La proposta del president Salvador Illa d'impulsar un "gran acord de país" per abordar els reptes pendents a l'educació ha topat amb les reticències del principal sindicat de mestres, USTEC. El sindicat avisa que el Consell d'Educació de Catalunya, que és l'òrgan transversal que serviria d'instrument per a la iniciativa del Govern, "no pot substituir la negociació" col·lectiva amb els docents. Així mateix, USTEC diu que la concertada hi té "pes" allà per "diluir" acords que afavoreixein l'escola pública i demana un espai propi. D'altra banda, el sindicat celebra el compromís de destinar el 6% del PIB en educació, una demanda que mantenen de fa anys, però volen concreció i un "calendari vinculant".
"El Consell d’Educació de Catalunya pot ser un espai de participació i debat, però no pot substituir la negociació. A més, la presència i el pes de les patronals de la concertada poden diluir o bloquejar qualsevol acord que prioritzi específicament la xarxa pública i en especial la reducció de ràtios, el desplegament de l’educació inclusiva i el pla d’infraestructures", sosté la USTEC. Per això, el sindicat majoritari reclama un espai propi de negociació "per blindar l'educació pública" i subratllen que tot el que impliqui parlar de condicions laborals s'ha de parlar amb els sindicats, com a representants "legítims", als espais habilitats per la negociació col·lectiva. "No acceptarem que la defensa de la pública quedi subordinada als interessos de les patronals o que les empreses condicionin el model i els currículums de la formació professional", clama el sindicat.
Pel que fa a la proposta del 6% del PIB en educació, els de Iolanda Segura i Andreu Mumbrú valoren positivament que el Govern reculli per fi aquesta reivindicació històrica del col·lectiu docent i es posa la medalla: "No es produeix perquè sí: és resultat del clam sostingut de la comunitat educativa, de les mobilitzacions i tot el cicle de vagues". Alhora, però, exigeixen que es concreti en un calendari vinculant, objectiu anuals, finançament garantit i pressupostat, perquè creuen que anunciar-ho "sense posar-hi data no és assumir un compromís". A més, demanen que la xarxa pública sigui la prioritat. El del 6% és un objectiu que marca la Llei d'Educació de Catalunya des del 2009 i que per ara no s'ha complert.
Així les coses, la proposta d'USTEC passa una taula de negociació de l'escola pública per abordar les carpetes pendents: cap tancament de grups públics, construir una xarxa pública de 0-3 i reforçar l’FP, plantilles estructurals segons les necessitats de cada centre, un calendari "real" de reducció de ràtios que tingui en compte l’alumnat amb necessitats específiques i la matrícula viva, un pla per climatitzar centre a centre amb actuacions verificables i que no depengui dels ajuntaments i blindatge del català. També reiteren la demanda d'una clàusula salarial que vinculi la nòmina dels docents a l'IPC, de manera que no perdin poder adquisitiu, i volen una jornada de 35 hores setmanals.
D'altra banda, un altre dels sindicats principals, CCOO, ha reclamat aquest dimarts al president Illa que "passi de les paraules als fets" i ha instat els grups parlamentaris a aprovar la iniciativa legislativa popular (ILP) que fixa el 6% del PIB mínim de finançament per a l'educació. El líder de la secció de CCOO Educació, Eduardo Núñez, ha valorat positivament la iniciativa del Govern, però ha subratllat que el Parlament ara té una iniciativa que pot fer-la realitat. El sindicat avisa que "l’infrafinançament" és un problema "crònic" i "estructural" de l’educació catalana i ha defensat que la llei permetria garantir els recursos amb independència dels governs i de la conjuntura econòmica.
Illa posa fil a l'agulla davant del repte a l'educació
Davant el greu repte que té Catalunya endavant pel que fa a les aules, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar aquest dilluns que impulsarà un debat al voltant de l'educació amb totes les parts implicades per assolir un "gran consens de país". També va anunciar el compromís d'assolir el 6% del PIB d'inversió en l'educació, que és el que marca com a desitjable la Llei d'Educació de Catalunya i la demanda que fan sempre els sindicats de mestres. En una conferència de mitjan mandat al Museu Marítim, amb el lema "El futur és aquí", Illa ha explicat que tindrà una ronda de trobades amb els grups parlamentaris i que demanarà al Consell d'Educació de Catalunya actuar d'"instrument".