Les polseres antimaltractament, que és com es coneixen col·loquialment als dispositius telemàtics amb GPSique porten la dona i el seu maltractador i que llança un senyal d'alarma quan aquest últim infligeix l'ordre d'allunyament, estan en el centre de la polèmica des de l'alerta que va llançar el gener de 2024 l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, a l’actual ministra d’Igualtat, Ana Redondo, sobre el risc que comportaven aquests dispositius de protecció per les víctimes de violència de gènere i agressió sexual. L’expresidenta d’aquest observatori, un òrgan adscrit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), María Ángeles Carmona va denunciar públicament que els dispositius tenien fallades tècniques, no oferien garanties, mancaven de fiabilitat i a vegades es quedaven sense cobertura, el que posava en risc a les víctimes. El Sindicat Unificat de Policia i alguns jutges també van alertar de problemes en l'operativitat de les polseres al llarg del primer semestre de 2024. L'alarma social i jurídica va créixer per la repercussió de les denúncies en mitjans i en xarxes socials, quan es van començar a registrar sobreseïments i absolucions d'agressors per falta de registres previs a març de 2024. Ara, la publicació de la memòria anual de la Fiscalia General de l’Estat, en la que s’ha reconegut oficialment l’abast dels errors informàtics i la pèrdua de registres de seguiment sobre maltractadors, ha tornat a posar les polseres en el centre de la diana. Carmona ha tornat a reiterar la seva denúncia sobre la manca de fiabilitat d'aquestes polseres, i fins i tot ha afirmat que va “comprovar personalment” que algunes “s’havien comprat a AliExpress”.
Un canvi de proveïdor, l’origen de la polèmica
Arran de la publicació de la memòria de la Fiscalia, s’han succeït les crítiques a l’anterior ministra d’Igualtat, Irene Montero, que, abans de la seva destitució, va impulsar el canvi de proveïdor de les polseres encarregat de gestionar el sistema de seguiment telemàtic d'agressors amb ordre d'allunyament a Espanya, que és a l’origen de la polèmica que s'arrossega des de fa mesos i que ara ha tornat a ressucitar. El canvi de proveïdor del servei de polseres antimaltractament a Espanya es va produir oficialment el 8 de març de 2024, després de la migració del sistema tecnològic a finals del 2023 des de Telefònica (amb el seu subcontracta Securitas Direct) a la nova Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Vodafone i Securitas Seguridad Espanya. La licitació d’aquest nou contracte, es va fer per uns 42 milions d'euros per tres anys. Telefònica, que havia gestionat el servei fins llavors, no es va presentar al concurs. "Ho vam advertir. Vam advertir que aquest servei no tenia les garanties", va explicar Carmona a El Confidencial.
Buit d'informació per la migració de les dades
Carmona sosté que les fallades s'han repetit des de llavors i que han tingut un impacte directe en les víctimes. Segons les seves declaracions, l'error en la migració de dades en passar d'una companyia a una altra va provocar un buit d'informació en els primers mesos de 2024. L’expresidenta de l’Observatori per la Violència Domèstica i de Gènere va denunciar a El Confidencial que les noves polseres presenten tres problemes greus: les alertes fallen a vegades, el sistema no sempre comunica a temps quan un dispositiu ha estat manipulat o abandonat i, el més greu, els agressors poden llevar-les-hi amb facilitat. Segons el rotatiu, l'error informàtic, que es va produir durant el canvi d'empresa gestora, va deixar accessible només la informació posterior a març de 2024, provocant sobreseïments i absolucions d'agressors per no poder demostrar incompliments de les ordres d'allunyament. En juliol de 2024, prop de 5.000 dones van haver d'extremar la precaució perquè el sistema va estar inoperatiu durant dies.
La Fiscalia tranquil·litza les víctimes
La Unitat de Violència sobre la Dona de la Fiscalia General de l'Estat ha sortit al pas de la polèmica per les fallades en les polseres antimaltractament, buscant tranquil·litzar a les víctimes. En un comunicat, l'organisme "lamenta profundament la inquietud" que la informació sobre aquest tema ha pogut causar. La Fiscalia assegura de manera categòrica que "les víctimes van estar protegides en tot moment, perquè els dispositius van funcionar". La Fiscalia i el Ministeri d'Igualtat han qualificat les fallades de “puntuals” i asseguren que la protecció es va mantenir en tot moment. El Ministeri Públic ha explicat que les fallades que es van reflectir en la Memòria de 2024 es van deure a "problemes puntuals deguts a la migració de dades que afectaven processos penals". Segons la seva versió, la informació requerida pels jutjats no es va poder obtenir en un període concret, però el dispositiu "funcionava correctament". La Fiscalia destaca que la coordinació entre les diferents fiscalies va permetre detectar el problema de manera immediata i posar-lo en coneixement de les autoritats.
Pel que fa a les conseqüències judicials, l'organisme subratlla que "la majoria dels casos" que es van veure afectats es van resoldre favorablement. "Els sobreseïments provisionals es van reobrir una vegada recuperats les dades", afirmen. A més, la Fiscalia insisteix que aquests procediments es referien al delicte de "trencament" de la mesura d'allunyament i no a agressions físiques o d'un altre tipus. En aquest sentit, recorden que l'informe tècnic no és l'única prova inculpatòria, ja que "va poder haver-hi altres elements probatoris". No obstant això, sindicats policials, jutges i insisteixen que el sistema telemàtic “no és fiable”, i que el seu ús ha disminuït sensiblement perquè alguns jutges prefereixen mesures com l'ingrés a la presó abans que confiar en les polseres.
El PP s'ha llançat contra el Govern després de la polèmica. Alberto Núñez Feijóo ha exigit la dimissió de la ministra d'Igualtat, Ana Redondo. A més, la portaveu popular al Senat, Alicia García, ha reclamat que Redondo doni explicacions en el pròxim Ple de setembre, advertint que "ignorar durant tant de temps un avís tan greu no és incompetència, és irresponsabilitat criminal". El ministre Grande-Marlaska insisteix que existeixen mitjans suficients i va animar a denunciar, però el mateix Sindicat Unificat de Policia exigeix més mitjans i major formació especialitzada.
Com funcionen les polseres de control telemàtic?
Les polseres antimaltractament de control telemàtic permeten conèixer la ubicació exacta dels agressors masclistes amb ordres d'allunyament de les seves víctimes, de manera que serveixen per a protegir les dones i documentar possibles trencaments d’aquestes ordres. Són més de 4.500 els homes que les porten posades, segons informa Efe. Aquests dispositius s'utilitzen a Espanya des del 2009 (Telefònica va gestionar el servei des del seu inici fins al 2023, quan es va fer el canvi de proveïdor a Vodafone) i des que funciona el servei no ha estat assassinada cap víctima que ho portés. Quan un jutjat el decreta, s'instal·la una polsera en el canell o el turmell de l'agressor que té ordre d'allunyament. A la víctima se li proporciona un telèfon intel·ligent que alertarà quan l'home s'acosta a ella malgrat la prohibició d'aproximació.
Seguretat, documentar i dissuadir
La seva instal·lació persegueix un triple objectiu: garantir la seguretat de la dona, documentar un possible trencament de l'ordre d'allunyament i dissuadir a l'agressor de l'incompliment de les prohibicions imposades judicialment. Inicialment, les polseres s'instal·laven per a protegir víctimes de violència de gènere, però gràcies a la llei del només sí que és sí també es pot utilitzar per a controlar la localització d'agressors sexuals. Ja no funcionen només per parelles (un agressor, una víctima), sinó que la polsera d'un investigat o condemnat es pot sincronitzar amb el terminal de diverses víctimes i també una víctima pot estar protegida enfront de diversos agressors.
Una vida útil de 12 mesos
La polsera de geolocalització té una corretja que detecta trencaments i manipulacions, una vida útil de 12 mesos i es pot carregar de manera senzilla. La víctima pot rebre notificacions en el seu telèfon i fer videotelefonades, enviar imatges i llançar un missatge d'alerta al centre de control. A més, el terminal pot detectar una caiguda i enviar una alerta que farà que el Centre de Control de Mesures Telemàtiques d'Allunyament (Cometa) es posi en contacte amb ella per a verificar el seu estat. El telèfon de la víctima pot emetre alertes visuals, sonores i de vibració quan el dispositiu de l'investigat és a prop. També compta amb un botó d'emergència per a alertar d'una situació de perill. Si l'agressor s'acosta a la dona o a la zona d'exclusió fixa (a la qual no pot anar per ordre judicial), la polsera sofreix danys o perd la cobertura, el sistema llança alerta al centre Cometa, i aquest actua en funció de la situació: cridant a l'agressor, contactant amb les forces i cossos de seguretat i/o parlant amb la víctima.