“Sembla que les dones no tinguem permís per masturbar-nos, com si fos una cosa mal feta, una cosa que hem d’amagar que fem”, comenta la Marina. “Amb les meves amigues, des de fa un temps, parlem més obertament del sexe, potser. Abans només ho mencionàvem si ens passava alguna cosa o teníem algun problema amb les nostres parelles”, afegeix la Berta. “Gairebé fa tant pudor parlar de la masturbació obertament en un grup com dir que tens la regla i haver de demanar un tampó al mig de la feina”, subratlla la Carla.
El que expliquen les dues amigues, però, no és una sensació aïllada. “Encara hi ha estereotips al voltant del sexe, la masturbació o el plaer en general", detalla una de les sexòlogues de l’equip de Platanomelón, Monica Branni. “Venim d’una cultura repressiva i l’única educació sexual que rebem té com a finalitat prevenir malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats; en cap moment es parla de plaer, autoconeixement i autoestima sexual”.
Per aquest motiu, subratlla que hi ha “molt desconeixement sobre el nostre potencial eròtic. En el cas de les persones amb vulva és evident, com que no sabem com funciona el nostre cos és complicat gaudir i saber comunicar a la nostra parella què ens agrada i què no”. Per aquest motiu, ressalta que al voltant d’un 65% de les persones amb vulva arriben a l’orgasme, davant del 95% de persones amb penis. “A més, el 60% de les persones amb vulva han fingit orgasmes, com a mínim una vegada a la seva vida”, exposa Branni.
“Parlar de masturbació sempre ha estat un tema una mica censurat. És normal que hi hagi tabú perquè durant molt temps s’ha vist com una cosa negativa o dolenta”, detalla el director clínic de l’Instituto Madrid de Sexología, Héctor Galván Flórez. “Cada vegada hi ha més obertura sobre el tema, tant en homes com en dones. I el Satisfyer –el nom que rep el succionador de clítoris– ha obert una finestra pel que fa a la masturbació femenina per parlar-ne, explicar experiències, trencar tabús i pors sobre joguines eròtiques”.
En aquesta mateixa línia, la psicòloga i sexòloga de l’Instituto Madrid de Sexología Paula González insisteix que “a poc a poc, està canviant”. “La dona se sent cada vegada més lliure per fer-ho i per parlar-ne”. Tot i que remarca que encara “s’arrosseguen algunes emocions com la vergonya, la por i la culpa”.
“Fa uns anys, el boom de la novel·la Cinquanta ombres d’en Grey va ajudar que, especialment el gènere femení, s’acostés més a la literatura eròtica i no se n’avergonyís”, comenta. “Ara, el Satisfyer crec que està ajudant també a que es parli de la masturbació femenina com una cosa natural i normal”. Subratlla que això és “positiu” perquè “se’n parla més entre amigues, companyes de feina i fins i tot, davant dels homes”.
Satisfyer Pro 2 Next Generation / Wikipedia
“El sexe al llarg de la història de la societat s’ha viscut de diferents maneres, amb més rebuig o amb més obertura, segons els cànons culturals, la influència de la religió, etc.”, detalla Galván. “Per això, no és estrany que, per a alguns a dia d’avui, continuï sent un tema tabú i existeixin reaccions negatives”. Malgrat tot, insisteix que “cada vegada estem més exposats a temes sexuals a través dels mitjans de comunicació, dels continguts disponibles a internet, i també perquè cada vegada més existeix una educació i formació al voltant de la sexualitat, que permet parlar-ne més obertament i ser conscients que és una àrea de la vida com tantes altres”, argumenta.
El Satisfyer, el causant de la revolució?
“El Satisfyer ha aparegut en plena revolució feminista on la dona busca l'empoderament dins la societat heteropatriarcal”, respon la Laia. I és que el succionador de clítoris ha tingut i està tenint un paper important a l’hora de visibilitzar la masturbació femenina.
Ara bé, des de Platanomelón comenten que hi ha altres joguines, com els vibradors conillet, que han estat icònics abans que es popularitzés el succionador. “Té una tecnologia nova, que es diferencia de les vibracions tradicionals proporcionant ones expansives al voltant del clítoris. És una joguina que li dona protagonisme a la zona erògena fonamental dels genitals ‘femenins’ que, històricament, ha estat invisibilitzada –fins fa uns anys no es presentava ni tan sols als llibres d’anatomia–“, especifica Branni.
A més, insisteix que una de les raons per les quals s'ha viralitzat tant és també l’encaix del context sociocultural: “Constantment busquem rapidesa i immediatesa”.