El govern català està treballant en una reforma del Codi Civil català per substituir les expressions sexistes i eliminar figures jurídiques que estigmatitzin les dones, a més de fomentar la paritat en la direcció de fundacions i associacions amb participació pública. Un equip de juristes especialistes en dret civil treballen des de finals de l'any passat per reformar la redacció dels sis llibres que componen el Codi Civil català, una legislació amb la qual Catalunya compta des de fa segles i que peca d'expressions que revelen una concepció heteropatriarcal del dret.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va impulsar la comissió paritària que ha de fer la reforma només entrar al departament i els últims sis mesos s'ha treballat ja en l'esborrany. "La legislació civil s'ha d'assemblar a la societat que vol regular", diu la consellera. "És un pas més, un avenç important", remarca Capella.

I és que el que fa 17 anys era un principi general socialment acceptat, ara s'ha convertit en una expressió clarament discriminatòria. Ara mateix el Codi Civil es refereix a "home", quan vol dir "home i dona". De fet ho especifica així: "S'entén que les denominacions de gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se'n dedueixi el contrari". Malgrat l'evolució cap a un llenguatge més feminitzat i igualitari, els sis llibres del Codi Civil estan amarats per l'androcentrisme endèmic dels textos legals.

Entre els anys 2002 i 2017, el Parlament ha anat regulant els sis llibres que componen el Codi Civil de Catalunya, normativa que afecta qüestions com la família, les successions, les associacions, la propietat i els contractes, però la revisió que ara s'està duent a terme amb mirada de gènere ha posat al descobert que el seu redactat usa un llenguatge no inclusiu i conté articles amb una visió masclista de la societat.

Expressions com "el concebut", "l'administrador", "el pagès", els "socis" o "el promotor" se substituiran per termes inclusius, paraules neutres ―"persona", "ciutadania" o "pagesia"―, un redactat amb termes binaris, en masculí i femení, o d'altres fórmules no discriminatòries.

La Comissió de Codificació de Catalunya és qui s'encarrega de la revisió i la modificació. Per primera vegada, és també una comissió paritària integrada per 8 homes i 8 dones. Dins hi ha la secció d'harmonització, que és la que està treballant el detall de la igualtat dins el Codi Civil. I de la nova redacció se'n fa càrrec María del Carmen Gete-Alonso i Elena Luroba, codirectores del Grup de Treball de Gènere de la Comissió de Codificació de Catalunya, de la qual també en formen part les professores Cristina González Beilfuss, Montserrat Tur Racero, María José Urzaiz i Albert Ruda.

La criminalització de les dones 

Una altra de les reformes del Codi que preveu el Govern ―que portarà el nou redactat al Parlament amb la intenció que estigui aprovat en un any― és suprimir el concepte conegut com a "exceptio plurium concubentium", que estableix que en les reclamacions de paternitat no n'hi ha prou amb demostrar que la mare ha tingut diverses relacions sexuals durant el període de concepció.

En un moment en què la ciència garanteix un 99% de fiabilitat en les proves d'ADN, el Govern eliminarà aquell concepte jurídic, que creu que té connotacions negatives per a la dona, de manera que les reclamacions de paternitat es resolguin principalment a través de les anàlisis biològiques. Ara el Codi Civil permetia a un home posar en dubte la seva paternitat si la dona havia estat amb altres homes. De fet, era un argument de pes, i tot i que calia demostrar-lo, el simple fet d'al·legar la promiscuïtat d'una dona ja la criminalitzava.

L'esborrany de la reforma del Codi Civil inclourà a més en el llibre segon, dedicat a la persona i la família, una declaració que estableix que correspon a les dones "la decisió sobre la interrupció voluntària del seu embaràs", en les condicions que estableixin les lleis.

Paritat en els òrgans de govern 

Amb la finalitat de promoure la paritat en els òrgans de govern de les entitats, la revisió feminista del Codi Civil obligarà les associacions i fundacions amb participació majoritària de la Generalitat a comptar amb el mateix nombre d'homes que de dones en els seus patronats o juntes directives. La paritat, sempre que encaixi amb l'objecte social de les organitzacions, serà obligatòria en el cas de les associacions o fundacions declarades d'utilitat pública.

Dues expertes civilistes, María del Carmen Gete-Alsono i Elena Lauroba, han dirigit els treballs de feminització del Codi Civil català, per a la qual cosa han tingut en compte revisions similars dutes a terme en països del nostre entorn.

Durant els pròxims dies, està previst que la Comissió de Codificació de Catalunya ―òrgan extern encarregat de desenvolupar i revisar el Codi Civil català, que des d'aquesta legislatura és paritari― porti al Consell de Govern la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei, que el Departament de Justícia confia que tiri endavant al Parlament atesos els consensos que sol suscitar aquesta matèria entre els partits.