Normalment s’associa el Nadal amb la família, àpats, regals, i per què no dir-ho, dinars que enfarfeguen. “Tenim un problema i és que la població en general assumeix que les diades nadalenques solen ser perilloses per a mantenir el pes corporal. I de fet, de motius sembla que no en falten”, explica la doctora Anna Costa Corredor, dietista-nutricionista i portaveu del Col·legi de dietistes-nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCAT). “Tenim en pocs dies una concentració d’àpats i celebracions amb un fort component social, on les preparacions culinàries són les grans protagonistes. Es consumeixen més begudes alcohòliques del que és habitual”, i a més, insisteix que “fem una inadequada d’associació entre celebració i excessos en el consum, quan no hauria de ser-ho de forma obligada”, i per acabar-ho d’adobar, “tenim uns productes molt concrets i típics d’aquestes dates , i que sembla que cada dia d’aquestes diades nadalenques han d’estar pendents en algun moment del dia”.

Costa Corredor comenta que, d’aquesta manera, “ja esperem que hi haurà excessos calòrics durant aquestes dates”. Així, destaca que entre les tasques dels dietistes i nutricionistes hi ha la de “fer obrir els ulls” que els motius de “massa àpats junts en pocs dies, massa begudes alcohòliques, massa àpats per festiu i massa quantitat a consumir de cada un, i massa dolços rics en greixos i sucres” no són realment el problema. “El problema és nostre per no saber gestionar totes i cadascuna d’aquestes situacions” i subratlla que tots els errors els “cometem de forma voluntària”.

galets unsplash

Galets / Unsplash

Què fem malament? Segons Costa Corredor, els errors més freqüents són saltar-se àpats quan es té un dinar o un sopar festiu aquell dia i un excessiu consum d’alcohol. D’aquesta manera, dona unes claus per evitar fer un gran tiberi, planificar els diferents àpats nadalencs i també organitzar-se pels dies que no hi ha àpats festius.

“Aquests dies amb àpats festius hauríem d’intentar mantenir uns bons hàbits alimentaris. I un d’ells és no oblidar-nos de complir els 4 o 6 àpats diaris”, comenta. Ara bé, tal com assenyala hi ha algunes coses que ens poden fer “despistar”, com per exemple, llevar-se tard, el fet de tenir un àpat copiós pot fer pensar que si mengem més en la resta de menjades ho podrem compensar. A més, detalla que el fet de fer una sobretaula llarga fa que ens oblidem de berenar i tampoc no podem deixar de banda el fet de fer un sopar suficient.

Per què no és bo què ho fem? “Estarem més hores en dejuni, saltant-nos aquell mig matí esperant el dinar festiu que s'endarrereix, o bé no farem el sopar, no tornant a menjar fins l’endemà”. Tal com comenta la dietista i nutricionista això provocarà una davallada dels nivells de glucosa. “El fet d’incrementar els nivells de glucosa, greixos i colesterol en sang poc després d’aquests grans menjars i els disminuirem quan portem moltes hores sense menjar”, argumenta. “A més, tindrem problemes en controlar certs impulsos i acabarem picant el primer que trobem”, i afegeix que tindrem “la demanda fisiològica, és a dir, quan el sucre i la glucosa ens baixi, amb tantes hores sense menjar, la sensació de gana serà més important”.

ànec pixabay

Ànec / Pixabay

Per altra banda, exposa que pel fet d’haver picat entre hores i qualsevol cosa “haurem ingerit massa greixos totals, àcids grassos trans, massa colesterol, sol, alcohol i massa sucres, i menys vitamines, substàncies antioxidants, fibra dietètica i minerals dels que ens toca ingerir durant el dia”.

Però controlar-se i no picar tampoc és la solució. Costa Corredor adverteix que “si ens contenim i no piquem, tot i haver-nos saltat algun àpat per compensar les calories el que fem és ajudar a l'activació dels nostres mecanismes metabòlics d'estalvi energètic”. I explica: “el que fa el nostre cos és gastar menys. I com que li estem fent passar un ‘període de gana’ comença a fabricar-se la seva pròpia reserva de combustible –que no és altra que grassa– per poder-la tenir disponible per quan li calgui”.

torrons pixabay

Torrons / Pixabay

D’aquesta manera, subratlla que “aquesta intenció de compensar s’acaba convertint en una descompensació dietètica i, en conseqüència, nutricional”, conclou.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat