La defensa de Jonathan Andic, acusat de l’homicidi del seu pare, Isak Andic, qui fou el fundador de Mango i un dels homes més rics de l’Estat, ha inclòs en el recurs presentat davant l’Audiència de Barcelona un apartat específic sobre les suposades versions que el fill d’Isak Andic va donar del moment de la caiguda mortal del seu pare durant la travessia de muntanya a Collbató. S’ha dit, i la jutgessa Raquel Nieto així ho fa constar en la interlocutòria que enviava a presó Andic Jr. —la va evitar aportant una fiança d’un milió d’euros—, que les contradiccions al telèfon d’emergències 112 i davant dels Mossos eren un indici incriminatori, assegurava la magistrada suplent de la plaça 5 de Martorell. La defensa ho nega en rodó. No creu que el primogènit, i ara acusat de la mort del seu pare, s’hagués contradit en cap moment, sinó que només va oferir més o menys detall segons el moment i les preguntes concretes, fos per telèfon instants després dels fets o després, en ser interrogat dues vegades pels Mossos que van assumir la investigació del cas.
L’escrit, signat per l’advocat Cristóbal Martell, qui lidera la defensa, analitza les converses de Jonathan que recull el sumari amb el 112, amb operadors dels Bombers i una infermera del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), així com les dues declaracions que va prestar com a testimoni davant dels Mossos d’Esquadra durant la instrucció del cas, per rebatre que hi hagi, segons Martell, “canvis o contradiccions” en el relat. La tesi de la defensa és clara: les cinc descripcions dels fets, tot i que no són idèntiques, són compatibles entre elles. Segons recull el recurs presentat avui, i que ha avançat ElNacional.cat, “tots els relats són perfectament compatibles, sense contradiccions ni modificacions en el relat. Senzillament, uns són més complets que els altres, però sense entrar en col·lisió”.
Les trucades al 112 de Jonathan Andic
En la primera trucada, la que Jonathan Andic fa al telèfon d’emergències 112, el fill del fundador de Mango demana ajuda entre plors i explica que el seu pare ha caigut. La transcripció recollida al recurs diu textualment:
Operadora 112: 112, digui’m?
Jonathan Andic: Hola, hola.
Operadora 112: Hola.
Jonathan Andic: Necessito ajuda, necessito ajuda.
Operadora 112: Però què ha passat?
Jonathan Andic: El meu pare ha caigut, ah, som a Collbató, sí, ha caigut… (plors)
Operadora 112: Ha caigut o ha ensopegat...? (intel·ligible)?
Jonathan Andic: Crec que ha caigut per un barranc, si us plau envieu algú, envieu una ambulància, envieu algú, si us plau.
La trucada es transfereix després als Bombers. En aquesta conversa, més breu, Jonathan Andic torna a explicar només que el seu pare ha caigut:
Operador de Bombers: Hola, mira, parles amb Bombers. Digues.
Jonathan Andic: (Plors)
Operador de Bombers: Hola.
Jonathan Andic: El meu pare ha caigut.
La defensa també destaca la conversa amb el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), quan Jonathan dona més detalls del que diu que va veure i sentir segons després de l'accident. Segons la transcripció incorporada al recurs, la infermera li pregunta què ha passat i ell respon:
Anna (SEM): Hola, bones. Truco del SEM. Estem venint de camí. Soc l’Anna, la infermera del SEM. Com et dius?
Jonathan Andic: Jonathan.
Anna (SEM): Jonathan, què ha passat?
Jonathan Andic: Que el meu pare ha caigut.
Anna (SEM): D’acord, ara venim a ajudar-lo.
Jonathan Andic: Ja, però és que no el veig. I no el veig i no em respon. Ha caigut per un barranc.
És més endavant, durant la trucada, quan la infermera del SEM manté el fill d'Isak Andic al telèfon per tal d'aclarir els fets i poder dimensionar el tren de sortida dels equips d'emergència, tal com marca el protocol, i per mantenir el contacte amb l'alertant, davant també de la seva situació inestable després de la caiguda, per un barranc, del seu pare. La conversa, recollida en el sumari, i que la defensa ha fet pública en el recurs, va anar així:
Jonathan Andic: (Plora) El problema és que no sé on és.
