Les plataformes ‘La Pública, l’Escola de Tothom’ i ‘Desmilitaritzem l’Educació’, que apleguen diverses entitats, han expressat aquest dimecres el seu rebuig frontal a la presència de mossos d’esquadra en centres educatius. En una roda de premsa conjunta, han exigit la retirada “immediata” del pla pilot impulsat pel Departament d’Educació i han alertat que la mesura pot “estigmatitzar” determinats instituts i el seu alumnat. Jordi de Carreras, membre de ‘La Pública, l’Escola de Tothom’, ha qüestionat els arguments del Departament per “justificar” la iniciativa i ha assegurat que només hi veuen “incoherències”. “No entenem la mesura, no entenem a què respon i ens preocupa molt”, ha afirmat. Segons ha denunciat, el pla desvia el focus de les reivindicacions de la comunitat educativa, que passen per “més educadors, integradors socials, formació emocional i més recursos en inclusió”.

En la mateixa línia, ha remarcat que “no és una mesura sol·licitada per la comunitat educativa, al contrari, es demanen recursos socioeducatius i no de securització dels centres”. També ha criticat que es faci servir la prevenció com a pretext: “Estan utilitzant figures que són necessàries en últim terme, perquè són forces de seguretat”. Les entitats consideren contradictori que es vulgui donar resposta a “una realitat complexa en els centres” amb una solució que qualifiquen de “simple” i que, segons diuen, no aborda l’arrel dels conflictes. “Tot això són contradiccions que fan que no entenguem aquesta mesura, no entenem a què respon i ens preocupa molt quin model realment pot tenir el Govern al cap”, ha afegit De Carreras.

Per la seva banda, Marc Plana, docent de l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat —un dels centres inclosos en el pla—, ha posat en dubte que la iniciativa respongui a demandes reals dels serveis territorials. “Els serveis territorials haurien d’estar al dia de les reclamacions i part d’aquestes reclamacions són la baixada de ràtios i l’augment dels recursos dels equips socials als instituts”, ha explicat. També ha reclamat escoltar els professionals que treballen “el dia a dia” als centres. Les plataformes han advertit igualment que el pla podria contravenir normatives com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), la Llei de foment de la pau o fins i tot la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions Unides.

Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado ha defensat que els instituts han de ser espais “democràtics” i que la violència s’ha d’abordar “amb respostes pedagògiques”. “L’entrada de forces de seguretat als centres educatius pot tenir un efecte contrari al desitjat; l’alumnat pot deixar de percebre l’institut com un espai protector per veure’s assenyalat”, ha advertit. En aquest sentit, ha afegit que “la presència policial pot reduir temporalment un incident, sí, però no resol el conflicte d’arrel ni construeix convivència”.

Plana també ha denunciat incidents recents al seu centre, com pintades i missatges contra la immigració i cartells de “grups extrema dreta”, en un context que, segons les entitats, evidencia la necessitat de mesures educatives i no policials.