Josep Lluís Trapero, el major del cos dels Mossos d'Esquadra, ha fet avui més que mai de policia durant l'acte nacional del Dia de les Esquadres. Després de 4 anys sense representar el cos en l'acte com el seu màxim representant, Trapero s'ha dirigit a l'auditori i a la cúpula política del cos, presidida pel conseller Joan Ignasi Elena, amb un clar missatge desmarcant-se de les estratègies i ideologies polítiques que els darrers anys han portat la policia de Catalunya a ser un dels centres del debat del procés independentista.

"No som més. Som ciutadans i ciutadanes que vetllem per la vostra seguretat", ha dit Trapero començant un llarg discurs que ha repassat els valors i la norma que dirigeix el cos dels Mossos d'Esquadra. "Som policia i de Catalunya. D’una societat determinada, de la qual formen part, ni més bona ni més dolenta. Amb virtuts i defectes. Servidors públics, però policies. Tenim un encàrrec que ens diferencia, una responsabilitat personal que no podem traspassar a tercers".

Trapero ha anat desgranant la missió dels Mossos d'Esquadra fins a arribar al moll de l'os del que fa quatre anys els va posar entre l'espasa i la paret i a ell el va portar fins al banc dels acusats de l'Audiència Nacional. Refermat per la sentència absolutòria que, a la vegada, avalava la manera de procedir dels Mossos, el major ha remarcat que la policia catalana ha de "vetllar per la convivència d'acord amb l’ordenament jurídic".

El major ha reclamat l'atenció del Govern per millorar el cos dels Mossos d'Esquadra, però ha dit que cal fer-ho amb respecte i en un marc de col·laboració. "Les institucions es canvien des de les mateixes institucions, no menystenint-les", ha dit Trapero la mateixa setmana que s'ha aprovat la comissió del Parlament que ha de debatre sobre el model policial i que estarà presidida per la CUP.

 

Josep Lluis Trapero, Igansi Elena,  entrando en acto día de les esquadres 21 - Sergi Alcàzar

El cap del cos destituït pel 155 i restituït pel conseller Miquel Sàmper s'ha distanciat avui de la cúpula política. Tot això en un context convuls dins del cos, amb una manifestació convocada demà, i amb les exigències dels sindicats, que demanen millores laborals i les eines necessàries per garantir la seguretat pública. Trapero ha parlat justament després del president Pere Aragonès, que ha intervingut amb un vídeo gravat on s'ha posicionat al costat del cos després de les crítiques dels sindicats.

Pere Ferrer, el director general de la Policia, s'ha afanyat en el seu discurs a anunciar la inversió en noves comissaries i en el parc mòbil. De fet, ha parlat de canvi de tendència en la inversió en el cos dels Mossos d'Esquadra. I de nou ha anunciat la nova uniformitat, que sembla que ara sí que arribarà i de la qual es dotarà tots els agents de seguretat ciutadana.

L'ordre públic

Josep Lluís Trapero ha explicat que ha de protegir "el lliure exercici dels drets i llibertats. Que els ciutadans puguin exercir amb plenitud els seus drets, que es puguin manifestar, que tinguin un habitatge, que puguin respirar un aire net, Hem de vetllar per la convivència pacífica, que siguem un element afavoridor. Hem de tenir cura de les propietats, les públiques i les privades. I que ho fem com diu la llei que ho fem. Que sigui la norma el que ens marqui el camí", ha dit fent clares referències als protocols d'actuació en els desnonaments.

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha denunciat l'auge de "comportaments preocupants d'intolerància" contra la policia avalats per alguns sectors i ha demanat "respecte": "Què ha de canviar el món llançar pedres a la policia o cremar contenidors?".

El major ha denunciat que en els últims temps s'han produït "comportaments preocupants d'intolerància, no generalitzats, no quantitativament rellevants, però sí comportaments grupals violents que expressen una preocupant intolerància", davant dels quals veuen amb "preocupació" com des d'alguns sectors es "contemporitza" i en alguns debats públics "a aquell que llença una pedra a la policia se li atorga el títol d'activista".
 

 

"Entenem que l'exercici del dret a la concentració i a la manifestació ha de molestar, perquè si no, no són tals, així han avançat les nostres societats, és el que van fer els nostres pares per aconseguir escoles, ambulatoris, mercats municipals i mil coses. Però em pregunto: què ha de canviar el món llançar pedres a la policia o cremar contenidors? Quin és aquest nou paradigma i què té de transformador i de revolucionari?", ha indicat.