Passar de l'eufòria inicial a la ruptura final d'una relació no és una cosa fàcil. Quan s'acaba una relació, normalment, es passen per diferents estadis. Una barreja entre negació, acceptació, frustració o caiguda lliure en un pou. El temps per passar per les diferents fases és tan subjectiu com persones hi ha al món. Però entre relació i relació és aconsellable passar un dol o, si més no, dedicar-se un temps a un mateix per refer-se. Les maneres de fer això, també són múltiples. 

No és casualitat que, en aquest context, algunes persones optin per passar el dol buscant una altra relació. Una relació per no sentir-se soles o per no saber estar-ho. O per la por al buit que pot provocar la fi d'una etapa. Una relació curta, per oblidar a una altra persona o potser una que busca consolidar-se en el temps. Malgrat tot, totes reben el mateix nom: una relació liana. Però més enllà de les causes que es poden identificar a simple vista, què hi ha sota l'iceberg? 

Un nom i moltes causes

La psicòloga del Centre de Psicologia Dendros i experta en teràpies sexuals i de parella Eva Aguilar, identifica com a mínim sis causes. "Una és el concepte d'estar enamorat de l'amor". En aquest sentit, ressalta la sensació d'estar enamorat del principi, quan hi ha una explosió d'emocions. "Quan baixa això, ja no veus la persona perfecta davant teu i l'estat emocional també és diferent".

Cor il·luminat / Unsplash

Un altre element que podria influenciar és la societat. "Vivim en una societat que ens ha dit que allò ideal és estar en parella. Als quatre o cinc anys ja et poden preguntar si tens parella. Estar sol també està bé, però no ens ho han venut així". Destaca que estant sol "no estàs complint amb les expectatives socials". Un fet força relacionat amb el fet de tenir o no les necessitats cobertes. "Cada persona té les seves motxilles, un vincle emocional no cuidat. Si de petit no t'has sentit estimat o tens gana d'amor, estàs buscant parella constantment, quan la persona no es manté, el focus d'atenció va cap a una altra banda".

Però aquest 'viure en societat' passa factura en diversos àmbits. Aguilar comenta que se'ns ha ensenyat que el dolor no forma part de la vida. Que pot ser angoixant i que per fugir-ne, busquem una altra cosa. "Si un nen està trist perquè se li ha mort el gos, i se li dona un de nou, li estàs dient que el dolor no és normal".

Les expectatives també tenen un paper clau en tot plegat. Si ens les posem massa altes, ja se sap. El cop de baixada és fort. "Potser les teves són molt altes i lògicament la gent no té per què complir-les, al cap de poc temps, la persona ideal que havies conegut ja no ho és tant". Una altra de les raons que subratlla és el compromís. Quan hi ha dificultats per comprometre's, no se saben resoldre els conflictes "però quan la persona s'atabala, es fixa en algú altre".

La psicòloga també assenyala un altre problema. Hi ha persones que quan tenen parella deixen tota la seva vida anterior. Es deixa de tenir l'oci personal, per tenir-lo en parella i així amb tot. "No tens una vida a part, i si la relació es trenca, no saps ni què t'agradava. La sensació de buidor és espectacular".

Penjat: múltiples interpretacions / Unsplash

Les conseqüències

No fer el dol entre relacions també té conseqüències. "Si no aprens a viure amb el dol, et quedes com encallat, et quedes amb la relació anterior" i és més fàcil comparar, exposa. "Hi penses molt o la compares. Si no aprens a resoldre, tindràs mancances i tornaràs a repetir paràmetres i coses sense adonar-te de tot el que ha fallat".  

Per altra banda, també pot passar que la persona que salta de liana en liana tingui por a obrir-se i no es relacioni al 100%. "Si saltes de banda a banda, no aprens la importància del 'jo'. Si gaudeixo de jo sola, quan estigui en parella gaudiré molt més que no pas si ho faig des de la por o mancances". I subratlla que "si no es resol això, les possibilitats d'equivocar-se són molt altes".

 

 

Imatge principal: lianes a la selva / Unsplash