El conflicte latent entre els professionals mèdics i l’Administració ha fet un pas més. Sis de les principals organitzacions sindicals del col·lectiu han anunciat una vaga nacional indefinida que començarà el dilluns 16 de febrer i que es desplegarà de manera escalonada, una setmana al mes, fins al juny. L’objectiu és forçar un canvi de rumb en la regulació laboral del sector i aconseguir un Estatut Marc propi que reconegui les particularitats de la professió mèdica i facultativa.
La convocatòria parteix d’un Comitè de Vaga unitari integrat per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics, el Sindicato Médico Andaluz, Metges de Catalunya, AMYTS, el Sindicato Médico de Euskadi i O’MEGA. El calendari de mobilitzacions inclou aturades del 16 al 20 de febrer, del 16 al 20 de març, del 27 al 30 d’abril, del 18 al 22 de maig i del 15 al 19 de juny, una primera fase que els sindicats defineixen com a punt de partida d’un cicle de protestes més ampli.
Objectiu: visualitzar el malestar
Abans de l’inici de la vaga, els professionals estan cridats a una manifestació unitària el dissabte 14 de febrer a Madrid. L’objectiu és visualitzar un malestar que fa temps que recorre hospitals i centres d’atenció primària de totes les comunitats autònomes. El rebuig no s’adreça només a una proposta concreta del Ministeri de Sanitat, sinó a un marc regulador que, segons denuncien, no reflecteix ni les condicions de formació ni el nivell de responsabilitat ni la càrrega assistencial que assumeix el col·lectiu mèdic.
El nucli de la protesta és l’Estatut Marc, la norma que regula les condicions laborals del personal estatutari del Sistema Nacional de Salut. Els sindicats consideren que el text vigent dilueix la singularitat de la professió mèdica dins d’un marc general que no té en compte jornades, guàrdies, responsabilitats legals ni exigències formatives específiques. Reclamen, per això, un estatut diferenciat que permeti ordenar millor la carrera professional i frenar la pèrdua d’atractiu del sistema públic.
Via oberta al diàleg
Tot i l’anunci de la vaga, les organitzacions asseguren que mantenen oberta la via del diàleg. Afirmen que la seva “mà continua estesa” perquè el Ministeri de Sanitat reprengui les converses i permeti avançar cap a un acord negociat. Però també adverteixen que la responsabilitat no recau només en el govern central. Les reivindicacions interpel·len igualment altres ministeris, els grups parlamentaris i, sobretot, les conselleries de salut, que gestionen el dia a dia del sistema.
El rerefons del conflicte va més enllà de la regulació laboral. En joc hi ha la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, tensionat per la manca de professionals, l’envelliment de les plantilles i una demanda assistencial creixent. Els sindicats alerten que sense canvis estructurals, la fuga de metges cap a altres països o cap al sector privat continuarà.
La vaga posa sobre la taula una pregunta incòmoda per a l’Administració: fins a quin punt el sistema pot aguantar sense revisar el paper i les condicions del seu principal pilar. El febrer marcarà l’inici d’una resposta col·lectiva que, aquesta vegada, vol ser sostinguda en el temps.
