El decret llei de mesures urgents per la sequera aprovat pel Govern aquest dimarts, que permetrà que es puguin obrir piscines públiques i privades que hagin estat declarades refugis climàtics per l’ajuntament corresponent, i que modifica la norma actual en estat d’emergència —que només autoritzava a omplir piscines per a usos esportius i terapèutics—, no ha agradat a ningú i ha suscitat moltes crítiques per part dels actors d’aquest sector privat afectat. Ni tan sols hi està d’acord la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ni l’Associació Catalana de Municipis (ACM), les entitats municipalistes amb les quals el Govern assegura que ha negociat aquesta solució per donar resposta a les seves reivindicacions. Els ajuntaments demanaven que el Govern autoritzés omplir les piscines municipals aquest estiu perquè les considerava refugis climàtics per a la ciutadania, però sembla que el decret s’ha passat de frenada i que la decisió del Departament d’Acció Climàtica, que lidera el conseller David Escort, d’incloure al decret les piscines de titularitat privada, com les de comunitats de veïns, hotels i càmpings que es declarin refugi climàtic, ha estat criticada pels ajuntaments perquè n'excedeix les competències, i per les mateixes associacions d’administracions de finques i càmpings, que consideren que no es donen les condicions legals ni materials per poder fer-la efectiva.
Una patata calenta per als ajuntaments
La responsabilitat de gestionar i decidir quines piscines privades són refugi climàtic recauen en els ajuntaments, que hauran d’incloure-les en el seu pla de sequera i informar-ne a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En el decret s’indica que “les piscines privades que tinguin un acord amb l’Ajuntament per ser d’ús públic obert a la ciutadania ho faran en les mateixes condicions de preus que funcionen les piscines públiques”. Però portar-ho a la pràctica sembla que no és tan fàcil, i suscita molts dubtes quant a la viabilitat legal de portar-ho a terme. D’una banda, els ajuntaments consideren que el Govern els està passant una patata calenta. Des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) lamenten que el debat sobre les restriccions a les piscines s’hagi traslladat al sector privat, i que la responsabilitat de gestionar aquesta qüestió recaigui en els ajuntaments.
Eduard Rivas, president de l’entitat, ho considera “una autèntica bogeria”, segons ha manifestat a El País. L’entitat planteja dubtes que sorgeixen, sobretot, amb relació a les piscines privades de les comunitats de veïns. Com poden gestionar els cobraments al públic? Qui fa el control d’accés? Qui paga el socorrista? Qui en controla l’aforament? Qui marca el preu? El Govern pretén que totes aquestes qüestions les reguli cada Ajuntament, i els municipis hauran d’assumir una bona càrrega de treball per poder incloure les ordenances que ho regulin en el pla de sequera abans de l’estiu. "No queda ben definit quin és l'interès general, ni com s'aplica el preu ni qui controla els aforaments. És als llimbs", assegura Rivas en declaracions a TV3. Els municipis afirmen que el que van pactar amb el Govern és que les piscines públiques municipals fossin declarats refugis climàtics per protegir la ciutadania, i que les piscines privades que poguessin ser acceptades com a refugis climàtics serien les dels pobles que no tinguessin piscines públiques, com a mesura excepcional, però en cap cas que els municipis haguessin d’assumir la gestió i la regularització de les condicions d’aquestes piscines de titularitat privada. "Aquesta part no va ser acordada. La norma dels equipaments privats ha de ser excepcional", afegeix Rivas, a qui li "preocupa que hi ha un relaxament generalitzat, és com si l'estat d'excepcionalitat no ho fos tant. Em preocupa el discurs de cara a la ciutadania, que es perdi la consciència del moment que vivim". En declaracions a El País, el president de l'FMC creu que és una mesura electoralista. “Si no és pel context electoral, no s'entén. Va en contra de la pedagogia dels últims mesos”.
Des del sector privat de les comunitats de veïns també es veu amb preocupació pels dubtes que genera l’aplicació pràctica de la normativa, des de dubtes fiscals i tributaris de com es pot gestionar el cobrament al públic, fins a les complicacions a l’hora d’afrontar els serveis de seguretat i d'higiene, que pot suscitar el rebuig generalitzat de les comunitats a oferir aquest servei.
En el cas dels hotels, també es tem que pugui produir-se una sobresaturació de les instal·lacions, mentre que les piscines dels càmpings, que són altres possibles refugis climàtics de titularitat privada afectades pel nou decret del Govern, també veuen la mesura amb preocupació. El vicepresident de la Federació Catalana de Càmpigs, Albert Casas, afirma que "tot i que pugui semblar una bona notícia, ho prenem amb preocupació, perquè malgrat que s’obre una via per poder utilitzar aquestes piscines, darrere d’aquesta mesura hi ha moltes altres restriccions, i al final és fer un pas endavant per fer-ne dos endarrere”.
Els portals immobiliaris han d’informar
D’altra banda, altres piscines de titularitat privada, com les piscines particulars d'habitatges unifamiliars de lloguer vacacional, que —en aquest cas— no es poden omplir, es veuen afectades. Les plataformes que anuncien cases de lloguer amb piscina, com Airbnb o Holidu, han començat a advertir els seus clients propietaris que treguin aquesta informació dels seus anuncis, ja que, segons les restriccions per sequera, no les podran omplir. També els recomanen que avisin els hostes que ja han fet la reserva que es poden trobar amb la piscina buida, talls d'aigua o el jardí en mal estat. D'aquesta manera, les plataformes recorden la responsabilitat als propietaris per tal que es respectin les limitacions d'aigua per sequera.
Airbnb ha enviat als amfitrions una comunicació en què els recorda la "prohibició de reomplir piscines a municipis en situació d'emergència" i encomana als propietaris "actualitzar la descripció i la normativa de la casa", o bé eliminar la piscina de la llista de serveis, en cas de no poder-se fer servir. De fet, alguns amfitrions ja han modificat els seus anuncis. Les plataformes admeten que els turistes pot ser que demanin compensacions per aquesta afectació al servei, sobretot en el cas de les piscines. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en el cas que el client vulgui cancel·lar la reserva, és el propietari, "i no les plataformes" qui haurà d'assumir el càrrec de tornar els diners de la reserva, ja que la situació de sequera "és una causa sobrevinguda", afirma la delegada a Barcelona, Ester Lorente,