Quant contamina viatjar amb avió? Doncs ni més ni menys que 20 vegades més del que contamina fer-ho en tren. Les emissions de l'avió són, de mitjana, d'uns 285 grams de CO2 per persona i quilòmetre volat, mentre que les d'un tren són de 14 grams de CO2 per persona i per quilòmetre de mitjana. Malgrat tot, cada 0,86 segons s'enlaira un avió al món. En països com Suècia amb una alta consciència mediambiental, fer servir el transport aeri està mal vist i és el que es coneix com a flygskam, la 'vergonya de volar amb avió'.

Però què és exactament? "És un moviment ecologista que vol conscienciar de com són de contaminants els desplaçaments aeris enfront d'altres mitjans de transport com el tren", afirma el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme, Pablo Díaz. El flygskam és al darrere de la baixada en el nombre de vols a Suècia: el 2018, un 23% dels suecs va renunciar a volar per a reduir el seu impacte climàtic, segons dades del Fons Mundial per la Natura (World Wildlife Fund WWF), fet que implica un augment de sis punts percentuals respecte a l'any passat. 

avions pixabay

Flygskam vs tagskryt

Ara bé, tots els vols no són igual de discutible. "Considera especialment criticables els desplaçaments en avió de durada menor a una hora o entorn d'una hora entre capitals que estan ben cobertes per connexions amb tren", explica Díaz. En molts casos, l'estalvi en temps viatjant amb avió és molt baix, i més si hi ha connexions per tren ràpid entre les ciutats. De fet, el nombre de passatgers als aeroports suecs ha caigut un 8% des que ha començat l'any. Davant d'aquest escenari, el tren guanya adeptes.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Eric Beauchesne (@sshhaggee) on

"Paral·lel al moviment flygskam es desenvolupa l'oposat tagskryt o 'orgull de viatjar en tren'", comenta Díaz. Segons dades del WWF, gairebé un de cada cinc suecs (18%) va triar viatjar en tren en comptes d'en avió durant l'any passat. La baixa emissió d'aquest tipus de transport sumat al fet que alguns joves activistes l'han fet consigna de la seva lluita contra el canvi climàtic, com ara Greta Thunberg, impulsora dels Fridays For Future,  ha incrementat l'ús del tren al país suec. El perfil que hi ha darrere del flygskam és principalment de joves, dones i residents en àrees metropolitanes.

Com neix el flygskam?

"Suècia és un dels països més conscienciats del món en l'àmbit ecològic i preocupat pel canvi climàtic; se situa a la segona posició en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), o sigui que té sentit que sigui l'origen d'aquest tipus de fenòmens", afirma Díaz. De fet, el canvi climàtic és el fenomen social que més preocupa els suecs, segons el baròmetre climàtic anual del WWF.

Si es compara amb l'any passat, cada vegada més persones pensen sovint en el canvi climàtic i més gent pren decisions actives per a viure un clima més intel·ligent. Ja a les xarxes socials es pot seguir el fenomen amb l'etiqueta #StayOnTheGround, "estigues a terra", o #tagskryt, que acumula fotos de viatgers amb tren.

"Hi ha més consciència ecològica internacional, i d'altra banda, som en un moment àlgid de competitivitat entre les companyies aèries de baix cost (low cost), que ofereixen preus irrisoris per a trajectes en molts casos curts, que poden ser coberts fàcilment per transport ferroviari", considera Díaz.

No obstant això, moltes companyies de baix cost aconsegueixen oferir preus molt més reduïts comparativament als que ofereix el tren, i l'alta competitivitat del sector, les polítiques i les estratègies de preus permeten trobar grans ofertes. "Tot i així, el creixement de les low cost sembla haver arribat al punt màxim en els darrers anys i, de fet, ha donat lloc al tancament d'algunes d'aquestes companyies que de vegades han competit amb estratègies de preus insostenibles", puntualitza l'expert.

Com ho viuen les empreses?

"La consciència mediambiental entre els turistes va creixent i el sector ha percebut aquests senyals i cada vegada es desenvolupen més productes amb consciència ecològica i per a aquests públics", explica Díaz. Algunes companyies aèries comencen a considerar millores tecnològiques per a disminuir les emissions contaminants i millorar la imatge.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Thanos Pal (@thanospal) on

Tot i això, segons l'expert, l'afectació del flygskam a la indústria aèria és molt relativa i dependrà de cada país i de la seva preocupació ecològica. "En països molt conscienciats, com els nòrdics, sí que es pot notar un descens en la demanda de vols de curt recorregut i una alta substitució al trànsit ferroviari". Díaz afirma que el fenomen agafaria força si els estats prenguessin part en l'assumpte. "Si les autoritats emprenguessin mesures de restricció de vols de curt recorregut, i fomentessin i subvencionessin més l'ús del tren i altres transports menys contaminants, les conseqüències llavors sí que podrien ser més importants", conclou Díaz.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat