Els observatoris de papallones urbanes han detectat que aquest any la presència d'aquests insectes a les ciutats és menor a conseqüència de la sequera. La manca d’aigua provoca que la vegetació dels parcs i jardins urbans s'assequi, així com la de les dunes de les platges i als herbassars de les zones naturals de les ciutats. "Com que no plou ni es pot regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha", ha explicat Yolanda Melero, responsable del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona uBMS, segons recull l'ACN.
A banda de la falta d'aigua, els episodis de calor intensa reiterats també provoquen una disminució de papallones, ja que l’excés de temperatura redueix la supervivència i la reproducció d'aquest animal. D'altra banda, algunes espècies opten per refugiar-se a altituds més elevades o en punts situats més al nord per trobar la vegetació que necessiten. En el cas de les erugues, la seva sensibilitat és més alta que la de les papallones adultes i això provoca que puguin morir per deshidratació.
Cal recordar que les papallones són espècies bioindicadores, és a dir, informen de quin és l’estat de salut de l’ecosistema on viuen. Per tant, el fet que les papallones disminueixen per la sequera i la calor és extrapolable a altres artròpodes com abelles o escarabats i fins i tot a alguns animals vertebrats. Si bé els resultats de la presència de papallones aquest estiu no es coneixeran amb detall fins que acabi la temporada, les experiències de les persones voluntàries i les visites científiques als parcs i jardins ja mostren clarament aquesta tendència a la baixa.
Buscar l'ombra per sobreviure
Les papallones són insectes que canvien el seu comportament per intentar sobreviure a situacions adverses, com pot ser l'augment de la temperatura i la falta d'aigua. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i, en canvi, no es veuen als prats més assolellats. Per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en els dies calorosos, i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè el sol no els toqui directament. A més, canvien els patrons de mobilitat i no arriben tant als nuclis urbans on la temperatura encara és més elevada per l’efecte illa de calor.
Segons Melero, "les papallones, quan es mouen, van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen".