Sant Jordi. Tot i que no és un Sant Jordi 'normal' i continua estant marcat pel coronavirus, qui més qui menys segueix la tradició de llibre(s) per a ell i rosa(s) per a ella. Amb el pas del temps, també s'ha afegit a la rosa per a ella, un llibre. Però, i la rosa, per què es resisteix a ell? Aquesta mateixa reflexió va passar-li pel cap a Sílvia Giménez, fundadora i dissenyadora floral de Mowgli, una floristeria de l'Eixample de Barcelona. La floristeria neix amb la idea d'alliberar les flors dels estereotips de gènere, detalla.  

"Sempre s'ha associat les flors amb les dones. I és un estereotip que encara segueix vigent", explica a ElNacional.cat. "Fins i tot entre persones amb mentalitat més oberta, que deixen que els seus fills juguin amb nines o es pintin els llavis. Després arriba Sant Jordi o un aniversari i ells són sempre els que regalen flors a elles. És pràcticament anecdòtic que succeeixi a l'inrevés. Quin missatge transmetem llavors als nostres fills? A la mare li regalem un llibre i una rosa, però al pare només un llibre. Per què?", es pregunta. 

El coronavirus també ha canviat la vida de Giménez, que després de perdre la feina com a publicista per la pandèmia va decidir fer un gir a la seva carrera i formar-se com a dissenyadora floral. Després de treballar en un parell de floristeries, va decidir emprendre el seu propi negoci. Així, recorda que quan va decidir obrir la floristeria tenia clar que "volia que convidés a entrar i comprar flors tant a dones com a homes. El meu objectiu és desvincular la cursileria del món del disseny floral i trencar així dos estereotips: les dones no som cursis i els homes també poden apreciar la bellesa d'una flor".

Però, d'on venen aquestes tradicions?

Una cosa és el que diu la llegenda de Sant Jordi i l'altra la tradició del llibre i la rosa. Però segons explica el filòleg i professor de la UOC Narcís Figueras Capdevila, la tradició de la rosa ve de lluny. A la segona meitat del segle XV ja es feia una fira de roses al barri vell de Barcelona i aquesta tradició es va mantenint fins al segle XVIII que decau una mica. Al segle XIX i amb l'arribada de la mancomunitat, rep una nova empenta. D'aquesta manera, constata que es feia una fira i una missa on ja hi havia la tradició de regalar roses. Una tradició que també revifa amb la renaixença i els anys 20.

Pel que fa al llibre, també té història. Figueras comenta que cap al 1927 l'editor Vicent Clavel proposa celebrar la festa del llibre. Una festa que es va començar fent a l'octubre, tot i que uns anys més tard, va passar-se al 23 d'abril.

 

 

Imatge principal: un parell de roses de Sant Jordi / Unsplash