Els claustres de quatre dels catorze instituts inclosos en el pla pilot del Govern per desplegar agents dels Mossos d'Esquadra de paisà rebutgen participar-hi. Es tracta de l'Institut Margarida Xirgu de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), l'Institut Jaume Callís, l'Institut la Plana i l'Institut Comtat d'Osona, aquests darrers tres de Vic (Osona). Tanmateix, el Departament d'Educació no ha rebut per ara cap petició formal per sortir del pla. La iniciativa ha aixecat polèmica i la conselleria que dirigeix Esther Niubó ha assegurat que no hi haurà de participar ningú que no ho volgués. Fonts de la direcció del Margarida Xirgu, consultades per aquest diari, rebutgen fer declaracions, però confirmen que han decidit sortir del pla pilot perquè no els "interessava".

Aquest dimecres, ja s'han posicionat en contra el pla pilot diverses plataformes del sector de l'ensenyament, com La Pública, l’Escola de Tothom, Desmilitaritzem l’Educació o l’Associació de Mestres Rosa Sensat. També hi estan en contra el sindicat majoritari de docents a Catalunya, USTEC, CCOO, la CGT, el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya o la fundació dedicada al lleure educatiu Pere Tarrés. Les entitats demanen la retirada del pla pilot i critiquen que "estigmatitza" determinats instituts i el seu alumnat. Segons han denunciat en una roda de premsa, amb aquest pla es desvia el focus d'atenció d'allò que reivindica la comunitat educativa: "més educadors, integradors socials, formació emocional i més recursos en inclusió".

"No és una mesura sol·licitada per la comunitat educativa, al contrari, es demanen recursos socioeducatius i no de securització dels centres", ha subratllat Jordi de Carreras, membre de La Pública, l'Escola de Tothom. De Carreras ha lamentat que "s'estan utilitzant figures que són necessàries en últim terme, perquè són forces de seguretat". D'altra banda, també ha criticat que s'afirmi que es busca donar resposta a "una realitat complexa en els centres" però, per contra, es doni una resposta "simple" que no va a l'arrel del conflicte.

Les entitats crítiques sostenen que la prova pilot contravé la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la Llei de foment de la pau. També han opinat que podria contravenir la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions Unides. Mar Hurtado, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ha afirmat que la violència als centres s'ha de gestionar "amb respostes pedagògiques". "L'entrada de forces de seguretat als centres educatius pot tenir un efecte contrari al desitjat; l'alumnat pot deixar de percebre l'institut com un espai protector per veure's assenyalat", ha afegit.

Aquest dimarts, una setantena de docents d'Osona i el Lluçanès s'han manifestat aquesta tarda davant de l'Institut de Vic per rebutjar el pla. Els manifestants han mostrat una pancarta on es llegia 'Més equips socials i menys agents policials' i han fet proclames com 'menys policia, més educació' i 'boicot PSC'. Anna Masllorens, docent de l'Institut Comtat d'Osona, ha criticat que és un model "molt perillós" i "incomoda moltíssim". Sosté que aquesta mesura "desautoritza directament" els professors. "Encara que sembla que sigui un cos de prevenció, al final tots sabem que és un cos més aviat dissuasiu", ha etzibat. Desenes de persones també han protestat aquest dilluns davant els dos instituts de màxima complexitat de l’Hospitalet, l’Eugeni d’Ors i el Margarida Xirgu. “No hi trobem cap justificació. Evidentment que tenim problemes, però tenim una convivència sana”, ha assegurat Pepa Vidal, professora del segon.

L'oposició critica en tromba el pla i el Govern defensa una proposta "innovadora" i "voluntària"

En el pla polític, els socis naturals del Govern de Salvador Illa, Esquerra Republicana i els Comuns, han rebutjat la iniciativa. Des d'ERC han retret que la solució a les retallades de personal necessari en educació "no pot ser infiltrar un mossos d'esquadra" i han reclamat "més mestres i llibres" a les escoles i no "policies i porres". Els Comuns, per la seva part, demanen una "rectificació" i lamenten que l'Executiu hagi pres una decisió "de manera unilateral" i "d'esquena a la comunitat educativa". La CUP també va criticar aquest dijous la prova pilot, que la diputada Pilar Castillejo va qualificar de "ridícula". Junts ha acusat el Govern d'actuar "d'esquena a la comunitat educativa" i ha afirmat que la decisió s'ha pres amb "poca antelació i sense el consens previ dels actors implicats". "És una mesura precipitada que pot generar més conflicte del que pretén resoldre", apunten.  El PP català considera que és una mesura "extrema" que constata el "fracàs" de les polítiques educatives actuals, però ho veu amb bons ulls "si es considera necessari". 

Al seu torn, el Govern ha remarcat el caràcter "voluntari" dels centres adherits a la prova pilot. La portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, ha insistit que la proposta "innovadora" ve de la mateixa comunitat educativa. Paneque ha reivindicat el paper dels Mossos d'Esquadra en la millora de la "cohesió" social i ha defensat que poden "acompanyar la prevenció de conflictes". El Departament d'Educació ha defensat que els mossos que s'integraran als centres no substituiran la tasca dels professionals educatius que hi treballen sinó que hi van a "sumar". A més, aquests agents no entraran a les aules i, per tant, no tindran contacte directe amb els alumnes sinó que la feina serà de coordinació i acompanyament dels professionals, sota el lideratge de les direccions. La consellera Esther Niubó ha insistit que el pla respon a les demandes rebudes pels serveis territorials. El president Illa ha defensat la mesura aquest dimecres, a la sessió de control del Parlament: "Quina por tenen a provar-ho?", ha llançat davant les crítiques de l'oposició.