Una tempesta solar de categoria G4, una de les més altes (sobre una escala de 5) s'ha dirigit a la Terra i pot tenir el seu pic màxim aquest dijous, segons va informar l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). Aquesta advertència es produeix després del registre de dues violentes flamarades solars, classificades en la categoria X5.1, la més intensa, que es van detectar entre el 10 i 11 de novembre. Tots dos esdeveniments van desencadenar ejeccions de massa coronària (onades de partícules solars carregades), CME (per les sigles en anglès) massiva i de ràpid moviment que estan impactant en el camp magnètic de la Terra. Per això, el fenomen també és conegut com a tempesta geomagnètica. En el cas d’Espanya, a través de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), en coordinació amb l’europea, s’està fent un seguiment detallat de l’evolució de la tempesta geomagnètica per prevenir qualsevol situació potencialment crítica. Aquestes tempestes han provocat que es poguessin observar aurores boreals en moltes regions allunyades dels pols, incloent-hi zones d’Europa i Nord-amèrica. A Catalunya, es va poder observar aquest fenomen extraordinari durant la matinada de dimarts a dimecres, però les prediccions que es produirien aurores borals visibles ahir al vespre no es van acabar de complir.
Ejeccions solars amb massa coronària
Les previsions eren que el nivell màxim de la tempesta sigui de categoria G4 (severa) es produís entre el 12 i 13 de novembre, amb possibilitats de mantenir nivells alts fins divendres. Aquestes ejeccions es van desplaçar des del Sol a una velocitat estimada d’uns 1.500 km/s. Aquest pic coincideix amb l’arribada d’una tercera ejecció de massa coronària que podria superposar-se als efectes de les anteriors, accentuant el valor màxim geomagnètic, i no es descarta que es puguin produir noves ejeccions solars en els pròxims dies. Les fulguracions solars que han causat la tempesta solar s’han produït per l’alliberament sobtat i massiu d’energia emmagatzemada en els camps magnètics de les regions actives del Sol, específicament a la regió activa denominada AR4274. Aquest procés ocorre quan el camp magnètic solar es reconnecta i es reconfigura, alliberant grans quantitats d’energia que escalfen el plasma solar a milions de graus i acceleren partícules carregades cap a l’espai. Aquestes emissions eleven l’activitat solar en la fase de màxim del cicle solar, prevista per al 2025, cosa que explica l’augment en la freqüència i la intensitat de les fulguracions i ejeccions en els darrers mesos. La fulguració més intensa de classe X5.1, registrada l’11 de novembre de 2025, ha estat una de les més potents en anys i va anar acompanyada d’una ejecció de massa coronària (CME), un enorme núvol de plasma magnetitzat que viatja a gran velocitat cap a la Terra, generant pertorbacions geomagnètiques severes.
Impacte en les infraestructures elèctriques
Però, com afecta la vida en la Terra aquestes tempestes solars? Pel que fa a la salut de les persones, els efectes directes solen ser mínims per a la majoria, i només en casos extrems i en certes regions polars pot incrementar-se l’exposició a la radiació. El principal impacte d’aquestes tempestes es produeix en la tecnologia i en les infraestructures electròniques modernes, que poden traduir-se en Interferències greus en les comunicacions per ràdio i satèl·lit. Tot i que la superfície terrestre compta amb la protecció del seu camp electromagnètic, la vulnerabilitat augmenta en l’òrbita, cosa que posa especialment en risc els satèl·lits actius, ja que els dispositius situats en òrbites elevades queden exposats a l’acció directa de partícules solars d’alta energia, explica la NASA. Aquestes alteracions poden afectar els serveis d’emergència, aviació, navegació marítima i GPS, provocant pèrdua o error en els senyals. Tot i que també es poden produir alteracions molt limitades en comunicacions per ràdio d’ona curta o alta freqüència, les xarxes habituals de telèfon mòbil, internet o ràdio FM no haurien d’experimentar afectacions apreciables.
“S’estima que la tempesta geomagnètica continuarà en un nivell sever i podria afectar els satèl·lits, les xarxes elèctriques i els sistemes de navegació. Hem observat més ejeccions de massa coronal (CME) que són expulsades des del Sol, de manera que es preveu que la intensa activitat espacial continuï durant la segona meitat d’aquesta setmana”, va advertir l’Agència Espacial Europea. L’Estat Espanyol, però, no es troba entre els països amb una exposició directa més gran a aquest episodi extrem de clima espacial. “La nostra ubicació en latituds mitjanes, allunyades de les regions polars, redueix significativament la intensitat dels efectes previstos sobre el territori nacional. En conseqüència, no s’anticipen danys rellevants ni interrupcions significatives en infraestructures crítiques espanyoles com a resultat d’aquestes tempestes geomagnètiques”, detalla el Ministeri de Ciència. En conseqüència, afegeix el ministeri, no s’anticipen danys rellevants ni interrupcions significatives en infraestructures crítiques espanyoles com a resultat de la tempesta geomagnètica. “En termes generals, els impactes a Espanya seran lleus. Podrien registrar-se interferències puntuals en sistemes de navegació per satèl·lit, amb lleugeres pèrdues de precisió en aplicacions basades en GPS i GNSS”.
Aurores boreals visibles en punts no habituals
El que sí que ha estat provocant aquest episodi de tempestes solars són aurores boreals en zones poc usuals. A Espanya, s’han reportat aurores boreals visibles des de punts com Andalusia (observatori de Calar Alto, Almeria), Extremadura (Aldeanueva i Jaraíz de la Vera, Càceres) i Catalunya (Vallter, Montseny, Parc Astronòmic de Prades). També es van registrar aurores a l’Europa central i al Regne Unit, així com en latituds mitjanes dels Estats Units, arribant fins a Iowa, Nova York, el nord de Califòrnia i Alabama, llocs on aquest fenomen és extremadament rar. Les tempestes solars provoquen aurores boreals perquè les partícules carregades emeses pel Sol, principalment electrons i protons, viatgen per l’espai i, en arribar a la Terra, són desviades pel camp electromagnètic terrestre cap a les regions polars. Les aurores boreals són el resultat visible de la interacció energètica entre les partícules solars i l’atmosfera terrestre sota la guia del camp magnètic, un fenomen intensificat i ampliat geogràficament durant tempestes solars severes, com és aquest cas.