Un total 108 dones van ser assassinades per raó de gènere a la demarcació de Barcelona durant els darrers deu anys, del 2015 al 2024. L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha estudiat i classificats aquests feminicidis, amb autòpsies fetes pel servei de patologia forense, amb la finalitat de contribuir a detectar i prevenir aquesta xacra social. A l'estudi, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, s'indica que, dels 108 feminicidis identificats, 66 van ser perpetrats per la parella o exparella, 34 van ser de tipus familiar i 9, sociocomunitaris. L'agressor es va suïcidar en el 21,4% dels casos. A més, de descriure les característiques sociodemogràfiques i medicoforenses dels casos de feminicidis a la província de Barcelona, l'objectiu és descriure possibles diferències associades als diferents àmbits de la violència masclista. "Un millor coneixement dels casos pot contribuir a la millora de l'abordatge de les violències masclistes més greus, en benefici de la ciutadania i de l'Administració de Justícia", afirmen els autors de l'estudi, encapçalats pel director de l'IMLCFC, Eneko Barbería.
A Catalunya es va constituir l'any 2012 el Grup d'Anàlisi de Feminicidis (GAF) per avaluar les accions del Govern amb relació als homicidis per violència masclista i establir els circuits necessaris i les actuacions conjuntes des de diferents departaments. És format pel Departament d’Igualtat i Feminismes, de la Direcció General per l'Erradicació de les Violències Masclistes, i dels departaments de Justícia, Interior, Salut, Educació i Drets Socials. L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses s'hi va incorporar l'any 2024. Tot i els esforços, els assassinats de dones no s'aturen. Aquest any s'han registrat quatre feminicidis a Catalunya, que se sumen als 160 que es comptabilitzen des de 2012. El darrer cas és el de Camila, una dona de 34 anys assassinada pel marit i davant dels seus dos fills menors a Barcelona.
El perfil de les víctimes
El feminicidi a la província de Barcelona. Estudi de les dades medicoforenses en una dècada (2015-2024) és el títol de l'estudi, inclòs en un ajut a la investigació, concedit pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), publicat aquest any. Els autors són els doctors: Eneko Barbería Marcalain, María Luisa Ortega Sánchez, María Yobanka Toledo Gallego i Alexandre Xifró Collsamata. En la darrera dècada, l'institut va fer un total de 175 autòpsies de dones amb etiologia medicolegal homicida o indeterminada a la demarcació de Barcelona. De mitjana van ser 17,5 casos per any (amb un mínim de 10 casos l'any 2023 i un màxim de 25 els anys 2015 i 2017). Al final, es va determinar que eren 144 les dones assassinades, de les quals 36 van ser excloses, en no encaixar en la definició de feminicidis, que engloba l'homicidi o l'assassinat de nenes i dones per raó de gènere en tots els àmbits: de parella, familiar, laboral i social. A més, els autors també indiquen que han descartat cinc casos perquè l'autora era femenina: una companya íntima, dues mares, una nora i una cosina. El recompte de l'institut varia de l'oficial de l'època, en aclarir-se supòsits. Per exemple, es recompta un cas, després de trobar-se restes òssies d'una víctima, morta força anys abans.
Dels 66 feminicidis, 11 van ser fets per l'exparella i la resta per la parella de la víctima. S'hi detalla que les víctimes tenien una edat mitjana de 46,4 anys i eren majoritàriament de nacionalitat espanyola (71,3%). L'edat de les víctimes era entre 1 i 99 anys. S'hi precisa que l'edat de les víctimes de feminicidi de parella o exparella (amb una mitjana de 43 anys) va ser inferior a les de feminicidi familiar (amb una mitjana 55), "de manera estadísticament significativa".
Així i tot, s'hi afegeix que 5 de les víctimes de feminicidi familiar van ser menors de 18 anys, mentre que totes les víctimes de feminicidi de parella o exparella van tenir 19 anys o més. I de les 5 víctimes menors d'edat, 4 van ser víctimes d'homicidi múltiple a mans del seu pare, amb homicidi també de la parella o exparella. "Per tant, si aquests 4 casos es recomptessin com a feminicidis vinculats de filles, la diferència d'edat entre els dos grups encara seria major", s'assegura.
A banda, s'informa que les víctimes van ser de 21 nacionalitats diferents, amb predomini de l'espanyola (71,3%). "Val a dir que, segons la literatura, les dones immigrants exposades a violència de parella tenen més probabilitats de ser assassinades", precisen els autors. També es detalla que en 2 casos (1,9%) va constar discapacitat psíquica de la víctima: un feminicidi familiar i un feminicidi sociocomunitari.
Pel que fa als feminicidis sociocomunitaris, es van caracteritzar per víctima relacionada amb el treball sexual, violència sexual associada, mutilació del cos o abandonament del cos a l'aire lliure.
L'arma blanca domina
La investigació també exposa que la majoria dels feminicidis de parella o exparella o familiars es van produir en un domicili (74,7%), mentre que més de la meitat dels sociocomunitaris es van produir en un altre lloc o en un lloc desconegut (55,4%). Els feminicidis familiars es van produir en un domicili amb freqüència més alt (90,9%) que els feminicidis de parella o exparella (66,7%) i aquesta diferència va ser estadísticament significativa, indiquen.
Pel que fa al tipus de violència que va causar la mort, en gairebé la meitat dels casos (50 casos) es van perpetrar mitjançant arma blanca. L'ús d'arma blanca va ser més freqüent en els feminicidis familiars (60,6%) que en els de parella o exparella (39,4%) i aquesta diferència va ser estadísticament significativa, indiquen, novament. El segueixen les asfíxies (18 casos), les contusions o precipitacions (16 casos) i l'arma de foc (14 casos).
Precisament, en el cas de la darrera dona assassinada a Barcelona, el jutge que va decretar la presó provisional del marit afirma a la resolució que l'home "amb absolut menyspreu cap a la vida de qui havia estat la seva parella sentimental, amb qui tenia dos fills menors d'edat, li va propinar almenys 11 punyalades amb una daga d'uns 20 centímetres en diverses parts del seu cos, braç, tòrax i cap, afectant el pulmó i cor, causant la seva mort. Aquests fets es van cometre davant dels dos fills menors de 8 i de 4 anys". Camila patia episodis de violència des de feia deu anys, segons les seves amigues, escriu el jutge, tot i que no ho havia denunciat per por que el marit fes mal als nens.
A més, es detalla que, en conjunt, en aproximadament 1 de cada 5 casos, l'agressor es va suïcidar immediatament després del crim. Això va ser més freqüent en els feminicidis de parella o exparella (24,2%) que en els familiars (18,2%), si bé aquesta diferència no va ser estadísticament significativa.
A l'estiu, més crims
L'estudi també certifica que els feminicidis van ser més freqüents en l'època més càlida de l'any. S'observa com a l'estiu es produeix un increment important del nombre de feminicidis centrat en el mes d'agost. De maig a setembre es van produir gairebé el doble de feminicidis que d'octubre a març (71 a 37 casos) i aquesta diferència va ser estadísticament significativa. S'afirma que no hi va haver diferències en la distribució semestral entre els feminicidis de parella o exparella i els familiars. L'estiu és l'època que les parelles i les famílies estan més temps juntes, i passat aquest període també hi ha un pic en el nombre de separacions i divorcis, segons recullen altres estudis i estadístiques.
A l'estudi forense, també es recull la distribució dels feminicidis segons dia de la setmana. S'observa una tendència a què el crim es produeixi al voltant del cap de setmana, si bé la diferència amb els dies intersetmanals (dilluns a dijous) no va ser estadísticament significativa. Finalment, les comarques més poblades concentren el nombre més gran de feminicidis, com ara el Barcelonès, Baix Llobregat i el Vallès Occidental, que apleguen gairebé 3 de cada 4 feminicidis (el 73%).
Els doctors manifesten que cal enriquir el registre d'autòpsies amb les variables recomanades per Nacions Unides per tal de facilitar la detecció i la caracterització dels feminicidis en conjunt i dels sociocomunitaris en particular. I conclouen: "La participació de l'Institut en el Grup d'Anàlisi de Feminicidis del Departament d'Igualtat i Feminismes és estratègica per la nostra institució i convé que es coordini amb la revisió i tancament intern dels casos". L'objectiu és classificar correctament per a prevenir.
Augment de casos analitzats
Precisament, aquest dimecres s'ha fet públic que el Servei de Laboratori Forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ha duplicat en els darrers nou anys els casos analitzats, arribant el 2025 a 6.733 casos, relacionats amb la investigació medicolegal de les morts judicials, agressions sexuals, intoxicacions, accidents de trànsit.
També va registrar i analitzar el nombre més elevat d’agressions sexuals fins al moment, amb 1.394 expedients, un 9,2% més que el 2024 (1.276) i quatre vegades més que el 2016 (339). En aquest sentit, el director de l’Institut, Eneko Barbería, ha explicat que l’equipament disposa, des de fa dos anys, d’una maquinària que "segurament és la més innovadora que es pot tenir a la toxicologia forense" per detectar més substàncies i en quantitats més petites i també de noves.
🟪 Davant qualsevol indici o situació de violència masclista, cal trucar al telèfon 900 900 120 i ho pot fer tothom. La línia és gratuïta, confidencial, no deixa rastre i opera les 24 hores cada dia de l'any en diversos idiomes. Ofereix atenció psicològica directa, fa un primer assessorament jurídic i fa derivació, si així se sol·licita, als serveis especialitzats que acompanyen les dones.