Catalunya continua immersa en una cursa a contrarellotge per frenar l’expansió de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta el bestiar boví i que ha obligat a sacrificar desenes d’animals en granges de l’Alt Empordà i el Gironès. El Departament d’Agricultura ha confirmat set nous brots a l’Alt Empordà, que eleven a disset les explotacions afectades, tot i que no s’ha modificat el radi de protecció de 50 quilòmetres establert al voltant dels focus. Segons la conselleria, el 70% dels animals del primer radi ja estan vacunats, i l’objectiu és accelerar la immunització dels 152.000 caps de bestiar de les zones afectades. “En poques hores assolirem la immunització de grup al primer radi, un pas que permetrà entrar en una nova fase”, va assegurar aquest dilluns el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a través del seu compte d'X.
Crítiques per la manca de previsió i la lentitud
El principal sindicat agrari del país, Unió de Pagesos, ha estat contundent amb la gestió de la crisi. La seva coordinadora nacional, Raquel Serrat, ha lamentat que “no ha funcionat el sistema de prevenció: no han fet la seva feina, ni s’havien llegit el reglament”. Serrat assegura que el sindicat no demana dimissions, sinó que s’assumeixin responsabilitats per una “manca de previsió i de planificació”. Segons Unió de Pagesos, des del mes de juny, quan van aparèixer els primers casos a Itàlia i França, ja van advertir el Ministeri d’Agricultura i la Generalitat que el virus acabaria entrant a Catalunya, especialment per l’Alt Empordà, una zona amb “l’autopista AP-7, la més transitada d’Europa, i els Aiguamolls, el regne dels mosquits i les mosques”. Tot i això, les autoritats, diu Serrat, els van respondre que “esperaven que no entrés” i que “s’havia d’esperar a veure què passava”. Quan es va confirmar el primer cas, el 3 d’octubre a Castelló d’Empúries, els van convocar d’urgència: “Ens van admetre que no s’havien mirat res i que no sabien què s’havia de fer. Només tenien una cosa clara: que s’havien de matar vaques i que ho havíem de parar tot”, relata Serrat.
Una vacunació massa lenta per als ramaders
Un dels punts més polèmics és el ritme de la vacunació. El sindicat denuncia que només s’han immunitzat una mitjana de 90 vaques al dia, una xifra que consideren “una misèria”. Serrat critica que el Ministeri no demanés amb antelació el permís a la Unió Europea per adquirir i aplicar vacunes preventivament: “Alemanya, Dinamarca i Bèlgica van signar convenis per comprar vacunes. Si això és veritat, haurem de demanar explicacions”. El Ministeri d’Agricultura defensa, però, que no es podia vacunar abans de confirmar un brot. El ministre Luis Planas ha assegurat que “és una vacunació que necessita l’autorització de la Comissió Europea perquè provoca falsos positius”. Planas ha subratllat que s’han adquirit 207.000 dosis i que s’estan aplicant “amb celeritat” al bestiar més proper als focus. Per evitar la propagació del virus, el Ministeri també ha tancat provisionalment les exportacions d’animals vius i dona suport a mesures addicionals com l’anul·lació de fires ramaderes. “S’ha actuat de manera diligent, amb el suport del Govern”, ha insistit el ministre.
Reclam de compensacions i d’una vacunació més àmplia
Els sindicats agraris coincideixen a reclamar ajudes econòmiques urgents per a les explotacions afectades. “Porten des del 3 d’octubre entrant a les granges a matar vaques, però encara ningú sap què cobrarà de totes aquestes pèrdues”, denuncia Serrat. Des d’ASAJA Lleida, el president Pere Roqué ha demanat als ramaders que baixin els ramats de les muntanyes per facilitar la vacunació i ha exigit “una execució ràpida dels pagaments” i que aquestes ajudes “no computin fiscalment”. El sector també pressiona perquè es vacunin tots els bovins de Catalunya, no només els dels radis afectats, i que Brussel·les permeti que, a les granges immunitzades, només s’hagin de sacrificar els animals positius i no tot el ramat.
Una cursa contrarellotge
Amb tres quartes parts del bestiar dels radis ja vacunat i el suport d’equips veterinaris voluntaris, Catalunya espera ara el vistiplau europeu per flexibilitzar els sacrificis massius. Segons la veterinària Clàudia Romero, un cop el 75% dels animals estiguin immunitzats, es podrà demanar a Brussel·les que només s’eliminin els positius. “Amb la vacunació els ramaders comencen a respirar tranquils, però no del tot, perquè encara no estan completament salvats”, adverteix. La DNC, transmesa per insectes i per contacte, pot arribar a afectar fins al 50% del bestiar si no es controla a temps. Tot i les tensions i les crítiques, la immunització avança i el sector confia que, amb la col·laboració de tots, Catalunya pugui recuperar aviat la normalitat a les granges.