El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat la raó a quatre dones a qui Espanya va negar la pensió de viudetat per qüestions formals, els nous requisits legals introduïts a partir de 2014 a l'hora d'inscriure la relació de parella, i ha obligat l'Estat a indemnitzar-ne tres d'elles. El tribunal amb seu a Estrasburg ha dictaminat aquest dijous, seguint el criteri que ja va marcar al gener en una altra sentència, que totes quatre —residents a Catalunya— tenien una "expectativa legítima" de rebre el subsidi perquè les seves parelles van morir en un moment en el qual no podien aplicar el nou requisit. Per tant, s'ha vulnerat el seu dret a obtenir aquesta contraprestació, tal com garanteix la Convenció Europea de Drets Humans.

El 10 d'abril del 2014 el Tribunal Constitucional (TC) va sentenciar que les diferències entre les lleis de comunitats autònomes respecte a la consideració d'una parella com a unió civil, com és el cas de Catalunya, era inconstitucional. Des de llavors, per rebre el reconeixement d'unió civil a Espanya cal que la parella hagi viscut junta almenys durant cinc anys abans de la mort d'un dels dos i que s'hagi registrat formalment com a unió civil almenys dos anys abans de la mort.

En el cas d'aquestes quatre dones, les seves parelles van morir poc després que el Constitucional introduís aquests canvis "sense cap període transitori". Per això, el TEDH conclou que la imposició d'un requisit formal "més estricte" per part del TC "sense les mesures transitòries adequades" es va aplicar de forma "desproporcionada" en el cas d'aquestes quatre dones. Per tot plegat, el TEDH ha decidit que Espanya haurà de pagar una indemnització de 8.000 euros a una d'elles, i 6.000 euros a les altres dues, mentre que la demandant restant no li reconeix una quantitat perquè no l'havia demanat expressament.

Màxima autoritat europea en Drets Humans

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França), és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i llibertats fonamentals a tota Europa. Es tracta d'un tribunal internacional davant el qual qualsevol persona que consideri haver estat víctima d'una violació dels seus drets reconeguts pel Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o qualsevol dels seus Protocols addicionals, mentre es trobava legalment sota la jurisdicció d'un Estat membre del Consell d'Europa, i que hagi esgotat sense èxit els recursos judicials disponibles en aquest Estat, pot presentar una denúncia contra aquest Estat per violació del Conveni.