Aquesta setmana fa tres anys exactes que Sígfrid Gras (Barcelona, 1966) va assumir la direcció de TV3 després de superar -per primera vegada a la història de la cadena- un concurs públic. A meitat d’aquest mandat, Gras concedeix una entrevista en exclusiva a El Nacional.cat. Aquesta conversa l’hem partit en dos blocs: en aquesta part aborda qüestions relacionades amb els aspectes més institucionals i polítics de la cadena pública. A l’altra part de l’entrevista, que podeu recuperar aquí, avança les novetats més immediates de la cadena de cara a la temporada que comença al setembre. Tota la conversa sencera també la podeu veure a Youtube, a través d’aquest enllaç.

 

El seu mandat és per sis anys. En realitat són quatre anys prorrogables a dos més. Aquest primer període acaba d’aquí un any. Seguirà?
No ho sé encara. Tot va molt de pressa i ara mateix no sabria dir-ho. I a part de voler o no voler seguir jo, també fa falta que el consell de govern de la CCMA vulgui que jo continuï.

És cert que hi ha més castellà a TV3 ara que fa un temps?
No hi ha més castellà. Això és un mite. No hi ha més castellà ara que durant els anys del procés. El què passa és que durant els anys del procés, al FAQ’S, per exemple, a tots ens feia molta gràcia sentir periodistes de Madrid parlant en castellà que es solidaritzaven amb el procés. I ara fa ràbia que al Col·lapse surti algú parlant en castellà.

 

I a què creu que es deu?
Aquesta sensació depèn de la conjuntura política del moment. No hi ha més castellà a TV3, i aquí sí que hem de ser bastant radicals: la nostra obligació és defensar el català i més en un moment com aquest, en què el català està patint molt. La defensa del català és l'objectiu número u de TV3 i en aquest sentit sempre intentem prioritzar el català per sobre d’altres aspectes. Si volem parlar amb un expert en salut intentem que sigui un català. Si l'expert número u del món està a Madrid i parla castellà, doncs està a Madrid i parla castellà. Però en igualtat de condicions, sempre prioritzem el català.

El marc mental de TV3 és el dels 8 milions de catalans

I sobre l’anomenat marc mental, hi ha co-presentadors que diuen que ara és menys català i més espanyol.
El marc mental de TV3 és el marc mental de 8 milions de catalans. Aquest és el marc mental. En funció del moment polític que hi hagi, ens acusen de tenir un marc mental o un altre. A mi el què m'agradaria és que la gent que treballa amb nosaltres tingui clar que ens dirigim a 8 milions de catalans, tinguin la ideologia que tinguin. No ens agrada la gent excloent, ens agrada aquella gent que, faci la feina que faci, es pugui dirigir a tota la població i per això volem eixamplar la base. En l’àmbit de l'humor, per exemple, Buenafuente o Broncano ens estan demostrant que es pot fer un humor molt intel·ligent sense anar contra ningú.

 

Tomàs Molina ha estat membre d'una llista electoral, està a l'espera d'assumir l'acta d'eurodiputat i, recentment, ha fitxat pel consell assessor d'aquest mateix partit. Ni anomeno el partit perquè el què m'interessa és el què i no el qui: és compatible tot això  amb tenir un càrrec a la tele pública i sortir en pantalla?
Només un matís. Això del consell assessor va sortir publicat però finalment no en formarà part. Dit això, la compatibilitat és una qüestió complicada. Quan un treballador demana una excedència per presentar-se a unes eleccions també té dret a reincorporar-se al seu lloc de treball. Per tant, les dues coses conviuen. Ell té els seus drets però no surt en pantalla als informatius. Sé que ningú acabarà content del tot amb la decisió que es prengui. El què farem és respectar els seus drets i a l’hora ser el més curosos possible: no serà el presentador de la méteo al TN Vespre.

Exigim a presentadors i col·laboradors que a TV3 no hi hagi expressions com 'Puta Espanya'

De fet, l’altre dia, al Parlament, li van preguntar a la presidenta de la CCMA sobre el deix ideològic que tenen col·laboradors de TV3 i va dir que és una barreja difícil de combinar perquè s’ha de conjugar la llibertat d’expressió de la persona amb l’autonomia i el rigor que requereix un ens públic. Què n’opina?
La presidenta tenia raó. Això és un tema molt complicat. El què si assegurem és que hi haurà una renovació del llibre d'estil. Fa molt temps que l’estem anunciant i algun dia veurà la llum. Nosaltres exigim als nostres presentadors i col·laboradors que a TV3 no hi hagi expressions com, per exemple, el famós “Puta Espanya”.

I si ho volen dir fora?
A nosaltres ens agradaria que tota la gent que treballa a TV3 practiqués la concòrdia i que ningú insulti ningú, ni el “puta Espanya” ni el “puta” ningú. Ara bé, també hi ha la llibertat d'expressió que tothom té en els seus àmbits. Això sí, tothom ha de ser conscient que, en molts casos, si tenen aquesta popularitat, és a través de TV3.

 

En funció de l'època, a vegades ets independentista i a vegades ets nyordo

Portem una estona parlant de TV3 i de diferents polèmiques que l'envolten: té la sensació que això sempre ha estat així o que s'ha aguditzat en els últims temps?
Sempre ha estat així. Jo era el cap de continguts en època del procés. Depenent de l’època o ets un independentista sublevacionista, o ets un nyordo. I és pels interessos polítics.

