les societats panamenyes es va transferir a la Fundació Cellex i Mir Puig 38 milions dels 47 milions, després de la seva mort el 2017, s'indica. També s'hi detalla que el patrimoni conjunt de la parella Mir-Pàmias, era d'uns 15 milions d'euros, i en morir la dona, el 2018, aquests diners es van ser aportats a la Fundació Cellex. I s'insisteix que no s'han de barrejar els dos patrimonis.
Joies i la casa a Baqueira
La defensa també manifesta que les joies "comissades" a les cases dels investigats per part dels Mossos res tenen a veure amb el patrimoni de Mir, fet que novament denuncia una acció "onerosa" cap als marmessors.
Finalment, l'advocat també recorda que la Generalitat, a través del Protectorat de Fundacions, va presentar una demanda per la via civil el gener contra els administradors de les fundacions Cellex i Mir, però que no va demanar pas la seva intervenció judicial, fet que ara s'ha executat per la via penal en una investigació pels mateixos fets.
Per tot això, la defensa dels investigats demana que es revoqui la resolució de l'abril, que se'ls torni la gestió de les fundacions, i si cal amb un control judicial, i també el retorn de béns.
Si no és així, pel que fa a Tabernero, sol·licita que es limiti la prohibició d'ús d'una casa a Baqueira -del patrimoni de Mir-, però que s'aixequi de dos immobles de Barcelona, un d'ells és on viu.
Per concloure, el penalista Jorge Navarro recorda al tribunal el cas d'Intervida, la fundació investigada i intervinguda, a la qual després de cinc anys es va tancar el cas sense imputacions, però que va perjudicar i va desmuntar la seva acció social.