Quasi 27.000 espanyols s'han presentat aquest cap de setmana per opositar a una sola plaça de Guàrdia Civil. En concret, un total de 26.835 persones s'han aplegat per aconseguir aquesta desitjada plaça per incorporar-se a l'Academia de Guardies de Baeza (Jaen) i al Col·legi de Guàrdies Joves Duque d'Ahumada de Valdemoro (Madrid), segons el diari digital Moncloa.

Del total d'aspirants, només hi ha 6.464 titulats universitaris, és a dir, només un 24,08 per cert del total de participants. Davant del 75,92 que no presenten cap títol superior.

Abans d'entrar a fer les proves, s'ha passat la primera fase on s'ha avaluat si els opositors tenien els requisits mínims per poder participar en la ronda de proves selectives. Tenir entre 18 i 40 anys, la nacionalitat espanyola, no tenir antecedents penals i tenir almenys el títol de l'Educació Secundària (l'ESO).

On es faran?

La fase d'oposició es divideix en quatre proves: coneixements, físiques, reconeixement mèdic i entrevista personal. Per l'examen de coneixements, la Guàrdia Civil ha establert 20 seus, per poder repartir els quasi 27.000 aspirants, ubicades en 13 comunitats autònomes: Alacant, Baeza, Balears, Càceres, Cadis, Calatayud, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, León, Logronyo, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Santiago de Compostela, Sevilla, Tenerife, Toledo, València i Vigo.

Les proves de coneixements consisteixen en la realització d'una sèrie de tests bàsics sobre coneixements teòrics, idiomes, ortografia i psicotècnics. Els que les superin hauran de passar les activitats físiques i després seran sotmesos a un reconeixement mèdic que valorarà el seu estat de salut física i mental, així com una entrevista personal per avaluar la seva idoneïtat psíquica pel lloc de treball.

Guàrdies civils amenacen a l'ANC

Una desena de membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sant Pere de Ribes i Sitges van ser identificats i retinguts per la Guàrdia Civil, en un pont de la carretera de la C-32, per penjar pancartes i estelades. Així ho va denunciar el periodista de TV3 Jordi Eroles, en un fil a Twitter, on explica que els agents de la Guàrdia Civil van afirmar que "aquest tipus de pancartes distreuen els conductors" i els van exigir treure-les.

Segons el relat del periodista, els membres de l'Assemblea van recriminar a la Guàrdia Civil que no tenien competències. Tot i així, el cos policial els va identificar i va avisar els Mossos, els quals van determinar que no comporta perillositat al trànsit i els va permetre mantenir les estelades i les pancartes penjades.

Catalanofòbia

La regidora del grup municipal Guanyem de Cerdanyola, Laura Benseny, va denunciar via Twitter una topada amb la Guàrdia Civil per dirigir-se en català. "Tot hauria sigut més senzill si haguéssim parlat espanyol", va afirmar.

Benseny va explicar que pujant al petit municipi del Pallars, Àreu, va ser aturada per la Guàrdia Civil a l'entrada de Baro, una localitat que pertany al municipi de Soriguera. La policia espanyola va demanar a la regidora cap on es dirigia i aquesta va respondre en català: "Anem a Àreu". Aquesta resposta va desembocar en un registre de tot el vehicle, maleter i motxilles incloses. 

Imatge principal d'una patrulla de la Guàrdia Civil. Europa Press