De fet, vostè era cap de continguts quan el president de la Generalitat era de Junts, va ser escollit director per concurs públic quan el president era d’ERC i ara és director amb un president del PSC.
Jo al principi no estava gaire a favor del sistema de concurs públic però ara puc dir que m'ha ajudat molt a blindar-me, tant a mi com al director de Catalunya Ràdio.  Tothom, començant pel mateix consell de Govern de la CCMA, em diu que haig de mostrar “la Catalunya real”. I la Catalunya real que vol veure Junts, la que vol veure Esquerra i la que vol veure el PSC, no tenen res a veure.

I davant d'això...
El que jo li dic, per exemple al cap d'informatius, és que ensenyi el què consideri convenient. El procés ha quedat enrere i això ens ha obligat també a fer un canvi d’aquesta Catalunya real. Potser per això ara la majoria d’atacs que rebem és per dir-nos que som massa espanyols. Fa tres anys els rebíem per ser massa independentistes. Al final, les coses són més fàcils: la nostra feina és explicar el què passa i no entrar en embolics, agradi més o agradi menys la nostra feina. De fet hi ha una cosa que jo vull destacar: els informatius eren líders durant el procés i són líders ara. Hi havia molta gent que deia que quan el procés s'acabés, TV3 s'acabaria. Doncs no, TV3 no s'acaba. El procés s'ha acabat -de moment, no sé què passarà en el futur- i TV3 continua igual o més forta que durant aquella època. Vull dir que alguna cosa devem fer bé quan el públic ens continua mirant.

 

Té la sensació que amb TV3 tothom s'hi veu amb cor?
Sí, sí, sí! Jo crec que el publicista que va dir allò de “TV3, la teva”,  va fer una gran frase, però també ens va fer un flac favor. Tothom s'hi veu amb cor. I està molt bé, perquè és molt millor això que no pas ser irrellevant. A vegades és una mica cansat perquè tothom es posa amb tot, i cada programa és un drama, i tens 10.000 whatsapps del no res. Però vaja, això també té la part bona: demostra que s'ho senten seu, que els importa el què fem, i això també és maco.

Deixi'm acabar per altres canals del mateix TV3. Com serà la renovació del Canal 33?
Volem que sigui un canal molt cultural i divulgatiu, per exemple hi posarem Animals arquitectes i altres programes que ara estem fent, sobretot a la OTT. I hi haurà el programa del Peyu, La Renaixença, de dilluns a divendres.

Què va passar amb el Canal 33?
Actualment no és que estiguem molt bé de diners en general, però hi va haver una època en què estàvem molt malament. I llavors vam centrar-nos en TV3. No posàvem diners al 33 perquè pensàvem que si TV3 perdia el lideratge estàvem morts tots. Ara què fem? Quan en tenim una mica més, aprofitem també la força de l'OTT i els seus programes per intentar fer un canal de referència i que sigui una alternativa.

Una alternativa a què?
Volem que sigui una alternativa per si la gent no té ganes de veure el programa de les 10 de la nit a TV3 i que, en lloc d'anar-se'n a La 2, se'n puguin anar o bé al Més 3/24 si volen notícies, o bé al 33 si prefereixen programes divulgatius, culturals o d’entreteniment com el del Peyu.

En el futur ens agradaria tenir un SX3 24 hores al dia

El canal 33 té el canal partit amb SX3. Aquest ressorgir del 33 afectarà les franges horàries de cada canal?
Les franges horàries seran les mateixes, mitja hora amunt, mitja hora avall. De totes maneres, l’SX3 és un canal en què primer pensem en digital i després fem la graella. Si algú té pocs hàbits de mirar la televisió són els nens. I en el futur ja veurem, perquè la nostra idea seria treballar per un segon canal i un SX3 de 24 hores, però això ja forma part de la reordenació global dels canals que encara hem de pensar com fem.

I Esport3 també formaria part d’aquesta reordenació?
L'Esport3 continua. Una altra cosa és que també volem fer, com amb informatius i amb infantils, un replantejament d'esports per així multiplicar l'oferta. Per exemple, aquest any, per primer cop en molt temps, hem pogut emetre el Barça en competició oficial i per nosaltres això és boníssim. Per tant, volem reforçar els esports, però el que no sabem és com quedaran ordenats els canals. I per això puc dir que l'Esport3 continua aquest any i segurament dos anys també. Ara bé, d'aquí cinc anys, depenent com reordenem tots els canals, ja no t'ho sabria dir.

I acabo amb una altra de les qüestions fundacionals de TV3, fer de motor de la indústria cultural i audiovisual. En un sector cada cop més fragmentat, TV3 se sent forta exercint aquest paper?
 Nosaltres ens sentim forts i tenim l'obligació de ser motor de la indústria audiovisual catalana. Però això també ha canviat: per exemple, en el cas de la ficció: abans fèiem un projecte, el pagàvem i l’emetíem. Ara han pujat molt els preus i cada vegada més, estem obligats a buscar col·laboradors, partners i plataformes, perquè tenim el pressupost que tenim. Si nosaltres fem una sèrie en català i Netflix hi vol jugar, hi juga. Però si nosaltres no hi fóssim, ningú faria una sèrie en català. O farien el què els obliga la llei, i prou que intenten fer les trampes per esquivar-la. Per tant, també som la garantia que es segueixi fent ficció en català.