Nova denúncia per discriminació de la llengua catalana als jutjats. L’advocat Josep Cruanyes ha demanat a la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que acordi “exigir responsabilitats” a dos lletrats de l’Administració de Justícia per “greus vulneracions de la tutela judicial efectiva i vulneració d’utilització de la llengua catalana a la justícia, com a llengua oficial del procediment, vulnerant l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ); l’article 3,3 de la CE; l'article 33,2 de l’Estatut d’Autonomia i l’article 9 de la Carta Europa de les Llengües Regionals i Minoritàries”. En la denúncia, Cruanyes exposa que els dos lletrats de l’Administració de Justícia van acceptar la traducció al castellà de la seva demanda en un jutjat mercantil de Barcelona, sol·licitada pel denunciat, fet que ha provocat l’endarreriment del procediment durant 2 anys i vuit mesos, i continua obert.
“En tractar-se el català de llengua oficial amb el castellà, els advocats poden fer opció de la llengua oficial que empren, però en cap cas demanar la traducció de l’escrit del contrari”, recorda l’advocat. Josep Cruanyes també ha comunicat aquesta queixa al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
El català, discriminat
El català a l’Administració de Justícia continua en números vermells. Les sentències escrites en català han reculat al 6,3% l’any 2025. Els operadors jurídics, però, tampoc usen la llengua pròpia del país: s’han presentat 41.356 demandes en català (el 5,2% del total) enfront de les 752.905 en castellà l’any passat, segons dades del Departament de Justícia. Això no obstant, els jutjats no respecten en un 79% dels casos, pocs, que el ciutadà demana ser atès en llengua catalana. Les queixes són constants. Recentment, una forense de la demarcació de Girona va presentar una queixa perquè una jutgessa va forçar-la a peritar en castellà en dir-li que no entenia el català. La sala de govern del TSJC va defensar que la forense té dret a intervenir en català, però no va sancionar a la jutgessa, en considerar-lo un fet puntual.
Retard pel castellà
En la denúncia, Josep Cruanyes detalla que va presentar una demanda en el jutjat Mercantil 6 de Barcelona, que es va admetre a tràmit el 31 de juliol de 2023. La demandada va demanar la seva traducció al castellà un mes després, que es va acordar per un dels lletrats de l’administració de Justícia el 4 d’octubre de 2023, i es va donar trasllat de la traducció de la demanda el 16 d’abril de 2024, sis mesos i 26 dies després. Són “dilacions indegudes”, manifesta l’advocat. El jutge va dictar la sentència el 28 de març de 2025. Es va interposar recurs per part de Cruanyes el juliol, i l’altra part torna a demanar la seva traducció. Novament, un altre lletrat de l’Administració de Justícia acorda la traducció.
Davant la falta de resposta, l’advocat va presentar un escrit el 5 de febrer d’aquest any en què denuncia “la vulneració del dret d’ús de la llengua oficial catalana sense dilacions i davant la inactivitat”, i aporta la versió en castellà del meu recurs d’apel·lació. El jutjat ho accepta, però la part demandada presenta un recurs perquè vol esperar la “traducció d’ofici”. El jutjat ho accepta i suspèn el termini del procediment, un fet incongruent, ja que Cruanyes sosté que la traducció és d’un escrit propi, i encara no s’ha resolt.
Tot això ha provocat “14 mesos de dilacions per les traduccions fins avui i 2 anys i vuit mesos de dilacions del procediment”, encara obert, denuncia l’advocat, que demana que els dos secretaris judicials siguin represos. També sosté que “en la sentència, el magistrat Cesar Suarez Vázquez, ni en cap altra resolució del procediment, dictada pel mateix fa cap mena de referència ni valoració de les dilacions indegudes produïdes en aquest procediment, que són tan significatives”.
Finalment, Josep Cruanyes exposa que “per entendre la greu situació provocada en aquest procediment” presenta un cas similar. Va presentar una demanda el 20 de novembre de 2023, que va recaure al jutjat Mercantil 8, i el 6 d’octubre de 2025 la secció 15 de l’Audiència de Barcelona va dictar sentència en segona instància. Dos anys amb el procediment tancat, enfront dels dos anys i vuit mesos de la demanda amb la reclamació de traducció al castellà.