La pandèmia ha provocat "la pitjor crisi de la història del sector musical, almenys dels segles XX i XXI", que fa preveure "una hecatombe", segons es desprèn de les "terribles xifres" de l'Anuari de la Música 2020, que s'ha presentat aquest divendres.

Les mesures preses per les administracions per contenir la Covid han obligat a anul·lar 16.500 concerts i produccions a Catalunya durant el 2020, una aturada de l'activitat que ha perjudicat especialment la indústria del directe, amb unes pèrdues econòmiques estimades en 88 milions d'euros, el que suposa una reducció de la facturació del 87% respecte al 2019. "La indústria de la música és un sector amb moltes debilitats, que el 2019 va donar clares mostres d'estar recuperant-se de la crisi del 2008, i que ha rebut un cop mortal amb aquesta nova crisi", segons Lluís Gendrau, director de l'Editorial Grup Enderrock, que elabora l'Anuari.

L'Anuari de la música 2020

El document de més de cent pàgines que s'ha presentat avui demostra que el sector discogràfic també s'ha vist greument afectat per la pandèmia, amb una reducció de la facturació d'un 65% deguda principalment a la baixada de les vendes de discos físics, però també digitals, que han baixat en un 25%. "Ha augmentat el consum de música gratuïta a la xarxa, però s'han reduït els ingressos, que procedeixen principalment de la publicitat", ha aclarit el president de l'Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (APECAT), Oriol Orfila.

"Necessitem un pla de xoc i de viabilitat: un rescat", ha sentenciat el president de l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacòs, després d'advertir que "hi ha moltes empreses que s'estan quedant pel camí". També ha afegit que "les bones xifres del 2019 ens van portar a invertir per seguir creixent el 2020, i el xoc frontal que vam patir al març va ser dramàtic". 

Durant els vuit mesos que les sales de concerts han estat tancades, "les administracions han comès greus errors, com el despropòsit que es va produir aquest estiu, quan es va permetre que es duguessin a terme concerts als teatres, però es va prohibir a les sales professionals", ha recordat el president de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Lluís Torrents, en una roda de premsa celebrada a la Sala Apolo de Barcelona, que segueix tancada.

discoteca unsplash

Les noves mesures no són suficients

"La classe política ha demostrat una manca de sensibilitat cap a la música inaudita -ha denunciat-, amb una política erràtica i uns canvis de direcció sobtats que demostren una total falta de respecte cap a la nostra professió". En la seva opinió, "tan sols alguns polítics concrets dedicats a l'àmbit de la cultura ens han escoltat i han entès la nostra postura, mentre la resta han demostrat un desconeixement absolut del sector".

Les noves mesures, que només permeten obrir fins a les 22.00 hores amb aforament reduït, "no ajuden les sales grans, que seguiran tancades perquè reprendre l'activitat suposa generar més pèrdues". Aparentment, aquesta no és una solució pel sector, ja que "aquestes sales són majoritàriament empreses privades, amb molt poca ajuda pública, per a les quals els concerts de tarda són només entre un 10 i 15% de la facturació i que viuen principalment de les activitats nocturnes".

El president de MUSICAT, Josep Reig, ha lamentat que "els músics no hagin pogut accedir a les ajudes" i el president de l'Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana, ha demanat que s'aprovi amb urgència l'Estatut de la Música. "Arrosseguem una endèmica manca de regulació i, a més, hem acostumat la gent a la gratuïtat de la música, i això ens ha portat a patir el cop més durament que si haguéssim estat preparats", ha conclòs Reig. 

L'últim concert

Prop de 70 sales de concerts de l'Estat van denunciar el passat 18 de novembre, la situació d'un sector que acumula vuit mesos de tancament. El que es va anunciar com un concert en línia de diverses bandes, "l'últim concert". Va esdevenir una actuació sense notes, unes sales en el silenci. Aquesta va ser la manera protestar i d'avisar a les administracions que si no plantegen un pla de rescat o els hivernen les despeses, el futur de la música en directe a finals d'any està condemnat a l'extinció i els locals cauran a les mans de fons voltor.

Entre d'altres les sales que van participar van ser, la Sala Apolo, Razzmatazz, Luz de Gas, Meteoro, Tablao Cordobés, Sidecar, Bóveda, Salamandra, Els Pagesos, La Mirona, Cafè del Teatre, Sala Zero, Stroika, Red Star, Mariscal, L'Alternativa, Sunset Jazz Club o Voilà.

Artistes com Mishima, Albert Pla, Amaia, Els Amics de les Arts, Miqui Puig, Stay Homas van pujar a l'escenari uns breus moments, en escena totalment en silenci, intentant cantar o tocar algun instrument en alguns casos, i deixant l'escenari pocs segons després. Diversos representants del món musical també han fet cua a les portes de la sala Sidecar que estava tancada.

Fotografia principal: Sala Apolo amb els anuncis de "l'últim concert" /Acn

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat