Els topònims són iguals a tota Catalunya? No. Depenent del lloc del país diem torrent o barranc, o diem turó, tossal o tuc. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha cartografiat la diversitat dialectal del català per a fer valdre la riquesa del territori mitjançant l’anàlisi de la seva toponímia. Aquesta disciplina, que estudia els noms de lloc, és essencial per a la localització precisa en el món digital actual, però també funciona com un registre històric: els noms actuen com a “fòssils” lingüístics que ens aporten informació sobre el fet geogràfic, els costums i la història de cada indret. En aquest sentit, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, assegura que “la toponímia és una expressió de la riquesa cultural i lingüística de Catalunya" i defensa que "conservar i difondre els noms del nostre territori és preservar un patrimoni que ens permet entendre millor la geografia, la història i la identitat del país, com també el llegat de les generacions que ens han precedit".
Barranc o torrent? Qui diu què?
La feina de l’Institut permet visualitzar com les llengües catalana i aranesa han modelat el paisatge de manera diferent segons la zona geogràfica, reflectint una gran varietat dialectal i influències històriques diverses. Per exemple, el terme turó, variant del relleu que predomina a la Catalunya oriental, no és extensible a tot el territori. A mesura que ens desplacem cap a la Catalunya central i ponent, el relleu s’identifica majoritàriament com a tossal. A l'Aran i les cotes més altes del Pirineu, apareix el terme tuc, que reflecteix la influència de l'aranès.
Un altre exemple és el cas dels hidrònims, com barranc o torrent. En aquest cas, tal com indica l'ICGC, hi ha una línia força definida on el terme barranc és present al domini del català occidental, mentre que torrent és la denominació majoritària a la resta del territori. Passa el mateix amb l’article i els límits dialectals: la distribució de l’article “lo” en la toponímia catalana marca de forma precisa les regions de les Terres de l'Ebre i Ponent, diferenciant-les de l'ús de l'article “el”, predominant a la resta de Catalunya.
A més a més, l’estudi revela que, tot i que el 73% dels municipis tenen un nom d’origen llatí, es conserven topònims d’orígens anteriors a la dominació romana (Esterri d’Àneu, Guissona…) però també n’hi ha que es van sobreposar a la base llatina, com l’àrab (Almenar) o el germànic (Gombrèn).