Per primer cop en gairebé cinquanta edicions, la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no culminarà amb El meu avi, ajornada després que el documental Murs de silenci relacionés el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb una possible explotació sexual de menors. “Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, ha explicat l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán. L’ajuntament ha pres aquesta decisió sense oferir més detalls, i ha anunciat que el tema serà substituït per tres peces clàssiques de l’havanera —Mariner de terra endins, La bella Lola i La gavina— “en homenatge a compositors vinculats al municipi”. La cantada, que tindrà lloc el pròxim 5 de juliol, reunirà els grups Neus Mar, Peix Fregit, Port‑bo i Terra endins, i marcarà un punt d’inflexió en la tradició local.
La decisió del govern socialista de Palafrugell arriba després de la controvèrsia desencadenada per l’emissió del polèmic documental, que assenyala Ortega Monasterio com a vinculat a una xarxa de clubs amb explotació sexual de menors. “Hem decidit renovar el cant final; portem prop de 60 anys de Cantada d’Havaneres i és el moment de deixar pas a un repertori nou”, ha argumentat l’alcaldessa, que matisa que la cançó no queda prohibida. Segons Millán, no es descarta recuperar El meu avi en futures edicions, i tampoc s’impedirà als grups interpretar peces del mateix autor si així ho decideixen.
“Una gran injustícia”
La família d’Ortega Monasterio ha respost amb contundència a la decisió del govern municipal, que consideren “una gran injustícia”. En un comunicat, lamenten que “després de 58 anys de tradició, l’Ajuntament de Palafrugell hagi decidit trencar amb una pràctica que forma part del patrimoni del poble català”. També denuncien que la decisió es pren malgrat l’existència “d’un procediment judicial en curs contra els responsables del documental per les seves manipulacions i falsedats”, i recorden que la demanda ha estat admesa a tràmit. “Ens preocupa enormement que una institució pública com un ajuntament vulneri drets fonamentals com la llibertat i la presumpció d’innocència, sense esperar la resolució judicial”, afegeixen.
Així mateix, la família d’Ortega Monasterio ha volgut destacar el significat històric i cultural d’El meu avi, una peça que, recorden, va esdevenir “un himne català gràcies, en part, al seu sentiment catalanista durant els darrers anys de la dictadura franquista”. Sorpresos que una cançó que acabava amb “Visca Catalunya, visca el català” superés la censura d’aquella època, denuncien que ara, gairebé mig segle després, “un ajuntament decideixi censurar-la”. En defensa de Josep Lluís Ortega Monasterio, asseguren que l’autor ja es va defensar en vida de les mateixes acusacions i que va demostrar que responien a “una venjança de militars reaccionaris” pel seu perfil democràtic i progressista. “El seu únic delicte va ser ser un militar revolucionari”, apunten.
“Lamentem profundament que un municipi com Palafrugell, que defensa la democràcia, el progressisme, la justícia i la cultura catalana, no hagi respectat l’existència d’un procediment judicial en curs ni el principi de presumpció d’innocència, que ha de prevaler per sobre de tot”, conclouen al comunicat.