Per primera vegada en gairebé mig segle, la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no es tancarà amb El meu avi, la icònica peça que havia esdevingut símbol de l’esdeveniment i part del patrimoni sentimental de Catalunya. La decisió de l’Ajuntament de Palafrugell d’ajornar-ne la interpretació, després que un documental vinculés l'autor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb una presumpta trama d’explotació sexual de menors, ha despertat una onada d’indignació entre el públic fidel a la cantada, que ha començat a organitzar-se a través de les xarxes socials per entonar el tema a cappella i evitar així que caigui en l’oblit. La cantada del pròxim 5 de juliol, amb actuacions de Neus Mar, Peix Fregit, Port-bo i Terra Endins, mantindrà l’acte, però no la cançó que durant dècades l’havia clos.

🗣️ Koldo Ortega-Monasterio: “Sortirà espontàniament de la gent cantar ‘El meu avi’”

Les xarxes socials han estat l’altaveu d’un moviment espontani que rebutja la retirada d’El meu avi del repertori oficial. Desenes d’usuaris ja han anunciat que acudiran a la cita decidits a mantenir viva la tradició entonant la cançó a cappella. Entre els primers a sumar-s’hi hi ha Joan Plana Sagué, exalcalde de Roses, que ha assegurat que serà a la cantada i s’unirà a la iniciativa. També s’hi han afegit perfils anònims com el de @Trabucaire7, que ha proposat cantar El meu avi “intercalant-la amb cada havanera com a manera de fer front a l’espanyolització que ens imposen”, o un usuari anomenat Jordi, que ha instat el públic a fer pinya i cantar-la conjuntament al final de l’acte: “Al final de l'actuació, tota la gent del públic l'hauria de cantar a cappella”, ha dit.

La decisió de suprimir El meu avi com a cant de cloenda ha estat defensada per l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, com una aposta per la renovació. “Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, va afirmar, tot assegurant que no es tracta d’una prohibició. El canvi arriba després de la polèmica generada pel documental Murs de silenci, que vincula el compositor de la peça amb una xarxa d’explotació sexual de menors. “Portem prop de seixanta anys de Cantada d’Havaneres, i és el moment de deixar pas a un repertori nou”, va argumentar Millán, deixant la porta oberta a una possible recuperació del tema en futures edicions i precisant que els grups podran continuar interpretant altres peces de l’autor si així ho desitgen.

Els arguments de l’alcaldessa, però, no han convençut un sector de la ciutadania, que considera la decisió una censura encoberta. “Com que des de l’Ajuntament de Calella de Palafrugell, en mans del PSC, han censurat la cançó El meu avi, que fa més de cinquanta anys que sona a la cantada d’havaneres de la ciutat, el que haurem de fer és que aquesta no pari de sonar i sonar”, ha denunciat una usuària a les xarxes socials. “M’hi ajudes?”, ha afegit, cridant a la mobilització col·lectiva. En la mateixa línia s’ha expressat Guillem Alsina, que ha reivindicat que, “de la mateixa manera que el Palau de la Música Catalana pot retrunyir amb els crits a favor de la independència de Catalunya, també avui Calella de Palafrugell pot retrunyir al so d’El meu avi entonat pel públic”. Aquestes i altres reaccions demostren que la cançó, lluny de desaparèixer, pot prendre una nova vida en boca dels assistents.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!