Les monges del convent de Sant Antoni de Pàdua de Toledo, situat al centre de la ciutat, no només elaboren dolços i gelats deliciosos que després posen a la venda a la seva pròpia botigueta de la capital manxega. A banda d'ametllons, marquesitas, torró, massapà o rovells d'ou, les germanes dediquen bona part del seu dia a un altre projecte: la salvació del conill gegant espanyol, una missió en la qual estan embarcades des de fa més de trenta anys arran d'un pla conjunt de la Universitat Complutense de Madrid i el Ministeri d'Agricultura, anomenat Programa de conservació i millora de la raça cunícola gegant d'Espanya, que està catalogada en perill d'extinció. En un reportatge de la televisió autonòmica les mateixes monges, com ara sor Consuelo, expliquen que, quan va entrar al convent de Sant Antoni de Pàdua els va demanar als seus pares que li portessin un parell d'exemplars, una decisió que va agradar a les seves companyes i es van apuntar a la cria.
"La criança és més complicada que en el cas dels conills de carn, per la seva mida", informen, ja que, cal tenir-ho present, els exemplars d'aquesta raça de conills poden arribar a mesurar 90 centímetres i pesar 9 quilos. "Tenen un caràcter molt tranquil, és un animal que menja molt més que els altres per la seva dimensió", afegeix la monja experta, que parla d'unes gàbies específiques per evitar que els ferros els facin mal a les potes. Anant més enllà, sor Consuelo informa que han aconseguit recuperar els exemplars blancs, malgrat que aquests no estan reconeguts com a conills gegants espanyols. "En el seu origen sí que existien. Llavors, li vaig fer una promesa a un senyor asturià, que em va donar tots els seus conills quan va emmalaltir i em va demanar que treballés amb els blancs. Jo li ho vaig prometre i aquí estem". Per aconseguir que aquest conill es criï en les millors condicions, el convent té una nau climatitzada, on mai es baixa dels 16 graus ni se sobrepassen els 23. Les gàbies es netegen cada dos dies i es fumiga un cop a la setmana.
Tot i que fa molts anys que les monges d'aquest convent dediquen part del seu temps a la cura d'aquesta espècie en extinció, en les últimes setmanes s'han fet "virals" a les xarxes socials, on han rebut el suport de centenars de persones que lloen una tasca que, fins ara, no havia estat reconeguda. En els últims mesos, la Diputació de Toledo ha aprovat un conveni de col·laboració amb el convent per donar suport al seu projecte.
