Algunes zones de les comarques del Pla d'Urgell, el Tarragonès i el Baix Penedès formen part del 0,9% de territoris de la Unió Europea en estat d'alerta per sequera, segons dades recollides pels satèl·lits del programa comunitari Copernicus. L'Observatori Europeu de la Sequera (EDO) elabora cada deu dies un mapa amb les zones que, o bé no tenen problemes per manca d'aigua, o bé hi estan en risc, amb tres nivells: supervisió, avís i, el més greu, alerta, quan hi ha anomalies en el creixement de la vegetació lligades a la falta de pluja i d'humitat. L'actualització més recent, publicada aquest dimarts, mostra dades de l'11 al 20 d'octubre. A més de les tres zones més afectades, pràcticament tot el nord i est del país estan en estat d'avís, i el Ripollès, única comarca que se salva, en estat de supervisió.
Arreu d'Europa, les zones en alerta estan al voltant de l'1% i s'aprecien, sobretot, a la zona de l'Algarve, al sud de Portugal; a la Pulla, al sud-est d'Itàlia; a Sicília, també a Itàlia; al voltant de la frontera entre Polònia i Lituània; i a la regió de Krasnodar, al sud de Rússia, a tocar de la península de Crimea. També s'observen algunes taques amb l'estat més greu d'alerta arreu del continent, entre les quals a la major part de la comarca del Pla d'Urgell, el nord-est del Tarragonès i tota la meitat occidental del Baix Penedès. Les àrees en alerta van començar a aflorar als mapes de la primavera d'aquest any, i cap al juny ja ocupaven la major part tant del territori català com d'arreu de l'Estat i del sud de Portugal. Des de llavors, s'han anat reduint, però la circumstància encara és present a Catalunya.
En aquestes tres àrees catalanes, segons Copernicus, el creixement de vegetació s'està veient afectat negativament, probablement per causa de la manca de precipitacions i d'una anomalia negativa en la humitat del terreny. L'índex es basa en informacions meteorològiques i hidrogràfiques, combinades amb dades de teledetecció obtingudes pels satèl·lits del programa comunitari. A la resta del territori, s'aprecien només algunes zones d'uns 25 quilòmetres quadrats en l'estat més greu de sequera. És el cas del Cap de Creus (l'Alt Empordà), les àrees de Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre), Vilalba dels Arcs i la Fatarella (la Terra Alta) o bé Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) i la desembocadura del riu Ter.
La resta del país, en avís
En el nivell d'avís, el segon més greu, s'apleguen els territoris amb nivells baixos d'humitat com a resultat de dèficit de pluja, però on encara no s'aprecia un impacte significatiu en la vegetació. Segons l'última actualització de l'Observatori, les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Selva i la Garrotxa es troben en aquest estat, a banda d'Osona i les parts més septentrionals del Maresme i el Vallès Oriental. Zones de l'Alt Penedès, l'Alt Camp i el Baix Camp també es troben en aquest estat, així com el Berguedà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el nord de la Noguera i el sud del Pallars Jussà.
El Ripollès i l'Ebre, únics que se salven
El mapa de l'EDO també mostra el Ripollès com a única zona del país en el grau més baix d'alarma per sequera. D'altra banda, la gran majoria de la superfície de les quatre comarques ebrenques, així com bona part del Segrià, l'Urgell i el sud de la Noguera estan marcades sense cap anomalia.
L'anàlisi de Copernicus també inclou algunes zones que es consideren 'recuperades' després d'haver passat per un període d'afectació en la vegetació derivat de la sequera. Es tracta, aproximadament, de la franja que comença a les Garrigues, passa per la Conca de Barberà i l'Anoia, i acaba al Bages, el Vallès Occidental i el Moianès. En aquests casos, es creu que tant les condicions pluviomètriques com les del creixement de la vegetació han tornat a nivells normals.
Aquest 2023 serà l'any més càlid des que hi ha registres
D'altra banda, l'Observatori Copernicus afirma que aquest 2023 serà l'any més càlid a escala global des que hi ha registres. "Aquest octubre s'han detectat temperatures anòmales, després de quatre mesos on ja s'havien batut tots els rècords; podem dir amb una certesa gairebé plena que el 2023 serà l'any més càlid", assegura a través d'una nota de premsa la subdirectora del servei per al canvi climàtic de l'organisme, Samanta Burgess. Segons dades publicades aquest dimecres per l'Observatori, la temperatura mitjana al planeta entre els mesos de gener i octubre es va situar 0,1 graus centígrads per sobre la registrada durant el mateix període del 2016, l'exercici que fins ara ostenta el rècord.
En el mateix sentit, l'octubre del 2023 va ser l'octubre més càlid d'ençà que es disposa de dades. Segons detalla Copernicus, la temperatura mitjana el darrer mes d'octubre es va situar en els 15,3 graus centígrads, 0,85 graus per sobre la mitjana corresponent al període 1991-2020, fins a 1,7 graus per sobre l'etapa preindustrial (1850-1990) i 0,4 graus per sobre l'octubre del 2019, fins ara el més càlid.
Pel que fa a Europa, la temperatura mitjana registrada aquest octubre va ser la quarta més elevada des que se'n tenen dades. Alhora, aquesta es va situar 1,3 graus per sobre la mitjana entre els anys 1991 i 2000. En paral·lel, la temperatura a la superfície de l'aigua a escala global va elevar-se fins als 20,8 graus centígrads, un nou rècord pel que fa a un mes d'octubre. Alhora, el gel de l'oceà Antàrtic es va mantenir en nivells mínims a l'octubre, concretament un 11% per sota la mitjana històrica. De fet, el gel d'aquella àrea acumula sis mesos consecutius en valors mínims des que es disposen de dades, segons l'Observatori.