Anna (SEM): El buscarem. Anàveu junts i ell ha caigut? I ara no el trobes?
Jonathan Andic: Jo anava al davant. Una mica avançat. I de cop he sentit soroll de pedres i, quan m’he girat, l’he vist a ell cridar i caure.
Dues declaracions davant dels Mossos
Aquest fragment és un dels punts centrals del recurs. La defensa sosté que aquesta explicació no entra en contradicció amb les declaracions posteriors davant dels Mossos, sinó que forma part del mateix relat. Jonathan caminava davant del seu pare, va sentir pedres, es va girar i va veure de manera fugaç el cos caient o lliscant. I el va perdre de vista. En la primera declaració davant dels Mossos, el 14 de desembre de 2024, Jonathan Andic va explicar “que mentre anava caminant davant del meu pare he sentit soroll de pedres que queien, m’he girat i he vist un cos rodolant entre els materials”. I va afegir: “Que en pocs segons he sentit un cop fort i un gemec de dolor per part del meu pare”.
En la segona declaració, del 31 de gener de 2025, el relat torna a situar Jonathan caminant per davant del seu pare, segons la defensa, i tal com recullen les diligències policials de les declaracions davant dels Mossos. “Que caminaven l’un darrere l’altre, el senyor Jonathan caminava al davant i el seu pare el seguia”, apunten els Mossos. També va explicar que no feia gaire que havien començat a caminar pel sender quan va sentir el soroll. “Que no havien caminat gaire pel sender quan el senyor Jonathan va sentir com un soroll de pedres, es va poder girar i fugaçment va veure un embalum, va sentir un impacte i un gemec, es va girar més cap al camí, mirant de veure el seu pare, i va veure que no hi era”, recull també la defensa, després d'haver buidat els més de 1.400 folis del sumari del cas Monestir.
La defensa remarca que quan els Mossos li pregunten si recorda el punt exacte per on va caure el seu pare, Jonathan respon que “no”. “No. Ja que no vaig veure ni com ni quan va caure.” I quan li pregunten si pot aportar alguna informació sobre com es va produir la caiguda, contesta: “No, no vaig poder veure res, únicament alguna cosa fugaç; de fet, el que sí que recordo és soroll de pedres, l’impacte i els crits.” En el mateix interrogatori, Jonathan Andic també assegura als Mossos que no ha pogut tornar al lloc de l’accident i que només hi van anar les seves germanes per dipositar-hi flors. “No, no hi he pogut anar; sí que hi van anar les meves germanes a dipositar-hi flors.” Finalment, quan se li pregunta si va sentir el seu pare cridar o demanar ajuda, manté la mateixa versió, assegura la defensa. “No, únicament el que ja he dit: pedres, impacte i un gemec.”
Relat coherent d'Andic Jr., segons la defensa
Per la defensa, totes aquestes manifestacions formen part d’un únic relat coherent. L’escrit sosté que les primeres trucades d’emergència són més simples perquè Jonathan només demana ajuda i explica que el seu pare ha caigut, mentre que en la conversa amb el SEM i en les declaracions policials aporta més detalls perquè se li fan preguntes més concretes. El recurs defensa que no és incompatible dir que va veure el seu pare caure, que va veure “un cos rodolant” o que va veure “fugaçment” un embalum. Segons la defensa, el que Jonathan no va veure va ser l’inici exacte de la caiguda ni com es va produir, però sí l’últim tram del desplaçament del cos, després de sentir el soroll de pedres, l’impacte i un gemec. L'escrit que Martell ha presentat avui a l'Audiència de Barcelona conclou que aquesta part del relat no pot ser utilitzada com un indici incriminatori contra Jonathan Andic. Segons la defensa, no hi ha una modificació de versió, sinó diferents nivells de detall en funció del moment, l’estat emocional i les preguntes que se li van fer. En el mateix recurs Martell desmunta la famosa petjada a la zona zero, amb els nyaps dels Mossos, que no van acordonar la zona, i també les vistes que va fer Jonathan al Collbató, els dies abans dels fets.