El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha rebutjat el recurs de la Federal Union of European Nationalities (FUEN) -integrada per membres de diferents grups europeus sense Estat, i en els que s’inclou Plataforma per la Llengua- per   defensar els drets de les llengües i cultures minoritzades dins els Estats europeus, en  la inicitiva anomenada Minority Safepack Iniatitive. El Tribunal General de la UE (TGUE) va descartar el 2022 la demanda  de FUEN perquè la Comissió Europea canviés la seva legislació per protegir-les, i ara ho ha ratificat el TJUE, en una sentència comunicada aquest dijous. La iniciativa ciutadana demanava canviar la llei reguladora de les institucions – Reglament (UE) núm. 211/2011-  per tal que la Unió Europea adoptés una sèrie de resolucions amb la finalitat "de millorar la protecció de les persones pertanyents a minories nacionals i lingüístiques i enfortir la diversitat cultural i lingüística dins de la Unió Europea".

El portaveu de FUEN, Vincze Loránt, ha lamentat que el tribunal amb seu a Luxemburg hagi desestimat la petició, que va aconseguir un milió de signatures i un ampli suport polític, i que el missatge és clar: les llengües minoritàries no són una prioritat a la UE. Una resolució que arriba quan el govern espanyol no se'n surt per aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin llengües oficials a Europa.

En el seu missatge a les xarxes socials X (abans Twitter), ha afirmat: “Hem construït una aliança forta, hem alçat la nostra veu a tot Europa i hem posat els drets de les minories on pertanyen: a l'agenda de la UE.”

La negativa de la Comissió Europea

El moviment ciutadà ha estat clau però no efectiu. El març del 2017 la Comissió Europea va registrar la proposta de Minority Safepack Iniatitive -amb el lema "No estàs sol"-  i es va obrir el període de recollir signatures. El 10 de gener de 2020, la iniciativa  n'havia recollit més d'1.300.000 declaracions de suport dins del període prescrit, i va poder presentar les seves propostes legislatives als estats membres, en una audiència pública al Parlament. Això no obstant, però, el 14 de gener de 2021, la Comissió Europea va decidir no actuar sobre la resolució acordada, o sobre les nou propostes de la iniciativa Minority SafePack. Per això, es va demanar l'empara dels tribunals per vulneració del principi d'igualtat de tracte.

En la primera resolució, el Tribunal General de la UE (TGUE) va desestimar la demanda perquè va considerar, entre altres coses, que "la Comissió Europea va donar prou raons per explicar les conclusions jurídiques i polítiques que la van portar a concloure que no era necessari emprendre les accions sol·licitades en la iniciativa de Minority SafePack ", en l'àmbit cultural i educatiu. I precisava el nombre d'iniciatives ja empreses per les institucions de la UE en els àmbits coberts per aquesta iniciativa, encara que no havia adoptat expressament una posició sobre cadascuna  de les peticions dels demandants.

Per això, la demanda ciutadana va demanar al TJUE que anul·lés la sentència del TGUE. Del mateix parer han estat: Hongria, la Província Autònoma de Bolzano – Tirol del Sud / Alto Adige i la Comunitat de parla alemanya de Bèlgica. El TJUE, però, desestima les al·legacions per "infundades", com ara la petició del canvi del jutge del TGUE perquè suposadament abans va ocupar un càrrec a la Comissió Europea.

 
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!